Paciència
Aparença
Alegoria a la paciència de Jacob de Backer | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
La paciència és la virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l'ànim els infortunis, les ofenses i els treballs.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
- Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
- Discurs del cònsol Ciceró denunciant la conjuració del senador Catilina
- Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
- La paciència es complau en les dificultats.[2]
- (en llatí) Gaudet patientia duris.
- Belli Civilis. Llibre IX. — Marc Anneu Lucà
- La paciència ofesa massa sovint es torna fúria.[2]
- (en llatí) Furor fit laesa saepius patientia.
- Sententiae. — Publili Sirus
- (en francès) La patience est amère, mais ses fruits sont doux.
- — Atribuïda a Jean-Jacques Rousseau
- — Atribuïda a Jean-Jacques Rousseau
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb paciència, s'arriba a jutge d'Audiència.[4]
- Amb paciència es fan les coses.[5]
- Amb paciència es guanya el cel.[4]
- Amb paciència i diner, tot s'alcança.[6]
- Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga.[4]
- De tota dolència és remei la paciència.[6]
- La paciència és la mare de la ciència.[7]
- La paciència és una pasta, que qui més en té més en gasta.[8]
- La paciència, pare de bessons.[9]
- La mula i la paciència, arriben a cansar-se.[10]
- Molta paciència, i encara no basta.[4]
- Paciència amb pa, és bona de passar.[4]
- Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata.[4]
- Qui diu me'n vaig i no es mou, té més paciència que un bou.[4]
- Si el remei no arriba a la dolència, el millor és la paciència.[5]
- Si tens una dolència, obre la bossa i pren paciència.[6]
- Tot vol temps i paciència.[6]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Acabar la paciència d'algú.[4]
- (var.) Agotar la paciència d'algú.[4]
- (var.) Apurar la paciència d'algú.[4]
- Fer que perdi la paciència.
- Armar-se de paciència[4]
- (var.) Carregar-se de paciència.[4]
- Procurar tenir molta paciència.
- Déu nos do paciència.[4]
- Exclamació de consolació quan ens sentim impotents per a evitar la tribulació, l'ofensa, l'adversitat.
- (var.) Tenir la paciència de Job.[11]
- (var.) Tenir més paciència que Job.[11]
- (var.) Tenir una paciència de sant.[11]
- (var.) Tenir més paciència que un sant.[11]
- (var.) Tenir més paciència que un mestre d'escola.[11]
- Ésser extremadament pacient i resignat.
- Ésser un sac de paciència.[11]
- (var.) Carregat amb un sac de paciència.[11]
- (var.) Tenir un sac de paciència.[11]
- (var.) Prendre's (alguna cosa) amb filosofia.[11]
- (var.) Prendre paciència.[11]
- Ésser molt pacient.
- Estar en el banc de la paciència.[4]
- Estar en un lloc o en una situació on només es pot tenir paciència.
- Perdre la paciència.[4]
- Deixar de tenir paciència, deixar-se dur per la ira o la desolació.
- Temptar algú de paciència.[4]
- Posar a prova a algú la seva paciència.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Què és allò que com més se'n gasta més se'n té?[12]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ciceró, 1974.
- ↑ 2,0 2,1 Peris, 2001.
- ↑ Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres complètes de J.J. Rousseau. Paris: Verdière; A. Sautele et C. ; A. Dupont et Roret, 1826, p. 551 [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Paciència». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Farnés, 1913.
- ↑ Dites, cobles i rondalles. Tortosa: Servei Local de Català de Tortosa, 1994. ISBN 84-606-1864-1.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Akioud, Hassan; Castellanos, Eva. Els amazics : una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània, 2007, p. 121-124. ISBN 9788497912549 [Consulta: 1543502008].
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats. Barcelona: Casa de Caritat, 1934.[ ]
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 Espinal, 2006, p. 1033-1034.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1409488239].
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Farnés, Sebastià. Assaig de paremiología catalana comparada (en català antic). Barcelona: Ilustració catalana, 1913.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.