Wilhelm Magnus

Wilhelm Magnus

Biografia
Naixement	(de) Hans Heinrich Wilhelm Magnus 5 febrer 1907 Berlín (Imperi Alemany)
Mort	15 octubre 1990 (83 anys) Nova York
Sepultura	Cementiri Fairlawn, Sec. 5b Num. 34 42° 19′ 28″ N, 74° 26′ 19″ O
Formació	Universitat de Frankfurt (1926–1930) Universitat de Tübingen (1925–1926)
Tesi acadèmica	Über diskontinuierliche Gruppen mit einer definierenden Relation. (Der Freiheitssatz).  (1931 )
Director de tesi	Max Dehn
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups, matemàtiques, física matemàtica i combinatòria
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Politècnica de Nova York (1973–1978) Institut Courant de Ciències Matemàtiques. Universitat de Nova York (1950–1973) Institut Tecnològic de Califòrnia (1948–1950) Universitat de Göttingen (1946–1947) Universitat de Königsberg (1944–1945) Telefunken (1939–1944) Universitat de Königsberg (1939–1939) Universitat de Frankfurt (1933–1938) Universitat de Göttingen (1930–1932)
Participà en
	Bateman Manuscript Project
Obra
Obres destacables expansió de Magnus
Estudiant doctoral	Donald Solitar, Friedrich Wilhelm Schäfke, Herbert Keller, Seymour Lipschutz, Robert Brigham, Edna Kalka-Grossman, Harry Hochstadt, Fritz Oberhettinger, Ruth Struik, Elvira Strasser, Jacques Lewin, George Bachman, Marvin Tretkoff, Stanley Preiser, Anastasia J. Czerniakiewicz-Kerzman, Kathryn F. Kuiken, John Stevenson, Jr., Diane Forastiero, Richard Rosenthal, Patrick Socci, Charles Traina, Carol Tretkoff, Morton Hellman, Abe Shenitzer, David I. Epstein, Irving J. Epstein, Frederick Sleator, Leon Kotin, Bernard Sohmer, Donald LaBudge, Eugene Pflumm, Nathan Newman, Martin Greendlinger, John Mariani, Bernard Levinger, David Lawrence Fox, Phillip Gold, Karen Frederick, David Jagerman, Bruce Chandler, Arthur Steinberg, Martin Segal, Carl Weinbaum, Seymour Bachmuth, Emanuel Fischer, Jane Matthews, Joan Dyer, Sidney Lieberman, Donald McCarthy, Ada Peluso, Peter Stebe, Herbert Bernstein, Orin Chein, Dennis Enright, Robert Allen Katz, John Ledlie, James Welles Briggs, Samuel Poss, Richard Feuer, Robert Horowitz, Henry Levinson, Daniel Stork, Albert Drillick, Dennis Spellman, David B. Cohen, Nancy Zumoff, Benjamin Fine, Karen Ginsburg, Esther Freilich, Betty Gassner, Stanley Winkler, Leslie Blumenson, Joan Landman, Harvey Kushner i Joan Birman
Família
Cònjuge	Gertrud Remy Magnus
Pares	Alfred Magnus i Paula Kalkbrenner
Premis
(1969)  Beca Guggenheim

Wilhelm Magnus (alemany: Hans Heinrich Wilhelm Magnus) (Berlín, 5 de febrer de 1907 - Nova York, 15 d'octubre de 1990) va ser un matemàtic alemany emigrat als Estats Units.

Magnus va acabar els estudis secundaris el 1925 a Tubinga i aquest mateix any va començar estudis universitaris de física a la universitat de Tübingen. Aviat va veure que tenia més interés per les matemàtiques que per la física i, l'any següent, es va matricular a la universitat de Frankfurt en la qual va obtenir el doctorat el 1931 sota la direcció de Max Dehn. Després de ser assistent a la universitat de Göttingen un curs, va ser assignat a la universitat de Frankfurt, on va estar entre 1933 i 1938. El 1939 va ser destinat a la universitat de Königsberg, però el seu rebuig d'ingressar al partit nazi va fer que no obtingués cap plaça docent durant la Segona Guerra Mundial, havent de treballar per a la industria privada o pels organismes científics militars. Acabada la guerra va ser professor breument a Göttingen i a Königsberg i el 1948 va emigrar als Estats Units per participar al projecte editorial Bateman, mentre era professor auxiliar a Caltech. El 1950 va ser nomenat professor de l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat de Nova York en el qual va romandre fins al 1973. Els cinc anys següents encara va ser professor a la universitat politècnica de Nova York. Va morir el 1990 a l'estat de Nova York.

Va publicar vuit llibres i una cinquantena d'articles científics en els camps de la teoria de grups, àlgebres de Lie, equacions diferencials i funcions especials.

Bibliografia

• Abikoff, William; Birman, Joan S.; Kuiken, Kathryn. The Mathematical Legacy of Wilhelm Magnus: Groups, Geometry and Special Functions (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-5156-X. 
• Baumslag, Gilbert; Grigorchuk, Rostoslav; Miller III, Charles F. «Remembering Wilhelm Magnus» (en anglès). Groups, Geometry, and Dynamics, Vol. 4, Num. 4, 2010, pàg. 605. Arxivat de l'original el 2021-12-27. DOI: 10.4171/GGD/97. ISSN: 1661-7207 [Consulta: 27 desembre 2021].
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Shenitzer, Abe «In memory of my friend Wilhelm Magnus» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 17, Num. 2, 1995, pàg. 63-64. DOI: 10.1007/BF03024902. ISSN: 0343-6993.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Magnus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.