↑[Per Dauzat i Rostaing al Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedició Librairie Guénégaud, 1984, que citen una atestació, cap al 1150, Uels, el nom ve d'una rel precèltica, ut-, de sentit inconegut, probablement altura, amb el sufix lígur -elu. En *Utelu proposat pels autors, -t- s'hauria sonoritzat en -d-, i després hauria desaparegut (directament o més aviat com a resultat intermediari), com arriba sovint en vivaroalpí i en Lígur; -ls s'hauria mudat en -lhs (palatalització de l), potser per causa de l'esforç articulatori necessari per a conservar la pronunciació de -s darrere l, o per altres raons.]