Vés al contingut

Tyrone Power

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTyrone Power

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Tyrone Edmund Power Modifica el valor a Wikidata
5 maig 1914 Modifica el valor a Wikidata
Cincinnati (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióPurcell Marian High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, jugador de polo, oficial, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata - 1958 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeborah Ann Minardos (1958–1958)
Linda Christian (1949–1956)
Annabella (1939–1948) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Power, filla adoptiva
 () Annabella
Romina Power
 () Linda Christian
Taryn Power
 () Linda Christian
Tyrone Power, Jr.
 () Deborah Ann Minardos Modifica el valor a Wikidata
ParesTyrone Power Modifica el valor a Wikidata  i Patia Power Modifica el valor a Wikidata
GermansAnne Power Hardenbergh Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtyrone-power.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000061 Allocine: 5566 Rottentomatoes: celebrity/tyrone_power Allmovie: p57548 TCM: 154785 TV.com: people/tyrone-power IBDB: 75958 AFI: 149199 TMDB.org: 10922
Musicbrainz: e00c39b9-e9a8-49d2-be9e-12c124d1c38d Discogs: 360962 Find a Grave: 836 Modifica el valor a Wikidata

Tyrone Power, conegut inicialment com a Tyrone Edmund Power III [1] (Cincinnati, Ohio, 5 de maig de 1914 - Madrid, 15 de novembre de 1958). Va ser un actor estatunidenc. Durant les dècades de 1930 a la de 1950, Power va aparèixer en desenes de pel·lícules, sovint protagonitzant papers d'esgrima o romàntics. Les seves pel·lícules més conegudes són Jesse James, The Mark of Zorro, Maria Antoineta, Blood and Sand, The Black Swan, Prince of Foxes, Testimoni de càrrec, The Black Rose i Capità de Castella. La pel·lícula preferida de Power, d'entre les que va tenir el paper principal, va ser Nightmare Alley.[2]

Tot i que en gran part va ser un ídol als anys 1930 i principis dels 1940, reconegut pel seu sorprenent aspecte físic, Power va protagonitzar pel·lícules de diversos gèneres, des del drama fins a la comèdia lleugera. A la dècada de 1950 va començar a posar límits al nombre de pel·lícules que faria, per dedicar més temps a les produccions teatrals. Va rebre els seus majors reconeixements com a actor de teatre a John Brown's Body i Mister Roberts. Power va morir d'un atac de cor als 44 anys.[3]

Antecedents familiars i joventut

[modifica]

Power va néixer a Cincinnati, Ohio, l'any 1914, fill d'Helen Emma "Patia" (de soltera Reaume) i de l'actor de cinema estatunidenc d'origen anglès Tyrone Power Sr., sovint conegut pel seu primer nom "Fred". Power descendia d'una llarga línia teatral irlandesa que es remuntava al seu besavi, l'actor i còmic irlandès Tyrone Power (1797–1841). La germana de Tyrone Power, Ann Power,[4] va néixer el 1915, després que la família es traslladés a Califòrnia. La seva mare era catòlica, i els seus ascendents eren de a família francocanadenca i francesos d'Alsàcia-Lorena.[5] Gràcies a la seva família comptava amb una ampla xarxa de relacions. La seva besàvia paterna, Anne Gilbert, coneixia l'actor Laurence Olivier. La seva àvia paterna, l'actriu Ethel Lavenu, havia contactat amb l'autor Evelyn Waugh. Mentre que la cosina paterna, Norah Emily Gorman Power, estava emparentada amb el director teatral William Tyrone Guthrie, el primer director del Festival de Stratford al Canadà; i del Tyrone Guthrie Theatre de Minneapolis, Minnesota.

Power va anar a les escoles catòliques de la zona de Cincinnati i es va graduar a la Purcell High School el 1931.[6] Quan es va graduar, va optar per unir-se al seu pare per aprendre el que podia sobre la interpretació d'un dels actors més respectats de l'escenari.

Carrera inicial

[modifica]

Dècada de 1930

[modifica]

Power es va unir al seu pare l'estiu de 1931, després d'haver estat separat d'ell durant alguns anys a causa del divorci dels seus pares. El seu pare va patir un atac de cor el desembre de 1931, morint als braços del seu fill, mentre es preparava per actuar a The Miracle Man. Tyrone Power Jr., com es coneixia aleshores, va decidir continuar la carrera interpretativa, però tot i que tenia molts contactes en el món de l'escena, ningú li va oferir feina.. Power va poder tenir un paper breu a Tom Brown of Culver (1932) una pel·lícula protagonitzada per l'actor Tom Brown. L'experiència de Power en aquella pel·lícula no li va obrir cap altra porta, però li va permetre participar com a figurant a Flirtation Walk,[7] i contribuit en algunes aparicions al teatre comunitari. Desanimat, va seguir el consell d'un amic, Arthur Caesar, per anar a Nova York i adquirir experiència com a actor teatral. Entre les obres de Broadway en què va poder actuar destquem Flowers of the Forest, Saint Joan, i Romeo and Juliet.

Power va arribar a Hollywood el 1936. El director Henry King va quedar impressionat amb la seva aparença i equilibri, i va insistir que fos provat per al paper principal a Lloyd's of London,[8] Aquest paper s'havia previst per a Don Ameche, però malgrat les seves pròpies reserves, Darryl F. Zanuck va decidir donar-li el paper a Power, una vegada que l'editora de la King and Fox, Barbara McLean, el va convèncer per la major presència en pantalla més gran que la d'Ameche. Power no va aconseguir guanyar un bon sou a la pel·lícula, però va tenir, amb diferència, el major temps de pantalla de qualsevol membre del repartiment. Entraria a l'estrena de la pel·lícula com a un desconegut i va sortir com una estrella, que va mantenir la resta de la seva carrera.[9]

Tràiler de Maria Antoinieta (1938)

Power va acumular èxit rere èxit, des de 1936 fins a 1943, quan la seva carrera va ser interrompuda pel servei militar. En aquests anys va protagonitzar comèdies romàntiques com Thin Ice i Day-Time Wife (1937), drames com Suez (1938), In Old Chicago (1938), The Rains Came (1939), Blood and Sand (1941), i Son of Fury: The Story of Benjamin Blake (1942), en els musicals Alexander's Ragtime Band (1938), Second Fiddle i Rose of Washington Square (1939) ; en els westerns Jesse James (1939) i Brigham Young (1940); a les pel·lícules de guerra A Yank in the RAF (1941) i This Above All (1942); i cinema de capa i espasa com The Mark of Zorro (1940) i The Black Swan (1942). Jesse James (1939), va ser un gran èxit en taquilla, però va rebre algunes crítiques per un tractament fictici i glamurós del famós proscrit. La pel·lícula es va rodar a Pineville, Missouri i als seus voltants, i va ser el primer rodatge de Power en Technicolor. Abans d'acabar la seva carrera, havia filmat un total de 16 pel·lícules en color, inclosa la pel·lícula que estava filmant quan va morir. Va ser cedit una vegada, a la MGM per a Marie Antoinette (1938). Darryl F. Zanuck estava enfadat perquè MGM utilitzés l'estrella més gran de la Fox en el que, malgrat la facturació, era un paper secundari, es va comprometre a no tornar-lo a prestar mai més.[10] Les peticions perquè Power actués en els papers d'Ashley Wilkes a Allò que el vent s'endigué, Joe Bonaparte a Golden Boy,[11] i Parris a Kings Row ; papers en diverses pel·lícules produïdes per Harry Cohn ;[12] i de Monroe Stahr, en una producció planificada per Norma Shearer de The Last Tycoon van ser denegats.[13]

Power va ser nomenat segon en el rànking de taquilla del 1939, només superat per Mickey Rooney. Els seus números de t són dels millors de tots els temps.[14]

1940–1943

[modifica]
Lobby card, 1940

El 1940, la direcció de la carrera de Power va donar un gir dramàtic quan es va estrenar la seva pel·lícula The Mark of Zorro.[15][16] Power va interpretar el paper de Don Diego Vega/Zorro, un petimetre de dia, un heroi bandit de nit. El paper havia estat interpretat per Douglas Fairbanks a la pel·lícula de 1920 del mateix títol. La pel·lícula va ser un èxit, i la 20th Century-Fox sovint va llançar Power a altres papers de capa i espasa en els anys següents. Power era un espadatxí amb talent a la vida real, i l'escena del duel a The Mark of Zorro és molt apreciada. Basil Rathbone, que va protagonitzar amb ell a The Mark of Zorro, va comentar: "Power era l'home més àgil amb una espasa al qual m'he enfrontat mai davant d'una càmera. Tyrone podria haver tancat Errol Flynn amb un barret de cara".

Ell 1941 participa, juntament amb Anthony Quinn, Lynn Bari, Laird Cregar, J. Carol Naish, John Carradine i George Reeves a Blood and Sand, adaptació de la novel·la Sangre y arena de Vicente Blasco Ibañez de 1908, en la qual es criticava les corrides de toros,[17][18]

La carrera de Power es va interrompre el 1943 pel servei militar. Arribà al Cos de Marines dels Estats Units per entrenar-se a finals de 1942, però va ser enviat de tornada, a petició de la 20th Century-Fox, per completar una pel·lícula més, Crash Dive, una pel·lícula de guerra patriòtica estrenada el 1943.[19] Tyrone Power va ser escollit per aquesta producció que va servir com a pel·lícula de reclutament.

Servei militar

[modifica]

L'agost de 1942, Power es va allistar al Cos de Marines dels Estats Units. Assistí al camp d'entrenament al Marine Corps Recruit Depot de San Diego, aleshores a l'Escola de candidats a oficials a la base de la Marine Corps Quantico, on va ser nomenat segon tinent el 2 de juny de 1943. Com que ja havia registrat 180 hores de vol en solitari com a pilot abans d'allistar-se, va poder fer un programa d'entrenament en vol curt i intens a l'Estació Aèria Naval de Corpus Christi, Texas. Aquest pas li va valer les seves ales i l'ascens a primer tinent. El Cos de Marines permetia volar per sobre del límit d'edat per al vol de combat actiu, així que es va oferir voluntari per pilotar avions de càrrega que creia que el portarien a zones de combat actives.[20]

El juliol de 1944, Power va ser assignat al Marine Transport Squadron (VMR)-352 com a copilot de transport R5C (versió de la Marina de l'Army Curtiss Commando C-46) a l'estació aèria del Marine Corps Cherry Point, Carolina del Nord. L'esquadró es va traslladar a l'estació aèria de Marine Corps El Centro a Califòrnia el desembre de 1944. Més tard, va poder ser reassignat a VMR-353, unint-se al grup a l'atoló de Kwajalein a les Illes Marshall el febrer de 1945. Des d'allà, va volar missions amb càrrega i marines ferits durant les batalles d'Iwo Jima (febrer-març de 1945) i Okinawa (abril-juny de 1945).[21]

Pels seus serveis a la guerra del Pacífic, Power va rebre la medalla de la campanya americana i la de la medalla de la campanya asiaticopacífica amb dues estrelles de bronze, i la medalla de la victòria de la Segona Guerra Mundial.[22] Power va tornar als Estats Units el novembre de 1945 i va ser llicenciat del servei actiu el gener de 1946. Ascendit al rang de capità a les reserves el 8 de maig de 1951.[23] va romandre a la reserva la resta de la seva vida, assolint el grau de major el 1957.

Al butlletí del Marine Air Transporter de juny de 2001, Jerry Taylor, un instructor de vol retirat del Cos de Marines, va recordar l'entrenament de Power com a pilot de la Marina, dient: "Era un estudiant excel·lent, no va oblidar mai un procediment que li vaig mostrar o qualsevol cosa que li vaig dir". Altres que van servir amb ell també han comentat que el poder era respectat per aquells amb qui va servir.[24]

Després de la guerra, 20th Century-Fox va proporcionar a Power un DC-3 excedent que va anomenar The Geek que va pilotar amb freqüència.[25] Quan Power va morir sobtadament als 44 anys, va ser enterrat amb tots els honors militars.[26]

Carrera a la postguerra

[modifica]

Finals dels 1940

[modifica]
Fotograma del tràiler de The Black Swan (1942)
Gene Tierney i Power a The Razor's Edge (1946)

A part de les reestrenes de les seves pel·lícules, Power no es va tornar a veure a la pantalla després de la seva entrada als Marines fins al 1946, quan va protagonitzar amb Gene Tierney, John Payne i Anne Baxter a The Razor's Edge, una adaptació de William Somerset Maugham. La novel·la homònima de Maugham.[27]

La següent pel·lícula que Power va representar va ser una de cinema negre: Nightmare Alley (1947). Darryl F. Zanuck es va mostrar reticent a que Power fes la pel·lícula perquè el seu físic i el seu encant havien estat valors actius per a l'estudi durant molts anys. Zanuck temia que el paper fosc pogués danyar la imatge de Power, però finalment va acceptar, aixecant de categoria una producció que s'havia previst com a sèrie B. La pel·lícula va ser dirigida per Edmund Goulding, i tot i que va ser un fracàs a la taquilla, resultà ser un dels papers preferits de Power, pel qual va rebre algunes de les millors crítiques de la seva carrera. Tanmateix, Zanuck va continuar desaprovant que el seu actor fetitx fos vist en una pel·lícula d'aquest tipus amb una espiral descendent. Per tant, no la va promocionar i la va retirar del llançament després de només unes setmanes insistint que havia estat un fracàs.[28] La pel·lícula es va estrenar en DVD l'any 2005 després d'anys de problemes legals.[29]

Zanuck va estrenar ràpidament una altra pel·lícula d'època, Capità de Castella (també de 1947),[30] dirigida per Henry King, que va treballar amb Power en onze pel·lícules. Després va fer un parell de comèdies romàntiques lleugeres reunint-lo amb dues actrius sota contracte amb 20th Century-Fox, That Wonderful Urge[31] amb Gene Tierney, i The Luck of the Irish (ambdues de 1948) amb Anne Baxter. Posteriorment, Power va tornar a protagonitzar trames d'època a Prince of Foxes, també dirigida per King (1949) i The Black Rose (1950) amb direcció de Henry Hathaway.[32]

Dècada de 1950

[modifica]

Tyrone Power estava cada cop més insatisfet amb els seus papers habituals, i va lluitar entre ser una estrella i convertir-se en un gran actor. Es va veure obligat a assumir tasques que no li semblaven atractives, en pel·lícules com Guerrillers a les Filipines (1950) i Pony Soldier (1952). L'any 1950, va viatjar a Anglaterra per interpretar el paper principal a Mister Roberts a l'escenari del London Coliseum, i va mantenir el ple de localitats durant vint-i-tres setmanes.[33]

Després de protestar per només tenir propostes de cinema d'època,una rere una altra, Power es va negar a protagonitzar Lydia Bailey amb el seu paper a Dale Robertson; Power es va estar a punt de ser arraconat.[34] Tornà a aparèixer a Diplomatic Courier (1952), un drama d'espies de la guerra freda, dirigit per Henry Hathaway que va rebre crítiques molt modestes. Tornaria a participar en papers de pel·lícules d'espies nord-americanes.

La Fox havia rendibilitzat força les pel·lícules de Power en el passat, i li va renovar el seu contracte per tercer cop. Se li va oferir el paper principal a La túnica sagrada (1953), que va rebutjar, mentre que Richard Burton el va acceptar.[35] L'1 de novembre de 1952 va marxar a una gira nacional de deu setmanes amb John Brown's Body, una lectura dramàtica de tres persones del poema narratiu de Stephen Vincent Benét, adaptada i dirigida per Charles Laughton, i protagonitzada per Power, Judith Anderson i Raymond Massey.[36] La gira va culminar amb una sèrie de 65 espectacles entre febrer i abril de 1953 al New Century Theatre de Broadway. Una segona gira nacional amb aquesta obra va començar l'octubre de 1953, aquesta vegada durant quatre mesos, i amb Raymond Massey i Anne Baxter. El mateix any, Power va filmar King of The Khyber Rifles, una representació de l'Índia el 1857, amb Terry Moore i Michael Rennie.[37]

Després d'aquests papers, la Fox va donar permís a Power per buscar altres produccions fora de l'estudi, en el ben entès que compliria el seu compromís de catorze pel·lícules amb ells entre els seus propis projectes. Així doncs, va partcipar a The Mississippi Gambler (1953) dirigida per Rudolph Maté per a la Universal-International,[38] i en la que va negociar un acord que li donava dret a un percentatge dels beneficis. Guanyaria un milió de dòlars amb la pel·lícula. També el 1953, l'actriu i productora Katharine Cornell va incorporar Power en el paper de la seva parella a l'obra The Dark is Light Enough, un drama en vers del dramaturg britànic Christopher Fry ambientat a Àustria el 1848.[39] Entre novembre de 1954 i abril de 1955, Power va fer una gira pels Estats Units i el Canadà en aquest paper, i va acabar amb 12 setmanes a l'ANTA Theatre, Nova York, i dues setmanes al Colonial Theatre de Boston. La seva actuació a A Quiet Place de l'actor i novelista Julian Claman, representada al National Theatre de Washington, a finals de 1955, va ser ben rebuda per la crítica.[40]

Power com a assassí acusat a l'adaptació de 1957 de Testimoni de càrrec d'Agatha Christie

Untamed (1955) va ser l'última pel·lícula de Tyrone Power realitzada sota el seu contracte amb 20th Century-Fox.[41] El mateix any es va estrenar Bressol d'herois, dirigida per John Ford per la Columbia Pictures.[42] L'any 1956, l'any que Columbia va estrenar La història d'Eddy Duchin, un altre gran èxit de l'estrella,[43] va tornar a Anglaterra per interpretar a Dick Dudgeon en un revival de The Devil's Disciple de George Bernard Shaw,[44] durant una setmana a l'Opera House de Manchester, i dinou setmanes al Winter Garden de Londres.

Darryl F. Zanuck, el va convèncer perquè interpretés el paper principal a The Sun Also Rises (1957), adaptada de la novel·la de Hemingway, amb Ava Gardner i Errol Flynn.[45] Aquesta va ser la seva darrera pel·lícula amb la Fox. Aquell mateix any es van estrenar Seven Waves Away (coneguda als USA com: Abandon Ship!),[46] la qual va ser rodada a Gran Bretanya, i Quan surti la lluna de John Ford (només com a narrador),[45] que es va rodar a Irlanda, ambdues per a Copa Productions.

El darrer paper cinematogràfic complet de Power, va ser la interpretació de l'assassí acusat Leonard Vole a la primera versió cinematogràfica d'Agatha Christie, Testimoni de càrrec (1957),[47] dirigida per Billy Wilder. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i molt ben rebut per la crítica.[48] Power va tornar als escenaris el març de 1958, per interpretar el protagonisme de l'adaptació d'Arnold Moss de l'obra de 1921 de Shaw, Back to Matusalén .

Vida personal

[modifica]
Retrat del poder pel fotògraf Yousuf Karsh, 1946

Tyrone Power va ser un dels solters més desitjats de Hollywood fins que es va casar amb l'actriu francesa Annabella (nascuda Suzanne Georgette Charpentier) el 14 de juliol de 1939.[49] S'havien conegut al iot de la 20th Century-Fox quan van protagonitzar junts la pel·lícula Suez. Power va adoptar la filla d'Annabella, Anne, abans de marxar al servei. J. Watson Webb, amic íntim i editor de 20th Century-Fox, va sostenir al programa Biography que una de les raons per les quals es va trencar el matrimoni va ser la incapacitat d'Annabella de donar un fill a Power, sense que hi hagués amargor entre la parella.[50] La guerra a Europa la feien infeliç i irritable i, per allunyar-se dels seus problemes, va començar a acceptar el treball escènic, que sovint l'allunyava de casa. La parella va intentar refer el seu matrimon quan Power va tornar del servei militar, però no va resultar.

Poder amb Annabella, 1946. Es van casar el 1939 i es van divorciar el 1948.

Després de la seva separació d'Annabella, Power va tenir una amb Lana Turner que va durar un parell d'anys. A la seva autobiografia de 1982, Turner va afirmar que es va quedar embarassada del fill de Power el 1948, però va optar per avortar.[51]

L'any 1946, Power i l'amic de tota la vida Cesar Romero, acompanyat de l'antic instructor de vol i veterà de guerra John Jefferies com a pilot, es van embarcar en una gira de bona voluntat per Sud-amèrica[52] on van conèixer, entre d'altres, Juan Domingo Perón i Eva Peron a l'Argentina. L'1 de setembre de 1947, Power va emprendre un altre viatge per tot el món, pilotant el seu propi avió, "The Geek", acompanyat per Bob Buck, pilot experimentat i veterà de guerra. Buck va afirmar a la seva autobiografia[53] que Power tenia una ment fotogràfica, era un excel·lent pilot i li agradava la gent amb personalitat. Volarien amb una tripulació a diversos llocs d'Europa i Sud-àfrica, sovint assaltats pels fans quan tocaven terra. No obstant això, el 1948 quan "The Geek" va arribar a Roma, Power va conèixer i es va enamorar de l'actriu mexicana Linda Christian.[54] Turner va afirmar que la història del seu sopar amb l'amic de Power, Frank Sinatra, es va filtrar i que Power es va molestar molt perquè estigués sortint amb un altre home en la seva absència, donant a entendre que Christian havia obtingut l'itinerari de Power de la 20th Century-Fox.[55]

Power i Christian es van casar el 27 de gener de 1949, a l'església de Santa Francesca Romana, amb uns estimats de 8.000 a 10.000 fans cridant a l'exterior. Christian va patir tres avortaments abans de donar a llum una nena, Romina Francesca Power, el 2 d'octubre de 1951. Una segona filla, Taryn Stephanie Power, va néixer el 13 de setembre de 1953.[56] Durant l'època del naixement de Taryn, el matrimoni estava tenint difícultats. En la seva autobiografia, Christian va culpar la ruptura del seu matrimoni a les relacions extramatrimonials del seu marit, però va reconèixer que havia tingut una aventura amb Edmund Purdom, que va crear una gran tensió entre ella i Power. Es van divorciar el 1955.[57]

Després del divorci amb Christian, Power va tenir una relació amb Mai Zetterling, a qui havia conegut al plató d' Abandon Ship!.[58] En aquell moment, va prometre que no es tornaria a casar mai més, perquè havia estat tombat econòmicament dues vegades pels seus matrimonis anteriors. També va tenir una aventura amb una actriu britànica, Thelma Ruby.[59] No obstant això, el 1957, va conèixer l'antiga Deborah Jean Smith, coneguda amb el seu antic nom de casada, Debbie Minardos. Van contraure matrimoni el maig 7, 1958, i es va quedar embarassada poc després de Tyrone Power Jr., el fill que sempre havia desitjat.[60]

Mort

[modifica]

El setembre de 1958, Power i la seva dona Deborah van viatjar a Madrid i Valdespartera, Espanya, per filmar l'èpica Salomó i la reina de Saba, dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gina Lollobrigida. L'actor, tenia probablement una malaltia cardíaca hereditària, i com a fumador acèrrim, consumia de tres a quatre paquets al dia.[61] Power havia filmat al voltant del 75% de les seves escenes quan va patir un atac de cor massiu mentre filmava una escena de duel amb el seu freqüent coprotagonista i amic George Sanders. Un metge va diagnosticar la causa de la mort de Power com a "angina de pit de fulminant".[61] Power va morir mentre era traslladat a l'hospital de Madrid el 15 de novembre.

La tomba de Tyrone Power a Hollywood Forever

Tyrone Power va ser enterrat al cementiri de Hollywood Forever, llavors conegut com a cementiri de Hollywood, en un servei militar el 21 de novembre de 1958.[62] Henry King va sobrevolar el servei recordant el primer vol de Power, gairebé 20 anys abans, durant el rodatge de Jesse James a Missouri. L'aviació es va convertir en una part important de la vida de Power, tant als marines dels EUA com en la seva vida civil.[63]

Power ser enterrat al costat d'un petit llac. La seva tomba està marcada amb una làpida en forma de banc de marbre que conté les màscares de la comèdia i la tragèdia amb la inscripció "Bona nit, dolç príncep". A la tomba de Power, Laurence Olivier va llegir el poema "High Flight ".[64]

El testament de Power, presentat el 8 de desembre de 1958, contenia una disposició aleshores inusual que els seus ulls fossin donats a la Fundació Estelle Doheny Eye per al trasplantament de còrnia o l'estudi de la retina.[65]

Reconeixement

[modifica]

Per la contribució de Power al cinema, va ser homenatjat el 1960 amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood que es pot trobar al 6747 Hollywood Blvd. En el 50è aniversari de la seva mort, Power va ser homenatjat per American Cinematheque amb un cap de setmana de pel·lícules i records de companys i familiars, així com una exhibició de records a l'Egyptian Theatre de Los Angeles del 14 al 16 de novembre de 2008.[66] També es van exposar els dos panells supervivents coneguts d'un gran mural de vidre pintat que Power i la seva dona havien encarregat per a casa seva, celebrant els moments més destacats de les seves vides i els moments especials de la carrera de Tyrone.[67] El número del 2 de desembre de 1952 de Look Magazine també havia presentat aquest mural en una publicació de quatre pàgines titulada "The Tyrone Powers Pose For Their Portraits".[68]

Power es mostra a la portada de l'àlbum dels Beatles Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band a la tercera fila. El 2018, Tyrone Power es va classificar com la 21a estrella de cinema masculina més popular de la història.[69]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Director Notes
1932 Tom Brown of Culver John William Wyler Presentat com a Tyrone Power Jr.
1934 Flirtation Walk Cadet Frank Borzage Sense crèdits
1936 Girls' Dormitory Count Vallais Irving Cummings Presentat com a Tyrone Power Jr.
1936 Ladies in Love Count Karl Lanyi Edwin H. Griffith Presentat com a Tyrone Power Jr.
1936 Lloyd's of London Jonathan Blake Henry King
1937 Love Is News Steve Layton Tay Garnett Nova versió de That Wonderful Urge (1948)
1937 Café Metropole Alexis Edwin H. Griffith
1937 Thin Ice Prince Rudolph Sidney Lanfield Aka Lovely to Look At (UK)
1937 Second Honeymoon Raoul McLish Walter Lang
1938 In Old Chicago Dion O'Leary Henry King
1938 Alexander's Ragtime Band Roger "Alexander" Grant Henry King
1938 Marie Antoinette Count Axel de Fersen W.S. Van Dyke Originalment editada en sepiatone
1938 Suez Ferdinand de Lesseps Allan Dwan Originalment editada en sepiatone
1939 Jesse James Jesse James Henry King Filmada en Technicolor
1939 Rose of Washington Square[70] Barton DeWitt Clinton Gregory Ratoff
1939 Second Fiddle Jimmy Sutton Sidney Lanfield aka Irving Berlin's Second Fiddle
1939 The Rains Came Dr. Major Rama Safti Clarence Brown Re-editada en sepiatone
1939 Day-Time Wife Ken Norton Gregory Ratoff
1940 Johnny Apollo Bob Cain (Johnny Apollo) Henry Hathaway
1940 Brigham Young Jonathan Kent Henry Hathaway aka Brigham Young – Frontiersman. Originalment editada en sepiatone
1940 The Mark of Zorro Don Diego Vega / Zorro Rouben Mamoulian
1941 Blood and Sand Juan Gallardo Rouben Mamoulian Editada en Technicolor
1941 A Yank in the R.A.F. Tim Baker Henry King
1942 Son of Fury: The Story of Benjamin Blake Benjamin Blake John Cromwell Originalment editada en sepiatone
1942 This Above All Clive Briggs Anatole Litvak
1942 The Black Swan Jamie Waring Henry King Filmada en Technicolor
1943 Crash Dive Lt. Ward Stewart Archie Mayo Filmada en Technicolor. Darrera el·lícula de Power abans de servir Marines durant la II Guerra Mundial
1946 The Razor's Edge Larry Darrell Edmund Goulding
1947 Nightmare Alley Stanton Carlisle Edmund Goulding Filmada després però estrenat abans Captain From Castile
1947 Capità de Castella Pedro De Vargas Henry King Filmada en Technicolor
1948 The Luck of the Irish Stephen Fitzgerald Henry Koster Originalment editada amb seqüències de color verd
1948 That Wonderful Urge Thomas Jefferson Tyler Robert B. Sinclair Remake of Love is News (1937)
1949 Prince of Foxes Andrea Orsini Henry King
1950 What's My Line Himself/Mystery Guest N/A Primera aparició a la televisió
1950 The Black Rose Walter of Gurnie Henry Hathaway
1950 Guerrillers a les Filipines Ensign Chuck Palmer Fritz Lang aka I Shall Return (UK); filmed in Technicolor
1951 Rawhide Tom Owens Henry Hathaway aka Desperate Siege.
1951 The House in the Square Peter Standish Roy Ward Baker Aka I'll Never Forget You (United States); filmada en Technicolor
1952 Diplomatic Courier Mike Kells Henry Hathaway
1952 Pony Soldier Constable Duncan MacDonald Joseph M. Newman aka MacDonald of the Canadian Mounties (UK); filmada en Technicolor
1953 The Mississippi Gambler Mark Fallon Rudolph Maté Filmada en Technicolor
1953 King of the Khyber Rifles Capt. Alan King Henry King Filmada en CinemaScope i color Deluxe.
1955 Bressol d'herois Martin "Marty" Maher John Ford Filmada en CinemaScope i Technicolor
1955 Untamed Paul Van Riebeck Henry Hathaway Filmada en CinemaScope i color by Deluxe
1956 La història d'Eddy Duchin Eddy Duchin George Sidney Filmada en CinemaScope i Technicolor
1957 Seven Waves Away Alec Holmes Richard Sale Aka Abandon Ship!
1957 The Sun Also Rises Jacob "Jake" Barnes Henry King Filmada en CinemaScope i color by Deluxe
1957 Quan surti la lluna Ell mateix John Ford Tres històries curtes introduides per Power
1957 Testimoni de càrrec Leonard Vole Billy Wilder L'última pel·lícula completada de Power
1959 Salomó i la reina de Saba Salomó King Vidor Power va morir durant la producció i va ser substituït per Yul Brynner

Aparicions teatrals

[modifica]
L'obra de teatre de Tyrone Power John Brown's Body 1953
  • Low and Behold, Pasadena Playhouse i Hollywood Music Box Theatre, CA (1933)
  • Flowers of the Forest, Martin Beck Theatre, NY (1935-1936)
  • Romeu i Julieta, Martin Beck Theatre, NY (1935)
  • Saint Joan, Martin Beck Theatre, NY (1936)
  • Liliom, The Country Playhouse, Westport CT (1941)
  • Mister Roberts, London Coliseum, Anglaterra (1950)
  • John Brown's Body, Broadway Century Theatre, NY (1952–1953) [71]
  • The Dark is Light Enough (1955)
  • A Quiet Place, The Playwrights Co. (1955–1956)
  • The Devil's Disciple, Winter Garden Theatre, Londres, Anglaterra (1956)
  • Tornar a Matusalén, Ambassador Theatre, Nova York (1958)

Aparicions radiofòniques

[modifica]
Any Programa Episodi Coprotagonista
1940 Lux Radio Theatre "La ràbia de Manhattan" amb Annabella
1941 Lux Radio Theatre " Blood and Sand " amb Annabella
1942 Lux Radio Theatre "This Above All" amb Barbara Stanwyck
1949 Lux Radio Theatre " The Boshop's Wife " amb David Niven
1952 Lux Radio Theatre " I'll Never Forget You " amb Debra Paget
1954 Lux Radio Theatre " The Mississippi Gambler " amb Linda Christian
1954 Suspens "The Guilty Always Run" amb Cathy Lewis

Referències

[modifica]
  1. ↑ Belafonte, Dennis. The Films of Tyrone Power. Citadel Press, 1979, p. 9. ISBN 978-0806504773. 
  2. ↑ Armstrong, Richard B.; Armstrong, Mary Willems. Encyclopedia of Film Themes, Settings and Series (en anglès). McFarland, 2015-07-11, p. 133. ISBN 978-1-4766-1230-0. 
  3. ↑ Mayor Ortega, Leonor. «La desventurada muerte de Tyrone Power a los 44 años cuando rodaba 'Salomón' en Madrid» (en castellà). lavanguardia.com, 15-08-2022. [Consulta: 5 febrer 2023].
  4. ↑ «Biography-Ann Power Hardenbergh». tyrone-power.com.
  5. ↑ «Power Name Meaning, Family History, Family Crest & Coats of Arms» (en anglès). houseofnames.com, 01-01-2000. [Consulta: 5 febrer 2023].
  6. ↑ Suess, Jeff. «Cincinnati native Tyrone Power was Hollywood’s last matinee idol». eu.cincinnati.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  7. ↑ Reid, John. Films Famous, Fanciful, Frolicsome & Fantastic (en anglès). Lulu.com, 2006-04, p. 71. ISBN 978-1-4116-8915-2. 
  8. ↑ Aldarondo, Ricardo. Películas clave del cine de aventuras (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008-06-16, p. 228. ISBN 978-84-96924-37-6. 
  9. ↑ Troyan, Michael; Thompson, Jeffrey Paul; Sylvester, Stephen X. Twentieth Century Fox: A Century of Entertainment (en anglès). Rowman & Littlefield, 2017-08-15, p. 179. ISBN 978-1-63076-143-1. 
  10. ↑ Elena Dagrada (ed). Cinema e Storia 2016: Anni Cinquanta: Il decennio più lungo del secolo breve (en italià). Rubbettino Editore, 2017-04-18, p. 67. ISBN 978-88-498-5133-5. 
  11. ↑ Mell, Eila. Casting Might-Have-Beens: A Film by Film Directory of Actors Considered for Roles Given to Others (en anglès). McFarland, 2015-01-24, p. 104. ISBN 978-1-4766-0976-8. 
  12. ↑ Forgacs, David A.; Gundle, Stephen. Mass Culture and Italian Society from Fascism to the Cold War (en anglès). Indiana University Press, 2007, p. 163. ISBN 978-0-253-21948-0. 
  13. ↑ Prigozy, Ruth; Press, Cambridge University. The Cambridge Companion to F. Scott Fitzgerald (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 200. ISBN 978-0-521-62474-9. 
  14. ↑ Kelly, Gillian. Tyrone Power: Gender, Genre and Image in Classical Hollywood Cinema. Edinburgh University Press, 2021. DOI 10.3366/j.ctv1hm8hxh.9. ISBN 978-1-4744-5294-6. 
  15. ↑ Gibson, Carrie. El Norte: La epopeya olvidada de la Norteamérica hispana (en castellà). EDAF, 2022-02-11. ISBN 978-84-414-4138-5. 
  16. ↑ Riera, Emilio García. México visto por el cine extranjero (en castellà). Ediciones Era, 1987, p. 244. ISBN 978-968-411-163-9. 
  17. ↑ Duran Manso, Valeriano «El melodrama de Blasco Ibáñez en el cine clásico de Hollywood: estudio de personajes de 'Sangre y arena' (1941)». Archivos de la filmoteca: revista de estudios históricos sobre la imagen, 74 (Abril 2018), 2018, pàg. 83–102. ISSN: 0214-6606.
  18. ↑ Cumberland, Sharon «North American desire for the Spanish Other: three film versions of Blasco ibañez's "Blood and Sand"». Links & letters, 6, 1999, pàg. 43–59. ISSN: 1133-7397.
  19. ↑ Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-25, p. 130. ISBN 978-1-4766-7777-4. 
  20. ↑ Dorr, Robert F. Marine Air: The History of the Flying Leathernecks in Words and Photos (en anglès). Penguin, 2007-01-02, p. 94. ISBN 978-1-4406-2447-6. 
  21. ↑ Keys, Joe B.; Keys, Ted R. The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa (en anglès). Archway Publishing, 2020-03-12, p. 135. ISBN 978-1-4808-8792-3. 
  22. ↑ Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-25, p. 131. ISBN 978-1-4766-7777-4. 
  23. ↑ M. L. Shettle Jr.. «Tyrone Power: Actor, Marine Corps Aviator». Californians and the Military. California State Military Museum. [Consulta: 20 juny 2007].
  24. ↑ Keys, Joe B.; Keys, Ted R. The Last Men in the Last Battles of World War Ii: From Pearl Harbor to Hiroshima Via Guadalcanal, Peleliu, Iwo Jima, and Okinawa (en anglès). Archway Publishing, 2020-03-12, p. 135. ISBN 978-1-4808-8792-3. 
  25. ↑ Buck, Bob. North Star Over My Shoulder: A Flying Life (en anglès). Simon and Schuster, 2005-01-03, p. 292. ISBN 978-0-7432-6230-9. 
  26. ↑ Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-23, p. 133. ISBN 978-1-4766-3967-3. 
  27. ↑ Schnakenberg, Robert. The Big Bad Book of Bill Murray: A Critical Appreciation of the World's Finest Actor (en anglès). Quirk Books, 2015-09-15, p. 197. ISBN 978-1-86374-822-6. 
  28. ↑ Fertig, Mark. Film Noir 101: The 101 Best Film Noir Posters from the 1940s-1950s (en anglès). Fantagraphics Books, 2014-08-06, p. 141. ISBN 978-1-60699-759-8. 
  29. ↑ White, Mike. Cinema Detours (en anglès). Lulu.com, 2013-04-27, p. 113. ISBN 978-1-300-98117-6. 
  30. ↑ Colston, Stephen A. «Celluloid conquistadors: images of the conquest of Mexico in "Captain from Castile" (1947)». Camino Real: estudios de las hispanidades norteamericanas, 3, 2010, pàg. 11–33. ISSN: 1889-5611.
  31. ↑ Vogel, Michelle. Gene Tierney: A Biography (en anglès). McFarland, 2010-03-22, p. 214. ISBN 978-0-7864-5832-5. 
  32. ↑ Aldarondo, Ricardo. Películas clave del cine de aventuras (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008-06-16. ISBN 978-84-96924-37-6. 
  33. ↑ Littlewood, S. R. «MEDLEY OF PAST AND PRESENT». Journal of the English Association, 1950, pàg. 141-143. DOI: https://doi.org/10.1093/english/8.45.141.
  34. ↑ Capua, Michelangelo. Jean Negulesco: The Life and Films (en anglès). McFarland, 2017-08-11, p. 70. ISBN 978-1-4766-2752-6. 
  35. ↑ Alberich, Enric. Peliculas Clave del Cine Historico (en castellà). Ediciones Robinbook, 2009-09-05, p. 72. ISBN 978-84-96924-74-1. 
  36. ↑ Holsinger, M. Paul. War and American Popular Culture: A Historical Encyclopedia (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p. 111. ISBN 978-0-313-29908-7. 
  37. ↑ Ward, Stuart. British Culture and the End of Empire (en anglès). Manchester University Press, 2001, p. 134. ISBN 978-0-7190-6048-9. 
  38. ↑ Street, Sarah «The Monopack Revolution, Global Cinema and Jigokumon/Gate of Hell (Kinugasa Teinosuke, 1953)» (en anglès). Open Screens, 1, 1, 06-06-2018. DOI: 10.16995/os.2. ISSN: 2516-2888.
  39. ↑ Fisher, James. Historical Dictionary of Contemporary American Theater (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021-07-15, p. 818. ISBN 978-1-5381-2302-7. 
  40. ↑ Guiles, Fred Lawrence. Tyrone Power : the last idol. Garden City, N.Y. : Doubleday, 1979, p. 266. ISBN 978-0-385-14383-7. 
  41. ↑ Nissen, Axel. The Films of Agnes Moorehead (en anglès). Scarecrow Press, 2013-07-11, p. 201. ISBN 978-0-8108-9137-1. 
  42. ↑ Matheson, Sue. The John Ford Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2019-12-15, p. 257. ISBN 978-1-5381-0382-1. 
  43. ↑ Miret, Rafel; Balagué, Carles. Peliculas Clave del Cine Musical (en castellà). Ediciones Robinbook, 2009-06-15, p. 116. ISBN 978-84-96924-67-3. 
  44. ↑ Conolly, L. W.. World Premieres at the Theatre Guild (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2022, p. 317–370. DOI 10.1007/978-3-031-04241-6_9. ISBN 978-3-031-04241-6. 
  45. ↑ 45,0 45,1 Hays, Peter L. The Critical Reception of Hemingway's The Sun Also Rises (en anglès). Camden House, 2011, p. 39. ISBN 978-1-57113-366-3. 
  46. ↑ Havert, Nik. The Golden Age of Disaster Cinema: A Guide to the Films, 1950-1979 (en anglès). McFarland, 2019-05-06, p. 19. ISBN 978-1-4766-6730-0. 
  47. ↑ Arroyave, Juan Carlos González. Elogio de lo imperfecto: el cine de Billy Wilder (en castellà). Universidad de Antioquia, 2008, p. 107-. ISBN 978-958-714-217-4. 
  48. ↑ Kabatchnik, Amnon. Blood on the Stage, 1950-1975: Milestone Plays of Crime, Mystery, and Detection (en anglès). Scarecrow Press, 2011-04-14, p. 127-129. ISBN 978-0-8108-7784-9. 
  49. ↑ Daniel, Alan. Drawings of Hollywood 1920-1939 (en anglès). Xlibris Corporation, 2019-08-26, p. 157. ISBN 978-1-7960-5288-6. 
  50. ↑ Phillips, Alastair; Vincendeau, Ginette. Journeys of Desire: European Actors in Hollywood - A Critical Companion (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 162. ISBN 978-1-83871-657-8. 
  51. ↑ Porter, Darwin. Howard Hughes: Hell's Angel (en anglès). Blood Moon Productions, Ltd., 2005, p. 719. ISBN 978-0-9748118-1-9. 
  52. ↑ Depestre Catony, Leonardo. Artistas en la memoria: Celebridades extranjeras en La Habana (en castellà). RUTH, 2017-10-01, p. 50. ISBN 978-959-09-0718-0. 
  53. ↑ Buck, Bob. North Star Over My Shoulder: A Flying Life (en anglès). Simon and Schuster, 2005-01-03, p. 295-368. ISBN 978-0-7432-6230-9. 
  54. ↑ Telgen, Diane. Notable Hispanic American Women (en anglès). VNR AG, 1993, p. 96. ISBN 978-0-8103-7578-9. 
  55. ↑ Porter, Darwin. Howard Hughes: Hell's Angel (en anglès). Blood Moon Productions, Ltd., 2005, p. 719. ISBN 978-0-9748118-1-9. 
  56. ↑ Parla, Paul; Mitchell, Charles P. Screen Sirens Scream!: Interviews with 20 Actresses from Science Fiction, Horror, Film Noir and Mystery Movies, 1930s to 1960s (en anglès). McFarland, 2009-10-01, p. 39. ISBN 978-0-7864-4587-5. 
  57. ↑ Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-25, p. 132. ISBN 978-1-4766-7777-4. 
  58. ↑ Donaldson, Scott «An American in London». The Sewanee Review, 109, 4, 2001, pàg. cxix–cxxii. ISSN: 0037-3052.
  59. ↑ Rubinstein, W.; Jolles, Michael A. The Palgrave Dictionary of Anglo-Jewish History (en anglès). Springer, 2011-01-27, p. 836. ISBN 978-0-230-30466-6. 
  60. ↑ Vogel, Michelle. Children of Hollywood: Accounts of Growing Up as the Sons and Daughters of Stars (en anglès). McFarland, 2005-03-30, p. 72. ISBN 978-0-7864-2046-9. 
  61. ↑ 61,0 61,1 Evans, Art. World War II Veterans in Hollywood (en anglès). McFarland, 2020-06-23, p. 132-133. ISBN 978-1-4766-3967-3. 
  62. ↑ Soligo, Marta; Dickens, David R. «Rest in Fame: Celebrity Tourism in Hollywood Cemeteries». Tourism Culture & Communication, 20, 2-3, 03-07-2020, pàg. 141–150. DOI: 10.3727/109830420X15894802540214.
  63. ↑ Belafonte, Dennis; Marill, Alvin H. The Films of Tyrone Power (en anglès). Citadel Press, 1979, p. 8. ISBN 978-0-8065-0477-3. 
  64. ↑ Oliver, Kendrick. To Touch the Face of God: The Sacred, the Profane, and the American Space Program, 1957–1975 (en anglès). JHU Press, 2013, p. 165. ISBN 978-1-4214-0788-3. 
  65. ↑ Jinks, Robert W. «California's Response to the Problems of Procurring Human Remains for Transplantation». California Law Review, 57, 1969, pàg. 671.
  66. ↑ King, Susan. «The magnetic Tyrone Power». Los Angeles Times, 14-11-2008. [Consulta: 7 febrer 2023].
  67. ↑ «Tyrone Power Annual Memorial Service – 2008». tyrone-power.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  68. ↑ «The Tyrone Powers Pose For Their Portraits». tyrone-power.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  69. ↑ Miles, Barry. Los Beatles día a día (en castellà). Ediciones Robinbook, 2003, p. 236. ISBN 978-84-95601-83-4. 
  70. ↑ Great Movie Musicals on DVD - A Classic Movie Fan's Guide by John Howard Reid - Google search with book preview
  71. ↑ Guiles, Fred Lawrence. Fred Lawrence Guiles, Tyrone Power: The Last Idol (1979). USA: Doubleday and Company, 1979. ISBN 978-0385143837. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tyrone Power
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tyrone_Power&oldid=34255155»