Tsumcorita
 Tsumcorita | |
|---|---|
 Exemplar de tsumcorita (groc ataronjat) la mina Tsumeb (Namíbia) | |
| Fórmula química | PbZn₂(AsO₄)₂·2H₂O |
| Epònim | mina Tsumeb  |
| Localitat tipus | Mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Oshikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CG.15 |
| Dana | 40.2.9.1 |
| Heys | 20.5.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,124 Å; b = 6,329 Å; c = 7,577 Å; β = 115,3° |
| Color | groc marró, vermell marró, taronja |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Color de la ratlla | groc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | no se n'ha observat |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-047 |
| Any d'aprovació | 1969 |
| Símbol | Tmc |
| Referències | [1] |
La tsumcorita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la tsumcorita, al qual dona nom. El mineral va ser descobert l'any 1971 a la mina Tsumeb, a Namíbia, i va ser anomenat així per la companyia minera que explotava la mina: TSUmeb CORporation; el mineral també es coneix pel seu codi IMA1969-047.[1]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsumcorita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, niquellotharmeyerita , cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, manganlotharmeyerita, schneebergita, niquelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.[1]
Característiques
[modifica]La tsumcorita és un arsenat hidratat de plom i zinc de fórmula química PbZn₂(AsO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.[2][3] La tsumcorita forma dues solucions sòlides, una d'elles amb l'helmutwinklerita -de composició semblant- i l'altra amb la thometzekita, on el zinc és substituït per coure. El mineral dona nom al grup de la tsumcorita, un grup mineral de fosfats, arsenats i altres minerals relacionats amb una estructura cristal·lina complexa.[1]
Propietats
[modifica]Els cristalls de tsumcorita són prismàtics, allargats en l'eix b o en forma de falca.[2] Es presenten en feixes i creixements radials, així com també formant crostes fibroses o com a material terrós i en pols.[2] L’exfoliació és bona perpendicular a l'eix c, i el maclat és comú.[2] Sol presentar color marró groc, marró vermell o taronja, i és un dels pocs minerals que presenten una ratlla groga (l'orpiment i la crocoïta en són altres).[2] És translúcid, amb lluïssor vítria, i de color groc dicroic a groc-verdós.[4] La classe òptica és biaxial i els índexs de refracció són aproximadament iguals a 1,90.[4] El mineral és moderadament dur, amb una duresa de Mohs de 4 1⁄2, entre fluorita i apatita, i força pesat, a causa del contingut de plom, amb una gravetat específica 5,2, que és més que barita però menys que cerussita. Es dissol en àcid clorhídric i no és radioactiu.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral secundari en zones d'oxidació associades a jaciments de minerals arsenats i carbonats, en dipòsits hidrotermals de plom i zinc.[2][4] Sol trobar-se associada a wil·lemita, smithsonita, mimetita, escorodita, anglesita, arseniosiderita, beaverita, beudantita, carminita, ludlockita, o'danielita, zincroselita, stranskiïta, leiteïta, adamita, goetita o quars.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tsumcorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Tsumcorite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2021-07-26 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Tsumcorite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Geier, BH., et al., «Tsumcorit [PbZnFe (AsO4) 2]· H2O, ein neues Mineral aus den Oxidationszonen der Tsumeb-Mine, Südwestafrika». Neues Jahrbuch für Mineralogie, 1971, pàg. 304-309.