This Mortal Coil va ser un col·lectiu musical britànic liderat per Ivo Watts-Russell, fundador del segell discogràfic 4AD .[1] Tot i que Watts-Russell i John Fryer eren els dos únics membres oficials, la banda va comptar amb la col·laboració d´un gran i divers repartiment d'artistes, molts dels quals estaven associats al segell, com eren membres de Cocteau Twins, Pixies i Dead Can Dance.[2] El projecte va ser conegut pel seu so, a mig camí entre el gòtic i Dream pop, va publicar tres àlbums, el primer va ser It'll End in Tears al 1984.[3]
Watts-Russell havia fundat 4AD el 1980, el segell es va convertir en una peça clau del moviment post-punk britànic.[cal citació] Després de vàries gravacions, Watts-Russell va concebre la idea d´un col·lectiu sota el nom de This Mortal Coil.[4] El nom prové de la lletra de la cançó Dream within a dream de la banda estatunidenca Spirit (stepping off this mortal coil will be my pleasure...) [5] que alhora és també una cita d´Hamlet de Shakespeare (what dreams may come, when we have shuffled off this mortal coil...).
La web de 4AD diu que:
«
This Mortal Coil was not a band, but a unique collaboration of musicians recording in various permutations, the brainchild of 4AD kingpin Ivo Watts-Russell. The idea was to allow artists the creative freedom to record material outside of the realm of what was expected of them; it also created the opportunity for innovative cover versions of songs personal to Ivo.
»
Un dels primers fitxatges del segell va ser Modern English. El 1983, Watts-Russell va suggerir que la banda tornés a gravar dues de les seves primeres cançons, "Sixteen Days" i "Gathering Dust" però com a medley. En aquell moment, la banda tancava les seves actuacions amb aquestes dues cançons i Ivo sentia que eren prou fortes com per tornar a ser gravades. Quan la banda va rebutjar la idea, Watts-Russell va decidir reunir un grup de músics per gravar el medley: Elizabeth Fraser i Robin Guthrie de Cocteau Twins; Cindy Sharp de Cindytalk ; i uns quants membres de Modern English.[4] D'aquestes sessions va sortir un EP titulat Sixteen Days / Gathering Dust. Una versió de <i>Song to the Siren</i> de Tim Buckley, interpretada solament per Fraser i Guthrie es va gravar com a cara B de l'EP. Encantat amb els resultats, Watts-Russell va decidir fer d'aquesta la cara A de la versió single en 7" de l'EP, i la cançó es va convertir ràpidament en un èxit underground, ho que va portar a Ivo a gravar un àlbum complet sota l`àlies de This Mortal Coil, que va ser publicat l´1 d´octubre de 1984 amb el títol de It´ll End in Tears.[4]
El juny de 1998, Watts-Russell va publicar un parell d´àlbums en una línia similar al seu projecte de This Mortal Coil, sota el nom de The Hope Blister .[6]
