Ushkovita

Ushkovita
Cristall d'ushkovita (taronja) sobre esferes d'atencioïta (marró)
Fórmula química	MgFe₂3 (PO₄)₂(OH)₂·8H₂O
Epònim	Sergei L'vovich Ushkov (en)
Localitat tipus	Pit No. 232, llac Bol'shoi Tatkul', Reserva Natural d'Ilmen, monts Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.30
Dana	42.11.10.4
Heys	19.14.11
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,196Å; b = 10,70Å; c = 7,142Å; α = 108,6°; β = 106,95°; γ = 72,70°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	groc clar, taronja-groc, taronja, taronja marró
Exfoliació	perfecta en {010}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria, subvítria, grassa, nacrada
Color de la ratlla	groc clar
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,38 g/cm³ (mesurada); 2,40 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,584 nβ = 1,637 nγ = 1,670
Birefringència	δ = 0,086
Pleocroisme	no pleocròica
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 74°
Dispersió òptica	petita
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-014
Any d'aprovació	1982
Símbol	Ukv
Referències

La ushkovita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la laueïta. Va rebre el seu nom l'any 1983 per B. V. Chesnokov, V. A. Valisov, G. Y. Cherepivskaya i M. G. Gorskaya en honor de Sergei L'vovich Ushkov (1880-1951), naturalista rus que va estudiar la Reserva Natural d'Ilmen.

Característiques

La ushkovita és un fosfat de fórmula química MgFe₂³ (PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba com a cristalls curts estriats en forma fulla, amb terminacions agudes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És un mineral isostructural amb la laueïta i la paravauxita.

egons la classificació de Nickel-Strunz, la ushkovita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: eucroïta, nissonita, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites de granit, on sol trobar-se associada a altres minerals com: beraunita, òxids de manganès, mitridatita i triplita. Va ser descoberta l'any 1982 a al llac Bol'shoi Tatkul', a la Reserva Natural d'Ilmen, óblast de Txeliàbinsk (Rússia).