Vés al contingut

Víctor de Frutos Boudevin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVíctor de Frutos Boudevin
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1968 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióxofer, soldat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya (1933–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Popular de la República Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Víctor de Frutos Boudevin (m. 1968) va ser un militar hispano-argentí.

Biografia

[modifica]

Nascut a l'Argentina,[n. 1] de pares espanyols, es traslladaria a Espanya al costat de la seva família quan comptava amb 8 anys.[2]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes, posant-se al capdavant del batalló «Primer de Maig» —que s'havia organitzat a Carabanchel—. Va arribar a manar la 4a Brigada Mixta, en el front del Centre, durant algun temps. Seria enviat al front del nord, on va manar la 6a Brigada basca[3] i, posteriorment, la 2a Divisió[4][5] del Cos d'Exèrcit d'Euzkadi. Va resultar ferit durant els combats en el sector d'Ampuero, per la qual cosa va haver de ser evacuat i substituït. Amb posterioritat va tornar a la zona centro-sud, on va ostentar el comandament de la 10a Divisió,[6][7] intervenint en diverses operacions a Extremadura. Al març de 1939 forces de la 10a Divisió de Frutos van prendre part en l'aixafament de la revolta de la Base naval de Cartagena,[8] poques setmanes abans del final de la guerra.

D'ideologia comunista,[9] al final de la contesa va sortir d'Espanya[n. 2] i es va exiliar en la Unió Soviètica. Allí va assistir a una escola de formació política,[11] al costat d'altres exiliats comunistes espanyols com Pelegrín Pérez o Josep Fusimaña Fábregas. Va arribar a participar en la Segona Guerra Mundial, manant un batalló de ex-combatents espanyols.

Posteriorment es traslladaria a Sud-amèrica, instal·lant-se a Buenos Aires. Va morir a Montevideo en 1968.

Obres

[modifica]
  • —— (1967). Los que no perdieron la guerra. España 1936-39. Oberón: Buenos Aires.[12][13]

Notes

[modifica]
  1. Va néixer en la localitat argentina de Rosario de Santa Fe.[1]
  2. Frutos hauria sortit d'Espanya en companyia de diversos militars i polítics comunistes, com Artemio Precioso o Joaquín Rodríguez López.[10]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejercito vasco (I). L. Haranburu, 1981.Aguirre&rft.aufirst=J.M.&rft.date=1981&rft.pub=L. Haranburu"> 
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.Alpert&rft.aufirst=Michael&rft.date=2013&rft.pub=[[Cambridge University Press]]"> 
  • Bahamonde Magro, Ángel; Cervera Gil, Javier. Así terminó la Guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 1999.Bahamonde Magro&rft.aufirst=Ángel&rft.date=1999&rft.pub=Marcial Pons&rft.place=Madrid"> 
  • Baumann, Gerold Gino F. Los voluntarios latinoamericanos en la Guerra Civil Española. Editorial Guayacán, 1997.Baumann&rft.aufirst=Gerold Gino F.&rft.date=1997&rft.pub=Editorial Guayacán"> 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1972&rft.pub=Ed. San Martín&rft.place=Madrid"> 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1981&rft.pub=Editorial San Martín&rft.place=Madrid"> 
  • Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1985&rft.pub=San Martín&rft.place=Madrid"> 
  • Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.Romero&rft.aufirst=Luis&rft.date=1976&rft.pub=Ed. Ariel&rft.place=Barcelona"> 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976.Ruiz Ayúcar&rft.aufirst=Ángel&rft.date=1976&rft.pub=San Martín&rft.place=Madrid"> 
  • Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936, 1988.Talón&rft.aufirst=Vicente&rft.date=1988&rft.place=Barcelona">