Ulvöspinel·la
 Ulvöspinel·la | |
|---|---|
 Ulvöspinel·la euèdrica trobada a la Lluna, a la zona d'alunatge de l'Apollo 12 | |
| Fórmula química | Fe₂TiO₄ |
| Epònim | Ulvö Island (en)  i espinel·la  |
| Localitat tipus | mina Grundhamn, Södra Ulvön (Ulvö), Örnsköldsvik, Ångermanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.01d |
| Dana | 7.2.5.2 |
| Heys | 7.9.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre ferro |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Uspl |
| Referències | [1] |
La ulvöspinel·la és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, l'illa d'Ulvö (Suècia), i la seva estructura similar a la de l'espinel·la.
Característiques
[modifica]La ulvöspinel·la és un òxid de fórmula química Fe₂TiO₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. Normalment es troba com una exsolució, formant una fina xarxa al llarg de {100} en magnetita o en ilmenita; poques vegades es troba en forma de cristalls esquelètics, de fins a 2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ulvöspinel·la pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]És un component comú dels minerals de ferro amb magnetita titànica. També es troba en kimberlites, i en basalts molt degradats que porten ferro, tant terrestres com lunars. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ferro, magnetita, troilita, cohenita, grafit, ilmenita, pirrotina, calcopirita, olivina, biotita, plagioclasa, apatita i alguns piroxens.[2] Va ser descoberta a la mina Grundhamn, a Södra Ulvön (Örnsköldsvik, Suècia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Ulvöspinel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Ulvöspinel» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 abril 2016].