Weywot
Weywot | |
---|---|
Quaoar i el seu satèl·lit, Weywot | |
Designació provisional | S/2006 (50000) 1 |
Tipus | satèl·lit asteroidal |
Descobert per | Michael E. Brown[1] Terry-Ann Suer (en) [1] |
Data de descobriment | 14 febrer 2006[1] |
Epònim | Weywot (en) [2] |
Cos pare | Quaoar |
Dades orbitals | |
Apoàpside | 16.530 km |
Periàpside | 12.470 km (arg (ω): 348) |
Semieix major a | 13.289 km[3] |
Excentricitat e | 0,056[3] |
Període orbital P | 12,43 d[3] |
Inclinació i | 14 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 40,5 km[4] |
Magnitud absoluta | 2,82[5] |
Magnitud aparent (V) | 24,9 (banda V) |
Gravetat superficial equatorial | 0,003 m/s² |
Weywot, oficialment (50000) Quaoar I Weywot, és l'únic satèl·lit conegut de l'objecte transneptunià Quaoar. Fou descobert el 22 de febrer de 2007, basant-se en imatges obtingudes el 14 de febrer de 2006.[6][7] El satèl·lit fou descobert a una distància de 0,35 minuts d'arc de Quaoar amb una diferència en la seva magnitud aparent de 5,6.[8] Orbita a una distància de 14.500 quilòmetres de Quaoar i té una excentricitat orbital d'aproximadament 0,14.[9] Assumint que la seva albedo sigui igual que el de Quaoar, la magnitud aparent suggereix que aquesta lluna té un diàmetre d'aproximadament 74 km (1:12 de Quaoar).[9] Brown, el seu descobridor creu que és un fragment del mateix Quaoar fruit d'una col·lisió, del qual s'especula perdé gran part de la seva capa de gel durant el procés.[10]
Nom
[modifica]En ser descobert, Weywot rebé la designació provisional, |S/2006 (50000) 1. Brown deixà als Tongva l'elecció del nom, i fou seleccionat el del déu Weywot, fill de Quaoar.[11] El nom es feu oficial el 4 d'octubre de 2009.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 URL de la referència: http://www.cbat.eps.harvard.edu/iauc/08800/08812.html.
- ↑ URL de la referència: http://www.searchmagazine.org/Archives/Back Issues/2008 July-August/full-heavenly-bodies.html. Arxiu de l'URL: https://web.archive.org/web/20090518012454/http://www.searchmagazine.org/Archives/Back Issues/2008 July-August/full-heavenly-bodies.html.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bruno Morgado «A dense ring of the trans-Neptunian object Quaoar outside its Roche limit». Nature, 7947, 08-02-2023, pàg. 239-243. DOI: 10.1038/S41586-022-05629-6.
- ↑ Pablo Santos-Sanz «"TNOs are Cool": A survey of the trans-Neptunian region. VIII. Combined Herschel PACS and SPIRE observations of nine bright targets at 70–500 μm» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-06-2013, pàg. 15–15. DOI: 10.1051/0004-6361/201321329.
- ↑ URL de la referència: https://iota-es.de/JOA/JOA2020_1.pdf. Pàgina: 26.
- ↑ Daniel W. E. Green. «IAUC 8812: Satse of 2003 AZ84, (50000), (55.637), (90.482)», 22-02-2007.(anglès)
- ↑ Wm. Robert Johnston. «(50000) Quaoar», 25-11-2008. (anglès)
- ↑ Distant EKO The Kuiper Belt Electronic newsletter, març 2007 (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 Brown, Michael E.; Fraser, Wesley C. «Quaoar: A Rock in the Kuiper belt». The Astrophysical Journal, 2010.(anglès)
- ↑ Brown, M.E.; Fraser, Wesley «Quaoar: A Rock in the Kuiper Belt». American Astronomical Society, 2009.](anglès)
- ↑ "Heavenly Bodies and the People of the Earth" Arxivat 2009-01-05 at Archive.is, Nick Street, Search Magazine, Juliol/Agost 2008(anglès)
- ↑ Minor planet Center MPC 67220 pàgina 134 PDF(anglès)