Mar

Mar

Mar de Wadden
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Citacions

• El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.

 — Alexander Pope

• El bon marit estima la llar, com els bons marins estimen el mar, malgrat les tempestes.

(en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.

 — Noel Clarasó

Dites populars

• A cop de mar, cap serè.
• A la mar gran hi ha el gran peix.
• A la mar, madera.

Com més gros sigui un bastiment (fet de fusta) millor resistirà.

• A la mar no es pot dir mal dia que passat no sigui.

En un dia poden passar moltes coses, i un cop de sort et pot arreglar la pesquera.

• A la mar valletes, a la terra pastetes.
• Cap home de mar, no ha estat mai penjat.
• Com més mar, més vela.
• De la mar i d'es caparrot, ningú treu lo que vol, sinó lo que pot.(Mall.)
• De la mar, el bon peixó i de la terra, el moltó.

Lloa les millors menges del mar i de la terra.

• Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja.
• Dones, per mar, no hi poden anar.
• En bona mar, tothom és bon mariner.
• En mar, val més una unça d'experiència que una lliura de gramàtica.
• En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda.
• Entre la gent de mar, no hi ha cap malvat.
• Fuja de la mar qui no sap nedar.(Mall.)

Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.

• Jornada de mar no es pot tasar.
• L'aigua, a la mar va.

(var.) Els torrents van a la mar.

• La mar, com més té, més brama.

L'avarícia no té mida, sempre en vol més.

• La mar en fa de rics i de pobres.
• La mar és plana si Déu ho vol.
• La mar és una femella que no vol amollar qui es colga amb ella.(Mall.)

Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.

• La mar fa forat i tapa.
• La mar no es mou sense vent.
• Mar a esclatar, vent a mancar.
• Mar blanca, pluja amanta.
• Mar de fora, bots.
• Mar de llevant, llebeig.
• Mar passada, amor desoblidada.
• Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors.
• Parlar de mar, és un mai no acabar.
• Pel gener el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.
• Pel gener el mar s'empreda i pel febrer es desempedra.
• Pel gener generet, minva el mar i puja el fred.
• Per l'agost bull el mar i bull el most.
• Per la mar va qui paga.(Val.)
• Per Nadal, mariners fora la mar.

(var.) Per Nadal, carn i fusta fora del mar.

• Pescat o salvat, lo que treus de la mar, t'ho has ben guanyat.(Mall.)
• Quan el mar cabreja, és senyal que fa tramuntana.
• Quan la mar es prometen misses i cera, mal va per la galera.
• Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per "dugues".

A Vilanova, els pescadors empren la dita per indicar que quan fa mal oratge cal fer el doble esforç per pescar. Aleshores el valor de la mercaderia que es du a la plaça augmenta.

• Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany.(Eiv.)
• Qui és a la mar navega, qui és en terra judica.

El pescador ha de patir per treballar, però els de terra no hi poden fer res.

• Qui no s'aventura, no passa la mar.

Cal ambició i esforç per aconseguir les coses.

• Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar.
• Qui té la seva hisenda al mar, molts afanys ha de passar.
• S'aigo de mar i es creure, són de mal beure.(Mall.)
• Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.
• Si la mar buida fort, senyal de vent nord(Mall.)
• Si la mar s'arrasa, fica't a casa.
• Si vols aprendre de resar, ves per mar.(Mall.)

(var.) Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.(Val.)

(var.) Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar.(Vall d'Àneu)

• Tot lo de dins la mar, qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu.(Mall.)
• Tramuntana, la mar plana.
• Trons en mar, aigua a la terra.
• Val més un esparral a la mà que una tonyina a la mar.
• Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.

Endevinalles

• Bram sovint i no som ase,
  bramul i no som lleó
  i estoig moltes més riqueses
  que cap rei ni emperador.

• Digue'm quina mare hi ha
  que an es fill dóna menjar,
  els fa créixer i engreixar
  i a la fi tots lo se menja?

• Escupo, bramo i marejo,
  sóc tomba, abim i mirall,
  i de la mateixa manera tracto el rei
  com el seu vassall.

(var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
el rei com el seu vasall.

(var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
tant al Rei com al vassall.

(var.) M'agite, brame i marege;
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracte
un rei com un vassall.

• No fa fulla ni fa flor
  i el seu fruit és molt bo.

• Porta els quintars a mils
  i no pot portar ni un fil.

• Qui d'Amèrica a Espanya pot anar
  sense reposar ni mai caminar?

• Qui sap dur vint quintars de palla i
  no sap dur un perdigó?

• Un camp ben llaurat
  que punta de rella
  no hi ha tocat.

teulada seria també una resposta vàlida

• Una jaia rabiosa
  quan Déu vol és amorosa,
  i fa flor i no fa tany, i
  fa sa fruita gustosa.

• Una vella reganyosa,
  quan Déu vol és amorosa,
  i el fruit que fa
  bo és per menjar.

(var.) Una vella reganyosa,
quan Déu vol és amorosa,
no fa fulla ni la flor,
endevina què és això?

(var.) Una vella reganyosa;
quan Déu vol és amorosa;
ni la fulla ni la flor.
Endevina, què és això?

• Una vella reguitnosa
  que, quan Déu vol, és amorosa,
  i el fruit que
  fa és bo per menjar.

• La mare brama contínuament,
  i els fills són muts de naixement.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Moragas Botey, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L'Aixernador Edicions, 1995. ISBN 84-88568-16-9. 
• Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
• Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 
• Trepat, Josep-Anton; Oller, Francesc (il.). Refranys de vora mar (en català). Barcelona: Noray S.A., 1995. ISBN 8474860881. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.