Vés al contingut

Unica Zürn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUnica Zürn
Biografia
Naixement(de) Nora Berta Unica Ruth Zürn Modifica el valor a Wikidata
6 juliol 1916 Modifica el valor a Wikidata
Charlottenburg-Wilmersdorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, suïcidi per precipitació Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 9
Tomba de Bellmer-Zürn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Kassel
Hannover Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, poetessa, pintora, artista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 juliol 1959documenta 2 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0959271 TMDB.org: 1361843
Musicbrainz: d12c8eeb-929b-499b-9d26-a8d18a0ceea0 Discogs: 961306 Find a Grave: 187823081 Modifica el valor a Wikidata

Unica Zürn (Berlín, 6 de juliol de 1916 - París, 1970) fou una escriptora i pintora alemanya famosa per la seva poesia anagramàtica.

Va començar la seva carrera com a guionista per a la companyia cinematogràfica alemanya UFA. Després de la guerra, sobreviu venent els seus relats i novel·les per lliuraments a periòdics alemanys i suïssos. Companya des de 1953 del pintor i escultor Hans Bellmer, fascinat pel fetitxe eròtic, va ser admirada per grans artistes del surrealisme com Henri Michaux, André Breton, Man Ray, Hans Arp, Marcel Duchamp o Max Ernst.

A partir de 1957, va haver d'ingressar diverses vegades en centres psiquiàtrics per superar les seves crisis d'esquizofrènia, especialment després de ser fotografiada nua i encadenada per Bellmer per a la portada del número 4 de Surréalisme même. Els seus problemes mentals van anar augmentant durant els anys següents, fins que, el 1970, va acabar per suïcidar-se llançant-se al buit des de la seva casa a París.

La fama de Unica es deu sobretot a les seves dues novel·les pòstumes L'home gessamí (Der Mann in Jasmin) i Primavera fosca (Dunkler Frühling), en les quals relata les seves freqüents estades a l'hospital psiquiàtric. També va escriure diversos relats breus, recopilats en El trapezi de la destinació i altres contes.

Obra

[modifica]
  • Hexentexte, Berlín 1954
  • Dunkler Frühling, Hamburgo 1969
  • Der Mann im Jasmin, Frankfurt/M. [u.a.] 1977
  • Im Staub dieses Lebens, Berlín 1980
  • Das Weiße mit dem roten Punkt, Berlín 1981
  • Das Haus der Krankheiten, Berlín 1986
  • Gesamtausgabe, Berlín
    • Bd. 1. Anagramme, 1988
    • Bd. 2. Prosa 1, 1989
    • Bd. 3. Prosa 2, 1991
    • Bd. 4,1. Prosa 3, 1991
    • Bd. 4,2. Prosa 4, 1998
    • Bd. 4,3. Anmerkungen, Briefe, Dokumente, 1999
    • Bd. 5. Aufzeichnungen, 1989
    • Bd. 6. Briefe, Dokumente, Hörfunk, 2001
  • Les jeux à deux, Berlín 1989
  • Orakel und Spektakel, Berlín 1990
  • Lettres au docteur Ferdière, París 1994 (con Hans Bellmer)

Enllaços externs

[modifica]