Triangle de Tartaglia

Cada nombre del triangle és la suma de les dues xifres superiors.

El triangle de Tartaglia, també anomenat triangle de Pascal, és un esquema matemàtic utilitzat per a la potenciació de binomis.

Mètode de construcció

Es comença amb un 1.

 1

Després s'escriuen dos 1 a sota.

 1
 1 1

A les següents files, els nombres són el resultat de sumar els dos nombres immediatament superiors. Els nombres situats als laterals, són sempre 1.

 1
 1 1
 1 2 1
 1 3 3 1
 1 4 6 4 1
 1 5 10 10 5 1
 1 6 15 20 15 6 1
 1 7 21 35 35 21 7 1
 1 8 28 56 70 56 28 8 1
 1 9 36 84 126 126 84 36 9 1
 1 10 45 120 210 252 210 120 45 10 1

Propietats

El triangle de Tartaglia té diverses propietats interessants.

• En primer lloc, notem que el resultat de sumar els elements de cada fila dona una potència de 2: $1,2,4,8,16,32,64,\ldots$. Aquest fet és conseqüència immediata del binomi de Newton, ja que:

$2^{n}=(1 1)^{n}={n \choose 0}1^{n} {n \choose 1}1^{n-1}\cdot 1 {n \choose 2}1^{n-2}\cdot 1^{2} \ldots {n \choose n-1}1\cdot 1^{n-1} {n \choose n}1^{n}={n \choose 0} {n \choose 1} \ldots {n \choose n}$

• En segon lloc, donat un binomi a b elevat a n, pel binomi de Newton es dona la relació següent:

${(a b)}^{n}=\sum _{k=0}^{n}c_{i}a^{n-k}b^{k}=(a b)^{n}=$ $=c_{0}\cdot a^{n} c_{1}\cdot a^{n-1}\cdot b c_{2}\cdot a^{n-2}\cdot b^{2} \ldots c_{n-2}\cdot a^{2}\cdot b^{n-2} c_{n-1}\cdot a\cdot b^{n-1} b^{n}$

El triangle de Tartaglia ens permet saber els valors que prenen els factors $c_{0},c_{1},c_{2},...,c_{n}\$. En el triangle, podem buscar el coeficient binomial $c_{i}={n \choose i}$ del desenvolupament de $(a b)^{n}$ de la manera següent:

En el triangle busquem la filera n, començant des del 0. Notem que la filera té n 1 termes. Movent-nos en aquesta filera, el coeficient $c_{i}$ és el terme i-èsim de la filera.

Exemples:

$(a b)^{2}=a^{2} 2ab b^{2}\$

$(a b)^{3}=a^{3} 3a^{2}b 3ab^{2} b^{3}\$

$(a b)^{4}=a^{4} 4a^{3}b 6a^{2}b^{2} 4ab^{3} b^{4}\$

$(a b)^{5}=a^{5} 5a^{4}b 10a^{3}b^{2} 10a^{2}b^{3} 5ab^{4} b^{5}\$

Triangle de Pascal amb una alçada de 512. Al pintar els nombres segons si són senars (blau) o parells (groc), apareix el triangle de Sierpinski.

• Les fileres de cada triangle no són simètriques, ja que: ${n \choose k}={\frac {n!}{k!(n-k)!}}={n \choose n-k}$

• Si ens quedem tan sols amb els múltiples de dos, el triangle guarda una certa similitud amb el triangle de Sierpinski.

• Diagonals:
  • Les diagonals externes són sempre uns.
  • Els nombres de la sèrie de Fibonacci es troben al sumar els elements de les diagonals formades de pujar d'una fila a l'anterior una posició.
  • Una diagonal més interior dona els nombres naturals (1,2,3,4,5...).
  • La següent diagonal més interior (1,3,6,10...) són nombres triangulars, és a dir, nombres amb què es poden construir triangles. Si es suma cadascun d'aquests nombres amb l'anterior s'obtenen els nombres quadrats.
  • La quarta diagonal correspon als nombres tetraèdrics (s'hi poden construir tetràedres).
  • A la cinquena diagonal, hi ha els nombres pentatòpics, que representen el nombre d'elements dels pentatops.
• La conjectura de Singmaster postula que el nombre de vegades que apareix cada nombre major que 1 és finit. El nombre 3003 és l'únic que es coneix que apareix fins a vuit vegades al triangle.

Història

L'any 1303 matemàtics xinesos ja tenien coneixement d'aquesta matriu triangular. Blaise Pascal la va redescobrir uns segles després.

Bibliografia

• Paulos, John Allen. Más allá de los números: meditaciones de un matemático. 1. ed.. Barcelona: Tusquets, 1993. ISBN 84-7223-687-0. 
• Weisstein, Eric W. Concise Encyclopedia of Mathematics. CRC Press, 1999, p. 636. ISBN 0-8493-9640-9. 
• Beyer, William H. Standard Mathematical Tables and Formulae. 29a ed. CRC Press, p. 279. ISBN 0-8493-0629-9. 

Vegeu també

• Francis Galton
• Quincunx
• Piràmide de Pascal