Usuari:Mcapdevila/Wigwam

Un wigwam o wickiup és un habitatge usat per certes tribus natives nord-americanes. El refugi en forma de cúpula, rodó, és usat per moltes i diferents cultures natives. La superfície corba el fa un refugi ideal per a tot tipus de condicions. Era tan segur i càlid com les primeres cases dels primers colons. Aquestes estructures es formen amb una armadura de pals arquejats, habitualment de fusta, que es cobreixen amb material per formar el sostre. Els detalls de la construcció varien amb cada cultura i amb la disponibilitat de materials. Alguns dels materials usats com a cobertura inclouen herba, mala herba, escorça, joncs, estores, canyes, pells o teixits. El terme wickiup s'usa generalment per a aquest tipus d'habitatge al sud-oest i oest dels Estats Units. El terme wigwam s'aplica usualment a aquestes estructures al nord-est dels Estats Units. L'ús d'aquests termes pels no natius és arbitrari i pot referir-se a molts tipus diferents d'estructures, independentment de la localització o del grup cultural.

'Wigwam' en diferents llengües

Aquests termes són fonts possibles natives del terme actual:^{[cal citació]}

wiquoam, literalment 'la seva casa', en llengua Lenape (cf. neek 'casa', keek 'casa teva', week 'casa').
wikuwam en wabenaki est (Maliseet).
wigwôm en wabenaki oest (llengua Abenaki).
wiigiwaam en la llengua anishinaabe.
wiikiyaapi en llengua fox.
wickiup [(Menominee wikiop, saki wekeab; cf. Llengua Creu mekewap innu mitshiuap ); potser una variant de wikiwam, wigwam].
gowąh en llengua occidental Apache.
guughą o kuughą en llengua Chiricahua.

Wigwams del nord-est

Els wigwams són habitualment estructures estacionals, encara que el terme s'aplica a construccions rodones i còniques que són més permanents. Els wigwams, usualment, són més difícils de muntar que els tipis, i les seves carcasses normalment no poden traslladar-se, a diferència dels tipis.

Un wigwam típic del nord-est té una superfície corba que protegeix bé contra el pitjor clima. Els homes eren els responsables de fabricar la carcassa del wigwam. Es tallaven arbres joves, de tres a cinc metres de longitud. Es corbaven aquests arbres, i es dibuixava un cercle a terra. El seu diàmetre oscil·lava entre els tres i cinc metres. Es col·locaven els arbres en el cercle, usant els més alts al centre, i els més curts a la zona exterior. Es formaven arcs en totes les direccions. Un altre grup d'arbres s'usava per a embolicar als anteriors i donar consistència a la carcassa. Quan els dos grups quedaven units, se'n col·locaven els laterals i el sostre. Per als laterals, era habitual usar escorça d'arbres.

Mary Rowlandson usa el terme wigwam en referència als habitatges dels natius amb els quals va romandre captiva durant la Guerra del Rei Philip, el 1675. El terme wigwam ha seguit usant-se en l'idioma anglès com a sinònim de "casa índia".

Wickiups del sud-oest i oest

El terme regional no natiu per a un habitatge en forma de cúpula és wickiup. Sol distingir-se entre els wickiups i els tipis, hogan i kiva. N'hi ha una gran variació en les mides, formes i materials.

Bibliografia

Opler, Morris E. (1941). An Apache life-way: The economic, social, and religious institutions of the Chiricahua Indians. Chicago: The University of Chicago Press. (Reprinted in 1962, Chicago: University of Chicago Press, 1965, New York: Cooper Square Publishers, 1965, Chicago: University of Chicago Press, & 1994, Lincoln: University of Nebraska Press, ISBN 0-8032-8610-4).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Wigwam