Wigeric
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 870 |
Mort | 916 ↔ 919 |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Count palatine of Lotharingia (en) (916–919) |
Família | Casa de les Ardenes |
Cònjuge | Cunegunda de França (908 (Gregorià)–) |
Fills | Mathilde von Lothringen, Frederic I de Lorena, Adalberó I de Metz, Giselbert, Sigebert, Gozlin, Sigifred de Luxemburg, Liutgarda de Bidgau |
Wigeric (dècada del 870 - 916 ↔ 919) o Vigeric[1] (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris. Fou també procurador de l'abadia de Saint-Rumolde a Malines, i del monestir d'Hastière que ell mateix havia fundat. A partir de 915/916 fou comte palatí de Lotaríngia.
Després de la mort del rei de Germània Lluís l'Infant, els nobles de la Lotaríngia, rebutjaren la sobirania feudal del seu successor Conrad I per unir-se a Carles el Simple, rei de França Occidental. El poder militar sembla que va quedar en mans de Renyer I d'Hainaut (mort el 915). Després de la mort de Renyer, Wigeric, llavors anomenat comte palatí, assolí l'autoritat a Lotaríngia.
A la seva mort el va succeir com a comte palatí Godofred de Juliers (mort el 949).
Es va casar amb Cunegunda de França (vers 893 - mort després del 923), la filla d'Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut i neta de Carles II el Calb reis de França). Els seus fills coneguts són:
- Frederic I (? 978).[2] comte de Bar, després duc d'Alta Lorena
- Adalberó I de Metz (mort el 962), bisbe de Metz
- Gilbert (mort el 964), comte a les Ardennes
- Sigebert, citat en una carta datada el 943
- Gozlí, Gozelí, Gozeló o Goteló I (mort 942/943), comte de Bidgau i de Methingau, casat amb Oda (Uda) de Metz, filla de Gerard I de Metz i d'Oda de Saxònia, que foren pares de:
- Renyer de Bastogne, pare del bisbe Adalberó de Laon
- Godofreu el Captiu o el Vell, comte de Verdun.
- Adalberó, arquebisbe de Reims (mort el 989)
- Sigifred, comte de Luxemburg.
En algunes genealogies s'esmenten altes fills possibles com un cert Enric i la seva germana Liutgarda que hauria estat l'esposa d'Adalbert I de Metz († 944), i després d'Eberard IV comte de Nordgau.
Fonts diplomàtiques
[modifica]- Primer testimoniatge com a comte Widiacus en una carta datada el 23 de gener de 899 del rei Zuentibold de Lotaríngia.
- El comte Wigericus, tenia drets comtals a la ciutat de Trèveris, segons un diploma datat el 19 de setembre del 902 del rei Lluís IV l'Infant.
- Identificació amb Widricus, comte del Bidgau.[3]
- Diploma de Carles el Simple (entre 911-915) per la qual el comte Windricus i el seu fill Adalberó, bisbe de Metz, rebien els feus i la procuradoria sobre l'abadia de Saint-Rumolde a Malines i el monestir d'Hastière. El marquès Robert I de França i Renyer I d'Hainaut donaven el seu consentiment.[4]
- Primer testimoniatge com a comte palatí Widricus: diploma de Carles el Simple.[5]
Referències
[modifica]- ↑ genealogia a Medieval Lands
- ↑ . Genealogia a Medieval Lands
- ↑ . Trèveris, monestir de Saint-Maximin, 1 de gener del 909 Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- ↑ Miraeus, A., (J. Foppens ed.) Opera Diplomatica et Historica II, 805-806 (Louvain 1723). Wampach, C., Urkunden- und Quellenbuch zur Geschichte der altluxemburgischen Territorien bis zur burgundischen Zeit (Luxembourg 1935) I, 164-166
- ↑ . Herstal, 19 gener de 916 Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.