Vincenzo Riccati
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 gener 1707  Castelfranco Veneto (República de Venècia) | ||
| Mort | 17 gener 1775 (68 anys) Treviso (República de Venècia) | ||
| Sepultura | Catedral de Treviso 45° 40′ N, 12° 14′ E / 45.67°N,12.24°E | ||
| Residència | Bolonya | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, físic | ||
| Ocupador | Collegio di Santa Lucia (1741–1773) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Virgilio Cavina, Gian Francesco Malfatti, Leopoldo Caldani, Petronio Maria Caldani i Pietro Giannini | ||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| Família | |||
| Pare | Jacopo Francesco Riccati | ||
| Germans | Giordano Riccati Francesco Riccati | ||
Vincenzo Riccati (Castelfranco Veneto, 11 de gener de 1707 - Treviso, 17 de gener de 1775) fou un matemàtic i jesuïta italià del segle xviii, conegut pels seus treballs en funcions hiperbòliques.
Biografia
[modifica]Vincenzo Riccati era el quart fill de Jacopo Riccati, noble venecià aficionat a les matemàtiques. A partir dels deu anys va estudiar al col·legi jesuïta de San Francesco Saverio a Bolonya. L'any 1726 ingressa com a novici al centre jesuïta de Piacenza i el 1729 és assignat al col·legi de Pàdua.[1]
A partir de 1739 va ser professor de matemàtiques del col·legi jesuïta de Santa Lucia a Bolonya. El 1741 va pronunciar els vots i va ingressar a la Companyia de Jesús.
El 1773, en ser dissolta l'orde, se'n va anar a viure a Treviso amb els seus germans Giordano i Montino. Morirà dos anys més tard i serà enterrat al panteó familiar de la catedral de Treviso.[2]
Obra
[modifica]L'àmbit principal de recerca de Vincenzo Riccati va ser l'anàlisi matemàtica. En aquest àmbit cal ressenyar el seu tractat De usu motus tractorii in constructione Aequationum Differentialium Commentarius publicat a Bolonya el 1752 on estudia el tractament analític dels problemes mecànics.[3]
També és important en aquest tema el tractat en tres volums Institutiones analyticae (1765-1767) escrit en col·laboració amb el seu deixeble Girolamo Saladini, en el qual s'utilitza per primera vegada l'expressió línies trigonomètriques per a referir-se a les funcions circulars.[4]
Riccati va ser també un hàbil enginyer hidràulic que va dur a terme projectes de control dels desbordaments fluvials a les regions properes a Venècia i Bolonya.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Bagni, 2004, p. 493.
- ↑ Lugaresi, 2011, p. Mathematica Italiana.
- ↑ Bagni, 2004, p. 564.
- ↑ Natucci, 2008, p. Dict..
- ↑ O'Connor, Robertson, p. MacTutor.
Bibliografia
[modifica]- Bagni, Giorgio T. «La storia della scienza: dall'epistemologia alla didattica» (en italià). Proggeto Alice, Vol. V, Num. 15, 2004, pàg. 547-579.
- Bos, J.M.Henk «Tractional Motion and the Legitimation of Transcendental Curves» (en anglès). Centaurus, Vol. 31, Num. 1, 1988, pàg. 9-62. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1988.tb00714.x. ISSN: 1600-0498.
- Michieli, Adriano Augusto «Una famiglia di matematici e di poligrafi trivigiani: i Riccati, II. Vincenzo Riccati» (en italià). Atti dell'Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Vol. CIII, Parte 2, 1943-44, pàg. 69-109. ISSN: 0373-2541.
- Pepe, Luigi. «Sulla trattatistica del calcolo infinitesimale in Italia nel secolo XVIII». A: O. Montaldo e L. Grugnetti (eds.). La storia delle Matematiche in Italia (en italià). Istituti di matematica delle Facoltà di scienze e ingegneria, 1982, p. 145-227.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vincenzo Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Natucci, A. «Riccati, Vincenzo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2015].
- Lugaresi, Maria Giulia. «Vincenzo Riccati (1707 - 1775)» (en italià). Matematica Italiana, 2011. [Consulta: 10 desembre 2024].