Vés al contingut

Om

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ulmus)
Aquest article tracta sobre un arbre. Si cerqueu altres significats, vegeu «Om (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOm
Ulmus Modifica el valor a Wikidata

Om comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta d'om i burr elm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaUlmaceae
GènereUlmus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicUlmus campestris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Els oms (Ulmus)[1] són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies. Són arbres caducifolis o semicaducifolis natius d'Euràsia, nord d'Àfrica i Amèrica del nord i Amèrica central.[2]

Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord i van travessar l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l'Amèrica del Nord i en algunes parts de l'hemisferi sud, especialment a Austràlia.[cal citació]

Descripció

[modifica]

Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.[3] Totes les espècies són tolerants a un ampli rang de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms són sinònims d'Ulmus:[2]

  • Chaetoptelea Liebm.
  • Microptelea Spach

Espècies

[modifica]

Dins d'aquest gènere es reconeixen les 37 espècies següents:[2]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[2]

  • Ulmus × androssowii Litv.
  • Ulmus × brandisiana C.K.Schneid.
  • Ulmus × hollandica Mill.
  • Ulmus × intermedia Elowsky
  • Ulmus × mesocarpa M.Kim & S.Lee

Malures

[modifica]

La grafiosi és una malura fúngica propagada per un escarabat que afecta els oms de l'espècie Ulmus minor,[38] l'om comú, que ha destruït bona part dels exemplars a Europa i Amèrica. Les Illes Britàniques foren una de les primeres zones afectades, durant els anys 70 del segle passat es van perdre massivaments els oms anglesos, que llavors hom considerava de l'espècie Ulmus procera. Estudis recents han confirmat que es tractava d'un clon d'om comú (Ulmus minor) introduït pels romans i propagat massivament per les duews illes gràcies a que és molt fàcil la seva reproducció per via vegetativa. La manca de diversitat genètica a causa de la reproducció asexual va ser clau per tal que la malura afectés de manera tant massiva els arbres.[39]

Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.[40]

L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.[41][42][43]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «ulmus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 novembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ulmus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. ↑ Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. ISBN 978-90-5011-281-9
  4. ↑ Miscellaneous Circular. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 258–. 
  5. ↑ Ming-Jen T. Lee. The Floral Receptivity of Ulmus Americana L.. University of Wisconsin--Madison, 1972. 
  6. ↑ C.P. Dunn. The Elms: Breeding, Conservation, and Disease Management (en anglès). Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 67–. ISBN 978-1-4615-4507-1. 
  7. ↑ elm (en anglès). CUP Archive, 1969, p. 342–. GGKEY:EDQC2LY2Z73. 
  8. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate (en anglès). Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 195–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  9. ↑ Jean-François Lacaze; Michel Arbez Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus (en francès). Quae, 1 gener 1999, p. 300–. ISBN 978-2-7592-1501-0. 
  10. ↑ Gurcharan Singh. Plant Systematics: An Integrated Approach (en anglès). Science Publishers, 2004, p. 421–. ISBN 978-1-57808-351-0. 
  11. ↑ Charles Sprague Sargent. The Silva of North America: A Description of the Trees which Grow Naturally in North America Exclusive of Mexico (en anglès). Houghton, Mifflin, 1895, p. 56–. 
  12. ↑ Tim Johnson. CRC Ethnobotany Desk Reference (en anglès). CRC Press, 23 juliol 2019, p. 858–. ISBN 978-1-351-07939-6. 
  13. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants (en anglès). IUCN, 1998, p. 585–. ISBN 978-2-8317-0328-2. 
  14. ↑ Aina S. Erice. Senderos de savia: Un viaje por las vías que nos conectan con las plantas (en espanyol). 2samaræ, 14 març 2021, p. 223–. GGKEY:RB8LFZ140RX. 
  15. ↑ Daniel Jay Browne. The Trees of America: Native and Foreign, Pictorially and Botanically Delineated, and Scientifically and Popularly Described ... Illustrated by Numerous Engravings (en anglès). Harper & brothers, 1851, p. 487–. 
  16. ↑ Gartenflora (en anglès), 1885, p. 349–. 
  17. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate (en anglès). Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 197–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  18. ↑ Revista mexicana de biodiversidad (en anglès). Universidad Autonóma de México, Instituto de Biología, 2005. 
  19. ↑ Stan G. Daberkow. Agricultural Labor Data Sources: An Update. 1961 (en anglès). U.S. Department of Agriculture, Economic Research Service, 1986, p. 355–. 
  20. ↑ Jozef Turok; G Eriksson; K. Russel Noble Hardwoods Network: Report of the Fourth Meeting, 4-6 September 1999, Gmunden, Austria and the Fifth Meeting, 17-19 May 2001, Blessington, Ireland. Bioversity International, 2002, p. 52–. ISBN 978-92-9043-496-2. 
  21. ↑ «Imatges Ulmus lamellosa.» (en anglès).
  22. ↑ Consular Reports: Commerce, manufactures, etc (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1909, p. 2–. 
  23. ↑ The Gardener's Magazine, and Register of Rural & Domestic Improvement (en anglès). Longman, Orme, Brown, Green, and Longmans, 1839, p. 254–. 
  24. ↑ Propiedades Fisicas Y Mecanicas de Ciento Trece Especies (en espanyol). Bib. Orton IICA / CATIE, p. 725–. GGKEY:HKYFGZDYAKT. 
  25. ↑ «Ulmus microcarpa.» (en anglès).
  26. ↑ Joan Carles Membrado Tena; Antonio C. Ledo Caballero La Universitat de València i els seus entorns naturals: L'Horta, el Caroig i el Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola. Universitat de València, 28 novembre 2016, p. 92–. ISBN 978-84-9133-034-9. 
  27. ↑ Plant Industry, Soils, and Agricultural Engineering Bureau. Plant Disease Reporter: Supplement (en anglès), 1949, p. 71–. 
  28. ↑ «Ulmus prunifolia.» (en anglès).
  29. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore Plants of China: A Companion to the Flora of China (en anglès). Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 471–. ISBN 978-1-316-19515-4. 
  30. ↑ Alonso de Herrera. Agricultura general (en anglès). Imprenta Real, 1818, p. 151–. 
  31. ↑ Harold F. Scholz. Silvical Characteristics of Slippery Elm (Ulmus Rubra) (en anglès). Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1958, p. 1–. 
  32. ↑ United States. Forest Service. Tree and Range Plant Name Committee; Elbert Luther Little Check List of Native and Naturalized Trees of the United States (including Alaska) (en anglès). Forest Service, 1953, p. 427–. 
  33. ↑ 拉汉英种子植物名称 (en anglès). 科学出版社, 1983. ISBN 978-7-03-001390-3. 
  34. ↑ Harold F. Scholz. Silvical Characteristics of Rock Elm (Ulmus Thomasii). Lake States Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1957, p. 1–. 
  35. ↑ Biology of Rust Resistance in Forest Trees: Proceedings of a NATO-IUFRO Advanced Study Institute (en anglès). Forest Service, 1972, p. 141–. 
  36. ↑ Narayan Singh; Amit Kumar Thakur; P L Sharma Climate Change and Environmental Issues (en anglès). The Energy and Resources Institute (TERI), 1 juny 2016, p. 57–. ISBN 978-81-7993-590-3. 
  37. ↑ Sir George Watt. Economic Products of India Exhibited in the Economic Court, Calcutta International Exhibition, 1883-84: Timbers (en anglès). Superintendent of Government Print., 1883, p. 23–. 
  38. ↑ «grafiosi ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  39. ↑ Gil, Luís; Fuentes-Utrilla, Pablo; Soto, Álvaro; Cervera, M. Teresa; Collada, M. Teresa «English elm is a 2,000-year-old Roman clone». Nature, vol. 431, núm. 7012, 27-10-2004, pàg. 1053. DOI: 10.1038/4311053a.
  40. ↑ Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
  41. ↑ Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.
  42. ↑ Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8
  43. ↑ Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Om

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Om&oldid=33295800»