Vés al contingut

Vera Miles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVera Miles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Boise City (Oklahoma) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWichita Modifica el valor a Wikidata
FormacióWichita North High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de televisió, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata - 1995 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKeith Larsen (1960–1971)
Gordon Scott (1956–1960) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0587256 Allocine: 4410 Allmovie: p49126 150420 TV.com: people/vera-miles TMDB.org: 7303
Discogs: 3202121 Modifica el valor a Wikidata

Vera Miles, nascuda Vera June Ralston, (Boise City, Oklahoma, 23 d'agost de 1929), és una actriu estatunidenca.

Comença la seva carrera d'actriu al començament dels anys 1950. Després de diversos segons papers en el cinema i a televisió, coneix l'èxit el 1956 amb el western de John Ford, Centaures del desert. L'èxit de la pel·lícula li obre les portes del cinema; el mateix any Alfred Hitchcock li ofereix el paper principal femení de la seva pel·lícula Fals culpable. Esdevinguda la nova protegida de l'amo del suspens, aquest últim volia propulsar-la cap al rang d'estrella amb Vertigen (D'entre els morts) (1958), però l'actriu va haver de desistir. Fa tanmateix el 1960 el paper de Lila Crane a Psicosi. Els seus altres grans èxits inclouen The Man Who Shot Liberty Valance i Twilight's Last Gleaming. El 1995, als 66 anys, posa fi a la seva carrera d'actriu i es retira de la vida pública.

Biografia

[modifica]

Vera Miles neix el 23 d'agost d'agost de 1929 a Boise City (Oklahoma). La seva mare es diu Burnice (nascuda Wyrick) i el seu pare Thomas Ralston.[1][2]

Va treballar en l'empresa financera Western Union i va ser diplomada per la Wichita North High School. El 1948, és escollida Miss Kansas.

Carrera

[modifica]

Al començament dels anys 1950, va a Los Angeles on interpreta petits papers en el cinema i a la televisió, com en la comèdia musical Camí a Broadway (1951) de James V. Kern on coincideix amb l'heroïna de la pel·lícula, Janet Leigh, amb qui rodarà nou anys més tard el clàssic d'Alfred Hitchcock, Psicosi.

Atreu l'atenció de diversos productors que li fan signar diversos contractes en diferents estudis, on fa publicitat. Sota contracte amb la Warner Bros., l'actriu roda en pel·lícules com The Charge At Feather River en 3-D o House of Wax amb Vincent Price, i interpreta fins i tot la promesa de Tarzan en Tarzan's Hidden Jungle (1955). Gordon Scott, que interpreta l'heroi, es casa amb ella el 1954. Es divorciaran el 1959.

Vera Miles a Fals culpable

El 1956, el llegendari John Ford li ofereix un segon paper en el western Centaures del desert amb John Wayne i Natalie Wood. L'èxit de la pel·lícula llança la seva carrera. Roda llavors sota la direcció de Robert Aldrich en Autumn Leaves, amb Joan Crawford i Cliff Robertson, i de Henry Hathaway per a 23 Paces to Baker Street amb Van Johnson.

Un any més tard, signa un contracte de cinc anys amb Alfred Hitchcock, que volia fer-ne una nova Grace Kelly. Va participar en principi en un episodi de la seva sèrie de televisió Alfred Hitchcock Presents titulat Revenja. Molt impressionat, el director li ofereix el paper d'una dona desorientada, esposa de Henry Fonda, un home acusat equivocadament de crims, a Fals culpable (1956). La pel·lícula és un èxit i Miles es converteix en la nova egèria de Hitchcock.

El director el contracta llavors per a Vertigen (D'entre els morts), amb la qual vol fer de Miles una estrella. Però després de retards de producció i el seu d'embaràs, l'actriu ho deixa, amb gran desesperació de Hitchcock, que va ser forçat a contractar Kim Novak, amb qui no deixarà de discutir. Com va confiar a François Truffaut, després de la marxa de Vera Miles, va perdre tot interès per la pel·lícula, considerada per molts com la seva obra mestra absoluta.

El 1959, treballa de nou amb Van Johnson per a Beyond This Place adaptat de la novel·la de Cronin, Més enllà d'aquest indret publicada el 1953. Un any més tard, es trona a trobar amb Hitchcocka la pel·lícula de suspens Psicosi (1960), on interpreta Lila Crane, una jove a la recerca de la seva germana desapareguda (Janet Leigh). La seva actuació en aquesta pel·lícula és considerada com la millor.

Té llavors un segon paper al costat de Susan Hayward i John Gavin en el melodrama Back Street realitzat per David Miller el 1961. Amb John Wayne i James Stewart, actua a The Man Who Shot Liberty Valance, sota la direcció de John Ford. Comparteix un Bronze Wrangler ofert per Western Heritage amb el director, els guionistes i els actors de la pel·lícula. El 1968, estarà una vegada davant de John Wayne en Hellfighters.

La seva carrera pren un gir inesperat quan signa amb The Walt Disney Company i roda A Tiger Walks (1964), Those Calloways (1965) i Follow me, Boys! (1966). En els anys 1970, continuarà treballant per a l'estudi.

En els anys 1980, va interpretar sobretot en sèries de televisió, com Magnum, Little House on the prairie o S'ha escrit un crim. El 1983, reprèn el seu paper més cèlebre, el de Lila Crane, en Psicosi II. Llavors, l'actriu va declarar que estava decebuda que Psicosi sigui considerat com la seva millor pel·lícula, mentre que, segons ella, altres eren superiors.

Roda després Into the Night (1985) de John Landis amb Jeff Goldblum i Michelle Pfeiffer i a la televisió Alerta a l'aeroport el mateix any.

El 1995, després d'haver rodat a la pel·lícula de suspens Separate Lives, anuncia que acaba la seva carrera i que es jubila.

Actualment, retirada a Califòrnia, refusa totes les relacions públiques (incloent-hi entrevistes, aparicions públiques...).

Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood el 1650 de Vine Street.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Realitzador Paper
1950 When Willie Comes Marching Home John Ford Cameo (no surt als crèdits)
1951 Camí a Broadway (Two Tickets to Broadway) James V. Kern Cor corista (no surt als crèdits)
1952 For Men Only Paul Henreid Kathy
The Rose Bowl Story William Beaudine Denny Burke
1953 El monstre dels temps remots (The Beast from 20,000 Fathoms) Eugène Lourié Presentació al tràiler
La càrrega dels genets indis (The Charge at Feather River) Gordon Douglas Jennie McKeever
So Big Robert Wise Corista
1954 Pride of the Blue Grass William Beaudine Linda
1955 Wichita Jacques Tourneur Laurie McCoy
Tarzan's Hidden Jungle Harold D. Schuster Jill Hardy
1956 Centaures del desert (The Searchers John Ford Laurie Jorgensen
23 Paces to Baker Street Henry Hathaway Jean Lennox
Autumn Leaves Robert Aldrich Virginia Hanson
Fals culpable (The Wrong Man) Alfred Hitchcock Rosa Balestrero
1957 La ingrata ciutat (Beau James) Melville Shavelson Betty Compton
1959 Fill de forçat (Beyond This Place) Jack Cardiff Lena Anderson
The FBI Story Mervyn LeRoy Lucy Ann Hardesty
A Touch of Larceny Guy Hamilton Virginia Killain
1960 The Lawbreakers Joseph M. Newman Angela Walsh
5 Branded Women Martin Ritt Daniza
Psicosi (Psycho) Alfred Hitchcock Lila Crane
1961 Història d'un amor (Back Street) David Miller Liz Saxon
The Man Who Shot Liberty Valance John Ford Hallie Stoddard
1964 A Tiger Walks Norman Tokar Dorothy Williams
1965 Those Calloways Norman Tokar Lydia (Liddy) Calloway
1966 Follow Me, Boys! Norman Tokar Vida Downey
1967 Gentle Giant James Neilson Ellen Wedloe
1968 Sergeant Ryker Buzz Kulik Ann Ryker
Kona Coast Lamont Johnson Melissa Hyde
The Green Berets Ray Kellogg i John Wayne Mrs. Kirby (escenes tallades)
Hellfighters Andrew V. Mclaglen Madelyn Buckman
Mission Batangas Keith Larsen Joan Barnes
1970 The Wild Country Robert Totten Kate Tannen
1972 Molly and Lawless John Gary Nelson Molly Parker
1973 One Little Indian Bernard Mceveety Doris McIver
1974 The Castaway Cowboy Vincent Mceveety Henrietta MacAvoy
1977 Twilight's Last Gleaming Robert Aldrich Victòria Stevens
Run for the Roses Henry Levin Clarissa Stewart
1983 Psycho II Richard Franklin Lila Loomis
Brainwaves Ulli Lommel Marian Koonan
1984 The Iniciation Larry Stewart Frances Fairchild
1985 Into the Night John Landis Joan Caper
1995 Separate Lives David Madden Dr. Ruth Goldin

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]