Cabàs
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 |
El cabàs és un recipient de mà, generalment fet d'espart entreteixit o de fulles de plantes seques (fulles de palma), amb dues nanses (de vegades de cuiro), més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que servia antigament per portar-hi tota mena de coses, per anar al mercat i carregar-lo amb productes alimentaris, fruita, hortalisses (verdures, tomàquets, etc.), productes del camp i queviures en general.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Any de traspàs, cada raïm un cabàs.[1]
- Els d'Alfarràs, mengen sopes amb un cabàs.[2]
- En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol.[3]
- Poll de Xines o gallina d'Alfàs, no m'entren en casa si no és cosida en cabàs.[4]
Xines era un xicotet caseriu que hi havia a la Vall de Guadalest.
- Predica cabàs, que tant ne trauràs.[5](Vilabertran)
- Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar.[6]
- (var.) Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar; quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar.[7]
- (var.) Quan la grua se'n va a gruar, pagès posa't a sembrar, i quan torni de gruar, pagès posa't a cavar.[7]
- Qui fa una cistella, fa un cabàs.[5](Vinaròs)
- Si a trenta no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i ves-te'n a plegar fem.[8]
- Si en vols més, para el cabàs.[1]
- Si plou per Sant Marc, ni cabàs ni sac.[6]
- Trons al març, amanix la faneca i el cabàs.[9]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sopa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «juliol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 51, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cabàs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 7,0 7,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «quaranta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.