Vés al contingut

Veneçuela als Jocs Olímpics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionVeneçuela als Jocs Olímpics
Tipusestat als Jocs Olímpics Modifica el valor a Wikidata
Esportesport olímpic Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Fotografia de Julio Mayora, medalla d'argent l'any 2020.

Veneçuela als Jocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic Veneçolà (COV), màxim ens esportiu d'aquest país, fundat el 1935.[1]

La primera presència d'un veneçolà en els Jocs Olímpics curiosament no va ser la d'un atleta sinó la del pintor Alberto Egea, qui va participar en el concurs d'art en els Jocs de Los Angeles 1932.[2] El primer esportista veneçolà a assistir a uns Jocs Olímpics va ser el ciclista Julio César León, debutant a Londres 1948.[3] Des de llavors, Veneçuela ha enviat delegacions de manera ininterrompuda a totes les edicions següents, amb la qual cosa registra 18 participacions. Igualment, ha enviat delegacions a quatre Jocs Olímpics d'Hivern des de Nagano 1998 (excepte Vancouver 2010 i Pieonchang 2018), als Jocs Paralímpics d'Estiu des de Nova York 1984 (excepte Seül 1988), i als Jocs Olímpics de la Joventut des de Singapur 2010.

Veneçuela té el sisè millor resultat a Amèrica Llatina pel que fa al nombre de medalles d'or, després de Cuba (84), Brasil (37), Argentina (21), Mèxic (13), i Colòmbia (5), amb 3 medalles d'or. Des de les olimpíades d'Atenes 2004 ha aconseguit guanyar una medalla, com a mínim, per edició, sent la seva millor ratxa amb 5 Olimpíades seguides.

Entre 1952 i 2002, Veneçuela ha tingut tres representants en el Comitè Olímpic Internacional: Julio Bustamante (1952-1968), José Beracasa (1968-1981) i Flor Isava-Fonseca (1981-2002).[4] Isava-Fonseca va ser una de les dues primeres dones a ser triades per al COI, juntament amb la finlandesa Pirjo Häggman.[5]

Registre

[modifica]
# Jocs Atletes Total Posició
14 Regne Unit Londres 1948 1 0 0 0 0 -
15 Finlàndia Helsinki 1952 38 0 0 1 1 43
16 Australia Melbourne 1956 23 0 0 0 0 -
17 Itàlia Roma 1960 36 0 0 1 1 44
18 Japó Tòquio 1964 16 0 0 0 0 -
19 México Mèxic 1968 23 1 0 0 1 30
20 RFA Múnic 1972 23 0 0 0 0 -
21 Canadà Montreal 1976 32 0 1 0 1 35
22 URSS Moscou 1980 37 0 1 0 1 33
23 Estats Units Los Ángeles 1984 26 0 0 3 3 41
24 Corea del Sud Seül 1988 17 0 0 0 0 -
25 Catalunya Barcelona 1992 29 1 0 1 2 34
26 Estats Units Atlanta 1996 39 0 0 0 0 -
27 Australia Sídney 2000 50 0 0 0 0 -
28 Grècia Atenes 2004 48 0 0 2 2 68
29 China Pekín 2008 108 0 0 1 1 86
30 Regne Unit Londres 2012 68 1 0 0 1 50
31 Brasil Río de Janeiro 2016 86 0 2 1 3 62
32 Japó Tòquio 2020 44 1 3 0 4
Total 4 7 10 21 64

Referències

[modifica]
  1. «Pàgina oficial del Comitè Olímpic de Veneçuela» (en castellà). Comitè Olímpic de Veneçuela. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2022. [Consulta: 15 març 2023].
  2. Sports Reference LLC, ed. «Alberto Egea Bio, Stats, and Results» (HTML) (en anglès). www.sports-reference.com, 2016. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 8 maig 2018].
  3. Sports Reference LLC, ed. «Julio César León Bio, Stats, and Results» (HTML) (en anglès). www.sports-reference.com, 2016. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 8 maig 2018].
  4. «2014 Winter Olympic Competing Nations», 27-01-2014. [Consulta: 23 juliol 2016].
  5. «Women at the Olympics». A: Historical Dictionary of the Olympic Movement (en anglès). 4°. Scarecrow Press, agosto de 2011. ISBN 9780810875227.