Vés al contingut

Tractat sobre la naturalesa humana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTractat sobre la naturalesa humana
(en) A Treatise of Human Nature Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
SubtítolBeing an Attempt to introduce the experimental Method of Reaſoning into Moral Subjects Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDavid Hume Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1739 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temamoral Modifica el valor a Wikidata
Gènerefilosofia Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 4705

El tractat sobre la naturalesa humana (A Treatise of Human Nature) és una de les obres més conegudes del filòsof David Hume.[1] Publicada el 1739, resumeix la teoria d'aquest pensador sobre el coneixement i l'ètica.[2]

Idees clau

[modifica]

El contingut de la ment humana es divideix en impressions (dades que venen dels sentits) i idees (la imatge emmagatzemada i interpretada d'aquestes per part del cervell). Com que les idees provenen de les impressions, no existeixen els conceptes abstractes ni generals, sempre s'associen a una entitat concreta; per exemple, no és possible imaginar el color blau en si, sinó quelcom que sigui d'aquest color. Fins i tot, idees aparentment infinites i abstractes com les d'espai o temps segueixen aquesta llei.[3]

La moral no pot dependre de la raó, que només opera amb idees, sinó que depèn que ho jutgi la impressió d'un acte determinat com a agradable, i tendeixi a repetir-lo, o bé desagradable, i llavors tendeixi a evitar-ho. Qualsevol norma col·lectiva sempre és artificial i se sustenta sobre el principi de la justícia,[4] que és procurar que cadascú faci actes bons que beneficiïn el conjunt. Per evitar la subjectivitat extrema, s'han creat les institucions de govern, que executen i legislen sobre aquesta justícia i permeten la convivència.

Llegat

[modifica]

El Tractat de Hume va inspirar Albert Einstein, que en una carta de 1915 va explicar: "La teoria de la relativitat suggereix en el positivisme. Aquesta línia de pensament va tenir una gran influència en els meus esforços, més concretament en Mach i encara més en Hume, del qual vaig estudiar el Tractat de la naturalesa humana. amb avidesa i admiració poc abans de descobrir la teoria de la relativitat."[5]

Referències

[modifica]
  1. Cartwright, Mark. «David Hume» (en castellà). World History Encyclopedia, 14-12-2023. [Consulta: 1r desembre 2024].
  2. Hume, David. Resumen del tratado de la naturaleza humana (en castellà). Editorial El Viejo Topo, 1999, p. 3-9. ISBN 978-84-89354-89-0. 
  3. Schemmel, Matthias. Historical Epistemology of Space: From Primate Cognition to Spacetime Physics (en anglès). Springer, 2015-12-11, p. 85. ISBN 978-3-319-25241-4. 
  4. Fhernández, Pablo «Notas sobre el lenguaje en el Tratado de la naturaleza humana de David Hume». Revista de Filosofía de la Universidad de Costa Rica, 40, 100, 2002, pàg. 69–76. ISSN: 0034-8252.
  5. Isaacson, Walter. Einstein : his life and universe. New York : Simon & Schuster, 2007, p. 82. ISBN 978-0-7394-8903-1.