Vés al contingut

Xesca Ensenyat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXesca Ensenyat
Biografia
Naixement(ca) Francesca Ensenyat Seguí Modifica el valor a Wikidata
1952 Modifica el valor a Wikidata
Port de Pollença (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Inca (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNarració Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Premis
* Ciutat de Manacor (1975)
* Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la (1984)
* Ramon Muntaner (1992)
* Ciutat de Mollerussa de novel·la breu (1993)

Francesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, 1952 - Inca, 14 de maig de 2009) va ser una escriptora i bloguera pollencina.[1][2]

Es donà a conèixer amb el poemari Ciutat de l'horabaixa el 1969, però ben aviat es passà a la narrativa, que li valgué diversos premis. D'aquesta forma, el 1975 guanyà el Premi Ciutat de Manacor amb L'amagatall de guipur, el 1984 el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb Villa Coppola, el 1992 el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Quan venia l'esquadra, la seva obre més coneguda, i el 1993 el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb Massa vi per a un sol calze.[1][2][3]

Al llarg de la seva obra, va desenvolupar tot un món literari al voltant del seu poble natal, que fou anomenat "Bellpuix", "País d'Urxella" o "Tarrella". Durant els anys 70 havia estudiat medicina a Barcelona, on es va submergir en el món literari, així com polític, desenvolupant una ideologia d'esquerres i independentista.[4] El vincle amb Pollença es va plasmar en el pregó de les festes de la Patrona de l'any 1987, titulat Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot.[5] Va escriure, a més, textos diversos, com un pròleg (1981) a una antologia dedicada a la poeta Maria Antònia Salvà i Ripoll[6] o el relat Història del formatge (1995), arran d'una conferència pronunciada a Algaida dins els actes de celebració de l'emissora Titoieta Ràdio.[7]

Xesca Ensenyat va fundar i dirigir entre febrer del 1987 i gener del 1988 la publicació mensual L’Espira i col·laborà amb alguns mitjans periodístics com Última Hora o El País.[1][2] A més, va ser una pionera dins el món bloguer amb el seu blog titulat L'hidroavió apagafocs, on publicava escrits diversos, a més de capítols d'una novel·la inèdita titulada Babalusa, la medusa.[8] És per això que l'any 2012 se celebraren a Búger, Mallorca, unes jornades sobre blocs i literatura dedicades a la seva memòria, on participaren bloguers i escriptors com Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Vicent Partal o David Figueres, entre d'altres.[9]

El mateix any, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, edità la novel·la inèdita Una altra vida.[10]

El 2015, l'actriu Cati Solivellas, sota direcció de Joan Fullana, portà a escena una versió teatral de Quan venia l'esquadra en forma de monòleg, que fou estrenada al Teatre Principal de Palma.[11]

  • Ciutat de l'horabaixa (1969). Palma: Ed. Cors. Poesia.
  • L'amagatall de guipur (1976). Palma: Llibres Turmeda. Premi Ciutat de Manacor.
  • Villa Coppola (1985). Barcelona: La Magrana. Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la.
  • Una moda fresqueta (1991). Barcelona: Empúries.
  • Quan venia l'esquadra (1994). Palma: Moll. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
  • Massa vi per a un sol calze (1994). Barcelona: Columna. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
  • Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Palma: Moll.
  • Quaranta anys no són res (1997). Tarragona: El Mèdol. Publicat sota el pseudònim Loleta Flors.
  • Una altra vida (2012). Palma: Lleonard Muntaner. Edició a cura de Marc Cerdó.
  • Babalusa, la medusa (2021). Pollença: El Gall. Edició a cura de Marc Cerdó.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Francesca Ensenyat i Seguí | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Marí, Francesca. «Mor Francesca Ensenyat». dBalears, 15-05-2009. [Consulta: 8 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 Institució de les Lletres Catalanes. «Ensenyat Seguí, Francesca». [Consulta: 27 desembre 2016].
  4. Manresa, Andreu «Xesca Ensenyat, escritora insolente e hipercrítica». El País, 26-05-2009.
  5. Ensenyat, Xesca. Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot. Pollença: Ajuntament de Pollença, 1987. 
  6. Salvà, Maria Antònia. Al cel sia! Poeta Maria Antònia Salvà. Barcelona: EDHASA, 1981. ISBN 84-350-0327-2. 
  7. Ensenyat, Xesca «Història del formatge». Es saig. Monogràfic núm. 10, 1995, pàg. 1-11.
  8. «L'hidravió apagafocs». [Consulta: 27 desembre 2016].
  9. «Blocaires d'arreu celebren Xesca Ensenyat a Búger», 12-05-2012. [Consulta: 27 desembre 2016].
  10. Ensenyat, Xesca. Una altra vida. Palma: Lleonard Muntaner, 2012. 
  11. «Cati Solivellas: 'Mallorca hubiera podido ser la mejor isla del Mediterráneo'», 12-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2016].