Tres colors: Blanc

Tres colors: Blanc
Trois couleurs: Blanc
Fitxa
Direcció	Krzysztof Kieślowski
Protagonistes	Zbigniew Zamachowski; Julie Delpy; Janusz Gajos; Jerzy Stuhr; Aleksander Bardini; Juliette Binoche; Cezary Harasimowicz; Grzegorz Warchoł; Jerzy Nowak; Jerzy Trela; Cezary Pazura; Philippe Morier-Genoud; Piotr Machalica; Francis Coffinet; Barbara Dziekan; Marzena Trybała; Teresa Budzisz-Krzyżanowska; Krystyna Bigelmajer; Maria Robaszkiewicz; Jerzy Dominik; Jan Mayzel; Zdzisław Rychter; Małgorzata Kaczmarska; Bartłomiej Topa; Aleksander Kalinowski; Wojciech Paszkowski; Joanna Ładyńska; Małgorzata Prażmowska; Piotr Zelt; Florence Pernel; Andrzej Precigs; Grażyna Szapołowska
Producció	Marin Karmitz
Dissenyador de producció	Halina Dobrowolska (en)
Guió	Krzysztof Kieślowski, Krzysztof Piesiewicz, Agnieszka Holland, Edward Kłosiński, Edward Zebrowski i Marcin Latałło
Música	Zbigniew Preisner
Fotografia	Edward Kłosiński
Muntatge	Urszula Lesiak
Productora	France 3 i Canal
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França; Polònia; Suïssa
Estrena	26 gener 1994
Durada	91 min
Idioma original	francès, polonès, rus
Versió en català	Sí
Rodatge	París
Color	en color
Recaptació	1.251.427 $ (mundial); 1.237.219 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i cinema d'art i assaig
Qualificació MPAA	R
Tema	igualtat
Lloc de la narració	París i Polònia
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1995) ;
← Tres colors: Blau Tres colors: Vermell ⊟	Sèrie: Tres colors
	Sèrie: Tres colors

Tres colors: Blanc (títol original en francès: Trois couleurs : Blanc)^[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1994 i doblada al català.

Argument

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: «Llibertat, Igualtat, Fraternitat». La segona pel·lícula de la trilogia (blanc) té per a tema la igualtat.

«

«És una història sobre la negació de la igualtat. El concepte d'igualtat suggereix que tots som iguals. Ara bé penso que no és veritat. Ningú no vol ser veritablement igual del seu proïsme. Cadascú vol ser més igual.» (Krzysztof Kielowski)^[2]

»

En aquesta segona part, Kielowski s'interessa pel trastorn econòmic que ha conegut Polònia des de la caiguda del mur de Berlín; aborda aquest tema a través d'una història d'amor que evoca les relacions entre l'Est i l'Oest. Va ser la menys taquillera de totes tres i, sens dubte, la més f1uixa, pel particular to de comèdia que hi va atorgar el cineasta polonès. Amb lot, Blanc esdevé un estimable retrat d'un home perdut perquè no té ni papers ni cap document per acreditar-se.

Un jove perruquer polonès (Karol) emigrat a França s'ha quedat sense diners ni passaport, sense casa i sense esposa, ja que ella (Dominique) ha obtingut a París el divorci al·legant la no consumació del matrimoni. Llavors ha de sobreviure tocant al metro amb una pinta i un paper. Fuig de la policia i pot tornar a Varsòvia amagat en una maleta, després només pensa només a venjar-se de la seva dona. I en un estrany gir, la Dominique acaba a la presó a Polònia.

Repartiment

Zbigniew Zamachowski: Karol Karol
Julie Delpy: Dominique Vidal
Janusz Gajos: Mikołaj
Jerzy Stuhr: Jurek

Al voltant de la pel·lícula

Juliette Binoche, que actuava a Tres colors: Blau fa una breu aparició al començament de la pel·lícula en l'escena del tribunal.

Premis

Festival Internacional de Cinema de Berlín: Os de Plata a la millor direcció per Krzysztof Kieślowski (1994)

Vegeu també

Referències

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ Krzysztof Kielowski, El Cinema i jo, Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 254-255

Enllaços externs

Crítica de la pel·lícula a www.telerama.fr (francès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] Krzysztof Kielowski, El Cinema i jo, Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 254-255

[1]

[2]