Viola
.jpg) Flor de la viola | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Regne | planta |
 | |
La viola és un gènere de plantes amb flor de color violat, blau, vermellós, groc o blanc segons les espècies i fulles simples i estipulades, de la família de les violàcies.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Quina flor trià? Trià la viola,
sa flaire al sentir,
perquè no li ha dit encara ella sola:
-Veniu-me a collir.-[1]
«Viola» a Brins d'espígol, pòstum. — Jacint Verdaguer
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Bona nit viola![2]
- (var.) Bona nit, Viola, que per mi ja és vespre.[3]
- (var.) Bona nit viola, ja t'hi tinc a la cassola.[4]
Es diu per donar per acabada una conversa, un assumpte, un problema, etc.
- Ésser cosa fàcil i plaent.
- Flors i violes.[2]
- Coses intranscendents, sense importància.
- No flairar a flors i violes[5]
- Fer mala olor.
- Es diu per indicar que fora d'allò que s'acaba d'anomenar, totes les altres coses no tenen importància (Mall.).
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ verdaguer, 2009, p. 42.
- ↑ 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Viola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, Victor. «Dites i frases fetes». L'autor. [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Flor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Balbastre i Ferrer, 1977.
- ↑ «Viola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Balbastre i Ferrer, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Pòrtic, 1977.
- Verdaguer, Jacint. Brins d'espígol. Folgueroles: Estudis Verdaguerians, 2009.