Llebre
 Llebre | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Lepus |
 | |
La llebre (Lepus) és un gènere de mamífers rosegadors de l'ordre dels lagomorfs i de la família dels lepòrids. Té les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la llarga, el gos la llebre agarra.[1]
- A so de tabals no s'agafen llebres.[2]
- Carros de rei, llebres agafen.[2]
- D'on menys se pensa, salta la llebre.[3]
- Gos que alça moltes llebres, poques en mata.[3]
- La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança.[2]
- Llebre correguda i dona seguida, conquista segura.[3]
- Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada.[3]
- Mentres el ca pixa, la llebre fuig.[2]
- Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors.[2]
- Per la Candelera, pas de llebre.[2]
- Per Sant Esteve, un pas de llebre.[2]
- (var.) Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.[1]
- Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap.[3]
- Tant grata la llebre, que mal jeu.[2]
- Uns mouen la llebre i altres la maten.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Aixecar (o moure) la llebre.[4]
Promoure una qüestió.
- Ésser molt mentider.
- Donar o prendre una cosa per una altra.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llebre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Refranero Multilingüe». Centro Virtual Cervantes. Madrid: Instituto Cervantes, cop. 1997-. [Consulta: 12 abril 2014].
- ↑ «Llebre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 abril 2014].