Victor Laloux
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1850 Tours (França) |
Mort | 13 juliol 1937 (86 anys) París |
Sepultura | Cimetière de La Salle (en) |
President Société des Artistes Français | |
1920 – 1922 | |
President Fondation Taylor (en) | |
1912 – 1937 ← Tony Robert-Fleury – Émile Buland ⊟ | |
President Société des Artistes Français | |
1910 – 1913 | |
Dades personals | |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Acadèmia de França a Roma |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Membre de | |
Professors | Louis-Jules André |
Alumnes | Alfred Agache, Henri Pottier, Yves Hémar i Georges Labro |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
|
Victor Alexandre Frederic Laloux (Tours, 15 de novembre de 1850 – París, 13 de juliol del 1937) va ser un professor i arquitecte francès.[1]
Laloux estudià a l'École des Beaux-Arts de París, al taller de Louis-Jules André. Tot i que la Guerra Franco-Prussiana va interrompre els seus estudis, va ser becat amb el Prix de Rome de 1878, que li permeté des de 1879 fins a 1882 estar-se a la Villa Medici de Roma. A la tornada a França, Laloux va treballar dins l'estil neoclàssic. Laloux va rebre l'AIA Gold Medal el 1922, i la Royal Gold Medal de RIBA el 1929. El 1932 va ser elegit membre de la National Academy of Design. Morí a París als 86 anys.
El 1987, el Musée d'Orsay, alhora a l'antiga estació que Laloux va crear, li va dedicar una exposició.[1]
Obra
[modifica]L'obra de Laloux inclou:
- La Basílica neobizantina de Saint Martin a Tours, 1886–1924 - reconstrucció de la basílica destruÏda durant la Revolució francesa.
- L'estació de Tours, 1896–1898
- Estació d'Orsay de París, actualment Musée d'Orsay, 1900[2]
- Ajuntament, Roubaix, 1903
- Ajuntament, Tours, 1904
- Seu del Crédit Lyonnais, París, 1913
- L'Ambaixada dels Estats Units a París, junt amb l'arquitecte William Delano, 1931
- Palais du Hanovre, París, junt amb Charles Lemaresquier, 1932[3]
Com a professor
[modifica]Els estudiants educats a l'atelier de Laloux inclouen:
- William Lawrence Bottomley, Estatunidenc[4]
- Arthur Brown, Jr.,
- Jacques Carlu,
- George Shepard Chappell, Estatunidenc[4]
- François-Benjamin Chaussemiche,
- John Walter Cross de Cross and Cross, Estatunidenc[4]
- Jacques Debat-Ponsan,
- William Delano,
- Georges Gromort,[5] French
- Henry-Barthélemy Gutton,
- George Howe,
- Gustave Louis Jaulmes,
- Charles Lemaresquier,
- José Marques da Silva,
- Miguel Ventura Terra,
- Guillaume Tronchet,
- William Van Alen, dissenyador del Chrysler Building
- Charles Weeks de Weeks and Day
- Lucien Weissenburger
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Victor Laloux(1850-1937), der Architekt des Bahnhofs von Orsay» (en deutsch). Musée d'Orsay. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Crosnier Leconte, M.L. & Al.. Victor Laloux, 1850-1937 : l'architecte de la gare d'Orsay (en francès). París: Ministère de la Culture et de la Communication, Editions de la Reunion des Musées Nationaux, 1987, p. 92 (Dossiers du Musée d'Orsay). ISBN 2711821196.
- ↑ «Palais du Hanovre». structurae.net. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pennoyer, Peter; Walker, Anne; Wallen, Jonathan (fotos). The architecture of Delano & Aldrich (en anglès). Nova York: Norton, 2003, p. 13. ISBN 9780393730876.
- ↑ Gromort, Georges. The elements of classical architecture (en anglès). Nova York: Norton, 2001, p. 11. ISBN 9780393730517.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa personal al Worldcat (anglès)
- Bibliografia en línia Arxivat 2007-07-16 a Wayback Machine. (anglès)