Vés al contingut

William Hartston

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Hartston
Nom originalWilliam Roland Hartston
Biografia
Naixement12 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióJesus College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscacs i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJugador d'escacs, matemàtic, presentador de televisió.
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1973) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.485 (1979)<
Identificador FIDE400262 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1978Olimpíada d'escacs de 1978
1976Olimpíada d'escacs de 1976
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1966Olimpíada d'escacs de 1966 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1972)
2 cops Campió britànic
CònjugeJana Bellin (divorciats)
Elizabeth Hartston Modifica el valor a Wikidata
FIDE: 400262 ChessGames: 16132 365Chess: William_R_Hartston Chess.com: william-r-hartston OlimpBase homes: i8a0cwco
Musicbrainz: dbacda90-16ab-499e-86e7-79ead538825d Modifica el valor a Wikidata

William Roland Hartston (nascut a Londres, el 12 d'agost de 1947), és un jugador i escriptor d'escacs anglès, que va participar en competició internacional entre 1962 i 1987, i va arribar a tenir un Elo màxim de 2515 punts.[1] Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1972, però és més conegut com a escriptor i com a presentador de televisió en temes relacionats amb els escacs.[2]

"Bill" Hartston fou el primer de tres campions d'escacs de la Gran Bretanya en casar-se amb la Gran Mestre Femení (WGM) Dra. Jana Bellin. Amb la seva segona esposa, Elizabeth, hi ha tingut dos fills: James i Nicholas.

Resultats destacats en competició

[modifica]

A l'Olimpíada de Siegen de 1970, hi va guanyar la medalla d'or per la millor performance al tercer tauler (78,1%).[3] Va guanyar el Campionat britànic d'escacs els anys 1973 i 1975. En competicions internacionals, va obtenir també diversos èxits, tot i que no va poder assolir, per ben poc, els resultats necessaris per obtenir formalment el títol de Gran Mestre.

Activitats relacionades amb els escacs

[modifica]

Des de començaments dels anys 1970, ha fet nombroses aparicions a la TV per la BBC, habitualment com a comentarista expert en escacs, i analista en els matxs pel Campionat del món, com per exemple als matxs Fischer-Spasski de 1972, Kàrpov-Kortxnoi de 1978, Kaspàrov-Short de 1993 i Kaspàrov-Anand de 1995.

Va guanyar dos cops el torneig BBC Master Game abans de rellevar en Leonard Barden com a expert del programa. Durant els anys 1980 va presentar la sèrie de la BBC Play Chess (Juga als escacs).

Altres activitats

[modifica]

En els anys posteriors, ha diversificat la seva activitat en diverses àrees més, iniciant competicions sobre diverses àrees de pensament per al diari The Independent i també per l'Olimpíada d'esports mentals. També escriu la gens convencional columna Beachcomber per al diari Daily Express i ha escrit llibres sobre escacs, matemàtica, humor, i altres temes diversos. També ha estat un convidat habitual de programes de la BBC Radio 4 i ocasional del programa de TV Puzzle Panel.

A més a més de la seva carrera escaquística i de les activitats relacionades amb els mitjans de comunicació, en Hartston és també matemàtic, educat a Cambridge, i psicòleg industrial. Durant els 1980, fou reclutat per Meredith Belbin a la Industrial Training Research Unit de Cambridge, per participar en un equip multidisciplinari de recerca sobre les dinàmiques dels rols en els equips.

Obres

[modifica]

En Hartston ha escrit, en anglès, multitud de llibres de temàtica diversa, i també diverses obres de tipus tècnic sobre escacs, sota el seu nom complet de William R. Hartston o William Roland Hartston.

  • How To Cheat At Chess (1977)
  • Penguin Book of Chess Openings (1978)
  • Soft Pawn (1980)
  • London 1980: Phillips and Drew Kings Chess Tournament (1980) ISBN 4-87187-859-7 (amb Stewart Reuben)
  • The Ultimate Irrelevant Encyclopaedia (1984)
  • The Kings of Chess (1985)
  • Chess - The Making of the Musical (1986)
  • Drunken Goldfish and Other Irrelevant Scientific Research (1988)
  • How was it for you, Professor? (1992)
  • The Guinness Book of Chess Grandmasters (1996)
  • Teach Yourself Better Chess (1997)
  • The Book of Numbers: The Ultimate Compendium of Facts About Figures (2000)
  • What Are the Chances of That? (2004)
  • What's What - The Encyclopedia of Quite Extraordinary Information (2005)
  • The Encyclopedia of Useless Information (2007)

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ http://us.share.geocities.com/wallw_99/who.htm&date=2009-10-25 04:40:15 Entrada sobre Hartston a l'article "Who's Who" de Bill Wall Arxivat 2015-04-03 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ «Nota biogràfica de William Hartston» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 26 juny 2011].
  3. ↑ Sumari de l'Olimpíada de Siegen de 1970 a OlimpBase (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=William_Hartston&oldid=34154589»