-s

Potser volíeu: s, 's, s-, -s-, s., S., S, s', ś, Ś, ŝ, ŝ, Ŝ, Ŝ, ş, Ş, ș, Ș

Català

• Etimologia: Vegeu el català antic -s.

Desinència

-s

1. Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.

   home → homes, bo → bons

Relacionats

• -es, -os

Català antic

• Etimologia: [1] De les terminacions en llatí de l’acusatiu plural: -ās, -ōs, -ēs.
• Etimologia: [2] De certs adverbis llatins acabats en -s i interpretat com a marca adverbial, de diferents orígens (com magis, foras, grātis), igualment en grec antic amb la terminació ς ‎(s) (com -ως ‎(-ōs), -άκις ‎(-ákis)).

Desinència

-s ‎(plural)

1. Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.
2. Usat per formar cognoms patronímics amb el sentit genitiu «fill de» o col·lectiu «fills de».

   Bernardus Guigredi → Bernat Guifrés o Bernat dels Guifré

   Pujol → Pujols ‎(«fill, fills o un dels fills de Pujol»)

Sufix

-s ‎(adverbial)

1. Epítesi analògica d’adverbis.

   corrent → corrents, mentre tant → mentrestant

Notes

• Usat en la formació de les llengües romàniques, actualment no és productiu.
• Per evolució semàntica, també apareix en alguna preposició (fin → fins) i alguna conjunció (llatí *dunc → doncs).