Volodimir Petryshyn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Вальтер Володимир Петришин  22 gener 1929 Lviv (Segona República Polonesa) |
| Mort | 21 març 2020 (91 anys) Cranford (Nova Jersey) |
| Sepultura | Cementiri de sant Andreu 40° 32′ 45″ N, 74° 31′ 19″ O / 40.54582431°N,74.52197061°O |
| Formació | Universitat de Colúmbia (1950–1961) |
| Tesi acadèmica | Direct and Iterative Methods for the Solution of Linear Operator Equations in Hilbert Space (1961 ) |
| Director de tesi | Francis Joseph Murray |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi funcional, anàlisi numèrica i topologia |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Rutgers (1967–1996) Universitat de Chicago (1964–1967) Universitat de Nova York (1961–1964) Universitat de Colúmbia (1955–1961) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ted Williamson, Petronije Milojevic, Edward Conjura, Beatriz Lafferriere, Todd Tucker i Patrick Fitzpatrick |
| Família | |
| Cònjuge | Arcadia Olenska-Petryshyn |
| Pares | Vasyl i Maria Petryshyn |
| Premis | |
 | |
Volodimir Petryshyn (Lviv, 22 de gener de 1929 - Cranford, 21 de març de 2020) va ser una matemàtica estatunidenc, nascut a centre-Europa.
Vida i Obra
[modifica]Petryshyn anava a començar els estudis secundaris quan va esclatar la Segona Guerra Mundial i això va destarotar el seu progrés, en ser considerats ciutadans desplaçats per les autoritats nazis. Va poder estudiar algun temps a Alemanya, però, finalment, la família va emigrar als Estats Units on ell va poder estudiar matemàtiques a la Universitat de Colúmbia. Es va graduar el 1954 i el curs següent va ser professor ajudant, mentre continuava els seus estudis de doctorat que va obtenir el 1961.
Després d'uns períodes de tres anys a les universitats de Nova York i de Chicago, el 1967 va ser nomenat professor de la universitat Rutgers en la qual va romandre fins al 1996.
Els seus treballs de recerca van ser en el camp de l'anàlisi funcional.[1] El 1993 va publicar un llibre notable sobre les solucions i aproximacions de les equacions no lineals.[2] En considerar que hi havia un error important en el llibre i pensant en que seria la rialla de la professió, va contraure un desequilibri mental greu.[3] A causa d'aquest desequilibri va matar la seva muller, la coneguda artista i crítica Arcadia Olenska-Petryshyn, de quaranta cops de martell.[4] L'any següent va ser declarat no culpable per malaltia mental.
Referències
[modifica]- ↑ Hersh i John-Steiner, 2011, p. 370.
- ↑ Petryshyn, 1993, p. 1 i ss.
- ↑ Hersh i John-Steiner, 2011, p. 127.
- ↑ O'Neill, 1996, p. x.
Bibliografia
[modifica]- Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera. Loving and Hating Mathematics (en anglès). Princeton University Press, 2011. ISBN 978-0-691-14247-0.
- O'Neill, Jim «Insanity defense possible as prof denies slaying his wife with hammer» (en anglès). The Star Ledger, 9 jul., 1996. Arxivat de l'original el 2023-11-08 [Consulta: 8 novembre 2023].
- Petryshyn, Volodymyr W. Approximation-solvability of Nonlinear Functional and Differential Equations (en anglès). Marcel Dekker, 1993. ISBN 0-8247-8793-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Volodimir Petryshyn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.