Walter Salles

Walter Salles
	;
Biografia
Naixement	12 abril 1956 (68 anys); Rio de Janeiro (Brasil)
Formació	Universitat del Sud de Califòrnia ; Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia ; Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Activitat
Ocupació	guionista, pilot d'automobilisme, productor de cinema, director de cinema, realitzador
Activitat	1986 -
Influències	Roberto Rossellini
Esport	automobilisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1998) Central do Brasil; (2004) Diarios de motocicleta; (2024) I'm Still Here (en) ;
Família
Pares	Walter Moreira Sales i Eliza Gonçalves
Premis
	Orde del Mèrit Cultural ;

Walter Moreira Salles Jr. (Río de Janeiro, 12 d'abril de 1956) és un director de cinema brasiler.

Carrera

És fill del mort ambaixador i banquer Walter Moreira Salles, i copropietari del banc brasiler Unibanco. Va estudiar economia en la Pontifícia Universitat Catòlica a Rio de Janeiro (PUC-RJ), i un mestratge en comunicació audiovisual a la Universitat de Califòrnia.^[1]

Es caracteritza per recórrer a temes com l'exili i la cerca d'identitat en les seves pel·lícules. Va adquirir notorietat després de la seva pel·lícula Terra Estrangeira (1995), pel·lícula premiada al Brasil com a millor film de l'any. Posteriorment va començar a col·leccionar nominacions i premis internacionalment. Entre altres, ha guanyat l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín, el Globus d'Or, l'Ariel de Plata a Mèxic, el Còndor de Plata a l'Argentina, el premi BAFTA al Regne Unit i el premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Central do Brasil va ser nominada a més per a guanyar el Oscar a la millor pel·lícula estrangera, en 1998.

El 2003 fou votat pel diari The Guardian com un dels 40 millors directors del món.^[2] El seu major èxit a nivell internacional ha estat Diarios de motocicleta, una pel·lícula de 2004 sobre la vida del jove Ernesto Guevara, que més tard esdevingué el Che Guevara. Va ser la primera pel·lícula que va rondar en una llengua que no era la seva parla materna, el portuguès, i fou un gran èxit de taquilla internacional.

El 2012 va dirigir l'adaptació del llibre de Jack Kerouac On the Road, produïda per Francis Ford Coppola. La pel·lícula fou nominada a la Palma d'Or al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[3]^[4]

A més de director de cinema és pilot de carreres afeccionat. Al GT3 Brasil, Salles va pilotar un Ford GT i en la desena volta figurava com a líder del campionat.^[5]

Filmografia

1986: Japão, uma Viagem no Tempo: Kurosawa, Pintor de Imagens
1987: Franz Krajcberg: o Poeta dos Vestígios
1989: Chico ou o País da Delicadeza Perdida
1991: A Grande Arte
1995: Terra Estrangeira
1995: Socorro Nobre (curtmetratge)
1998: O Primeiro Dia
1998: Central do Brasil
1999: Adão ou Somos Todos Filhos da Terra (curtmetratge)
2001: Abril Despedaçado
2002: Castanha e Caju contra o Encouraçado Titanic (curtmetratge)
2004: Diarios de motocicleta
2005: Dark Water
2006: Paris, je t'aime (segment 10)
2008: Linha de Passe
2012: On the Road
2014: Jia Zhangke, um Homem de Fenyang
2017: When the Earth Trembles

Premis

Walter Surt-los ha rebut 39 premis i 16 nominacions, entre els quals destaquen:

Premis BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2005	Millor pel·lícula de parla no anglesa	Diarios de motocicleta	Guanyador
2002	Millor pel·lícula de parla no anglesa	Abril Despedaçado	Nominat
1999	Millor pel·lícula de parla no anglesa	Central do Brasil	Guanyador

Premis César

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2005	Millor pel·lícula estrangera	Diarios de motocicleta	Nominat
1999	Millor pel·lícula estrangera	Central do Brasil	Nominat

Festival Internacional de Cinema de Berlín

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1998	Os d'or	Central do Brasil	Guanyador
1998	Premi del jurat ecumènic	Abril Despedaçado	Guanyador

Festival Internacional de Cinema de Canes

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2008	Palma d'Or	Linha de Passe	Nominat
2004^[6]	Premi François Chalais	Diarios de motocicleta	Guanyador
	Premi del jurat ecumènic		Guanyador
	Palma d'Or		Nominat

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1998^[7]	Premi Perla del Públic	Central do Brasil	Guanyador
1998^[7]	Premi de la Joventut	Central do Brasil	Guanyador
2004^[8]	Premi TCM del Públic	Diarios de motocicleta	Guanyador

Referències

↑ «USC Cinematic Arts - Notable Alumni». [Consulta: 27 gener 2018].
↑ Bradshaw, Peter; Brooks, Xan; Haskell, Molly; Malcolm, Derek; Pulver, Andrew; Rich, B Ruby. «The world's 40 best directors». The Guardian, 14-11-2003. [Consulta: 10 gener 2020].
↑ «2012 Official Selection», 2012. Arxivat de l'original el 2 desembre 2012. [Consulta: 27 gener 2018].
↑ «Cannes Film Festival 2012 line-up announced», 2012. Arxivat de l'original el 20 desembre 2012. [Consulta: 27 gener 2018].
↑ Globoesporte.com. «Walter Salles: um cineasta a 300 km/h».
↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2004: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 de gener de 2015.
↑ Palmarès de la 46a edició del Festival de Sant Sebastià 1998
↑ Palmarès de la 52a edició del Festival de Sant Sebastià 2004

[1] «USC Cinematic Arts - Notable Alumni». [Consulta: 27 gener 2018].

[2] Bradshaw, Peter; Brooks, Xan; Haskell, Molly; Malcolm, Derek; Pulver, Andrew; Rich, B Ruby. «The world's 40 best directors». The Guardian, 14-11-2003. [Consulta: 10 gener 2020].

[Official_Selection-3] «2012 Official Selection», 2012. Arxivat de l'original el 2 desembre 2012. [Consulta: 27 gener 2018].

[timeout-4] «Cannes Film Festival 2012 line-up announced», 2012. Arxivat de l'original el 20 desembre 2012. [Consulta: 27 gener 2018].

[5] Globoesporte.com. «Walter Salles: um cineasta a 300 km/h».

[awards-6] Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2004: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 de gener de 2015.

[7] Palmarès de la 46a edició del Festival de Sant Sebastià 1998

[8] Palmarès de la 52a edició del Festival de Sant Sebastià 2004

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]