Zincalstibita
Zincalstibita | |
---|---|
Fórmula química | Zn₂Al(OH)₆[Sb5 (OH)₆] |
Epònim | zinc, alumini, antimoni i composició química |
Localitat tipus | pedrera Fantiscritti, Carrara, Alps Apuans, Província de Massa-Carrara, Toscana, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FB.10 |
Dana | 6.3.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Grup espacial | grup espacial 147 |
Color | incolor |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,647() nε = 1,626(2) |
Birefringència | δ = 0,021 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1998-033 |
Símbol | Zas |
Referències | [1] |
La zincalstibita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cualstibita. Rep el seu nom com a anàleg de zinc de la cualstibita, de la seva composició química al contenir zinc, alumini i antimoni (stibi en llatí).
Característiques
[modifica]La zincalstibita és un òxid de fórmula química Zn₂Al(OH)₆[Sb5 (OH)₆]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de diminuts prismes incolors.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincalstibita pertany a «04.FB - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; octaedres aïllats» juntament amb els següents minerals: omsita, xakhovita i cualstibita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera de marbre de Fantiscritti, a Carrara, a la província de Massa-Carrara (Toscana, Itàlia), i també a Itàlia ha estat descrita a la mina Monte Avanza, a la província d'Udine. També ha estat descrita a dos altres indrets del continent europeu: a Telkibánya, al comtat de Borsod-Abaúj-Zemplén (Hongria) i a Saint-Luc, a Valais (Suïssa).
Referències
[modifica]- ↑ «Zincalstibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2017].