Tonita
| Substància química | explosiu  |
|---|
La tonita és un explosiu[1] utilitzat de vegades a finals del segle xix i principis del XX. Consisteix en una barreja de pesos iguals de nitrat de bari i nitrocel·lulosa (cotó-pólvora).[2]
Els productes del cotó-pólvora perfectament detonant es poden expressar mitjançant la següent equació: 2C₁₂ H14 O₄ (NO₃)₆ = 18CO 6CO ₂ 14H₂O 12N. Per tant, no conté oxigen suficient per a la combustió completa del seu carboni.[3] La producció de monòxid de carboni és perillosa en les operacions mineres en particular, per la qual cosa es proporciona oxigen addicional barrejant un compost de nitrats amb el guncotton (cotó-pólvora). S'han utilitzat diversos nitrats (nitre, nitrat de potassi, nitrat de bari, nitrat d'amoni).
L'explosiu va ser patentat el 1874 [4] pels senyors Trench, Faure i Mackie.[5] Les altes pressions de gas generades per la detonació de tonita van fer que s'utilitzés com a càrrega eclosiva d'algunes granades de mà primitives utilitzades a la Primera Guerra Mundial. El seu nom es va prendre del verb llatí tonat = "trona", i en llengua anglesa cal pronunciar-ho com "toe-nite" ("dit del peu") i no com "tonight" ("aquesta nit").
Referències
[modifica]- ↑ Reed Business Information. New Scientist. Reed Business Information, 12 abril 1973, p. 112–.
- ↑ William Gardner. Handbook of Chemical Synonyms and Trade Names. CRC Press, 23 juliol 2019, p. 1442–. ISBN 978-1-351-08978-4.
- ↑ Sanford, Percy Gerald. «Nitro-Explosives: A Practical Treatise» (en anglès), 10-03-2005. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Robert Trotter. The history of Nobel's Explosives Company Limited and Nobel Industries Limited, 1871-1926. Imperial Chemical Industries Limited, 1938.
- ↑ «Improvement in explosive compounds». [Consulta: 3 febrer 2016].