Usuari:Maribelcuadrado/proves

Benito Pérez Galdós
	Galdós en 1915, en una fotografia de Mundo Gráfico.
Biografia
Naixement	10 de maig de 1843; Las Palmas
Mort	4 de gener de 1920 (als 76 anys); Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	5 de maig de 1886 – 29 de desembre de 1890
Districte	Guayama
	6 de maig de 1907 – 2 de gener de 1914
Districte	Madrid
	2 de març de 1914 – 16 de març de 1916
Districte	Las Palmas
Activitat
Partit	Conjunció Republicano-Socialista; Partido Reformista

El Fons d'Història Local de Catalunya^[2] (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d'accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. Durant 25 anys ha estat produït pel Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya (SDHLC) de la UAB, sota la direcció del Dr. Borja de Riquer.

D'ençà de l'abril de l'any 2012 el FONSHL ha passat a ser responsabilitat de la secció d'història del SIBHIL·LA, nou servei cietificotècnic de la UAB. Conté 160.178 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya. Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes i les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC. Què conté?

Què conté?

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

Monografies i manuscrits inèdits
Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
Articles de revistes
Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

Tipologia documental que recull la base de dades

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

Estudis científics i historiogràfics
Tesis i tesines
Materials, guies i itineraris didàctics
Actes de congressos
Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
Biografies i memòries de personatges catalans

Àmbit temàtic i geogràfic

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània). L’àmbit territorial es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors...), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades...), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats...)

Informació bibliogràfica

La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes...)
El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats...), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis...)(segons l'actual Llei d'Ordenació Territorial de Catalunya)
Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.
Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel mateix SDHLC.
Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics...). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)
Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics...). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

Resum (en els casos en què els descriptors no siguin suficients per explicar satisfactòriament el contingut del document es fa un resum indicatiu seguint la norma ISO 214-1976
L'Accés extern on accedir al document digitalitzat
Biblioteca o centre on es pot consultar el document

^[3]

^[4]

↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
↑ «Fons d'Història Local de Catalunya» (en català).
↑ Cuadrado benítez, Maribel; García, Carme, Perpinyà, Esteve «El Thesaurus d’història de Catalunya: creació i anàlisi d’un llenguatge documental aplicat a la història» (en català). Item : revista de biblioteconomia, núm. 15, 1004, pàg. 134-159 [Consulta: 22 juny 2016].
↑ Cuadrado, M.; García, C.; Perpinyà, M. et al. “La informàtica al servei de la Història”. L'Avenç. Revista d'Història, núm. 141 (octubre 1990): 35-37.

[1] Fitxa del Congrés dels Diputats

[2] «Fons d'Història Local de Catalunya» (en català).

[3] Cuadrado benítez, Maribel; García, Carme, Perpinyà, Esteve «El Thesaurus d’història de Catalunya: creació i anàlisi d’un llenguatge documental aplicat a la història» (en català). Item : revista de biblioteconomia, núm. 15, 1004, pàg. 134-159 [Consulta: 22 juny 2016].

[4] Cuadrado, M.; García, C.; Perpinyà, M. et al. “La informàtica al servei de la Història”. L'Avenç. Revista d'Història, núm. 141 (octubre 1990): 35-37.

[1]

[2]

[3]

[4]