Vés al contingut

Txitximeca Jonaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTxitximeca Jonaz
Eza'r
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.625 (2005)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatGuanajuato i estat de Querétaro
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües otopame Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2pei
ISO 639-3pei Modifica el valor a Wikidata
Glottologchic1272 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepei Modifica el valor a Wikidata
UNESCO697 Modifica el valor a Wikidata
IETFpei Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3457 Modifica el valor a Wikidata

El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato. L'idioma jonaz pertany a la subfamília otopame de la família otomang. Els txitximeques jonaz s'autodenominen amb l'autònim úza i anomenen la seva llengua eza'r.


Distribució

[modifica]
Territoris de parla pame-jonaz

Actualment la llengua només es parla en San Luis de la Paz (Guanajuato) en la ranxeria Missió de Chichimecas, situada sobre un petit turó a l'est del poble. En 1934, Jacques Soustelle en un treball de camp va registrar allí 452 txitximeques, 63 dels quals eren nens que acudien a l'escola local. Abans d'aquesta data la llengua també s'hauria parlat en cinc altres ubicacions:

  1. Missió Arnedo (Guanajuato) a l'est de Sant Luis, al costat de Vila Victoria.
  2. Missió dels Palmells (Querétaro), en el curs de l'Extorax, que neix prop de Victoria.
  3. Missió de Santa Rosa, al nord de Victoria.
  4. San Pedro Tolimán, on es va establir una missió al segle xviii, que va fracassar i els txitximeques van abandonar el lloc, que va ser repoblat amb otomís.
  5. Villa Colón (Querétaro), al sud de Tolimán.


Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic del txitximeca jonaz es resumeix en el següent quadre:

Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m m n n
Oclusiva p b t d k g ʔ
Fricativa s z ʃ h
Africada ʦ ʧ ʤ
Líquida ɾ
Aproximant l w

L'oposició entre els parells de nasals /m, n/ i /m, n/ és de tipus fortis/lenis.

Quant a les vocals la llengua posseeix tant vocals orals /i ɪ u e o æ ɑ/ coo nasals /ĩ ɪ̃ ũ ẽ õ œ̃ ɑ̃/.[2] Endemés el txitximeca jonaz és una llengua tonal que distingeix dues tonalitats ("alta" i "baixa").[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ INEGI, 2005.
  2. ↑ Lastra 1984 p. 23
  3. ↑ Suaréz 1983 p. 51

Bibliografia

[modifica]
  • Suaréz, Jorge A.. The Mesoamerian Indian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521-22834-4. OCLC 8034800.Suaréz, Jorge A.&rft.date=1983&rft.pub=[[Cambridge University Press]]&rft.place=Cambridge&rft.isbn=0-521-22834-4&rft_id=info:oclcnum/8034800"> 
  • Lastra de Suárez, Yolanda. «Chichimeco Jonaz». A: Munro S. Edmonson (Volume ed.), with Patricia A. Andrews. Supplement to the Handbook of Middle American Indians, Vol. 2: Linguistics. Victoria Reifler Bricker (General Editor). Austin: University of Texas Press, 1984, p. 20–43. ISBN 0-292-77593-8. OCLC 10207920.Lastra de Suárez, Yolanda&rft.date=1984&rft.pub=[[University of Texas Press]]&rft.place=Austin&rft.pages=20–43&rft.isbn=0-292-77593-8&rft_id=info:oclcnum/10207920"> 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txitximeca_Jonaz&oldid=34074042»