Vés al contingut

Theodor Krancke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTheodor Krancke

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1893 Modifica el valor a Wikidata
Magdeburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Wentorf bei Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómarineoffizier Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Theodor Krancke (Magdeburg, 30 de març de 1893 - Wentorf 18 de juny de 1973) va ser un destacat marí alemany, almirall de la Kriegsmarine durant la Segona Guerra Mundial condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure.

Biografia

[modifica]

Theodor Krancke va néixer a Magdeburg el 1893 i es va unir a la Marina Imperial com a cadet a l'abril de 1912 servint en el veler "Victòria Louise". Va ser traslladat a l'Acadèmia Naval de Mürwick, especialitzant-se en tecnologia de torpedes i serví a les schnell-boots -llanxes torpedineres- durant la Primera Guerra Mundial, en la qual va ser condecorat amb la Creu de Ferro de Segona classe el 1915. El 1916 va aconseguir el grau de tinent de marina i el 1919 va obtenir la Creu de Ferro de Primera classe.[1]

Durant el període d'entreguerres, va romandre al comandament de torpederes i dragamines, i després com a oficial torpeder al cuirassat SMS Schleswig-Holstein entre 1927 i 1929. El 1930 és ascendit a capità de corbeta i el 1937 obté el grau de capità de navili, exerceix com a director de l'Acadèmia Naval des de 1937 a 1939. Es casà amb Jute Thiele.

A inicis de la Segona Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1939 va assumir el comandament del cuirassat de butxaca Admiral Scheer el qual estava en drassanes en període de profundes modificacions i modernitzacions, mentre que servia a l'Estat Major de la Marina i planificà l'operació per a la invasió de Noruega i Dinamarca, on la Kriegsmarine va perdre a l'abril de 1940 10 destructors i un creuer a canvi de l'ocupació.

A l'octubre de 1939, Krancke va ser assignat per a realitzar operacions corsàries amb l'Admiral Scheer, on en el període de 5 mesos enfonsà 13 mercants, un creuer auxiliar -el HMS Jervis Bay - i va enviar a Bordeus, 3 mercants amb dotacions de presa. Operant des de l'Índic a l'Àrtic, Krancke va operar amb astúcia i sagacitat distraient per les seves accions a importants forces navals britàniques que intentaren donar-li caça.[2] Va ser ascendit a contraalmirall i per les 115.195 tones de vaixells enfonsades és condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro al febrer de 1941 i nomenat assessor naval d'Adolf Hitler.

L'abril del 1942 va ser ascendit a vicealmirall, en 1943 va obtenir els galons d'almirall i va ser nomenat comandant en cap de la flota occidental (Marinegruppenkommando) amb base a Brest, França, càrrec que ocupa fins a abril de 1945. Va ser assignat com a comandant en cap de les forces navals a Oslo, Noruega. El 1944 se li varen atorgar les fulles de roure a la seva Creu de Cavaller.

Va ser capturat pels anglesos a l'agost de 1945 i enviat com a presoner de guerra a un camp de presoners d'alta graduació a Gal·les. Va ser alliberat a l'octubre de 1947 sense càrrecs.[3]

El 1956 va publicar el llibre "La singladura de el cuirassat Admiral Scheer". Va morir a Wentorf el 18 de juny de 1973 als 80 anys.

Resum de la carrera

[modifica]

Promocions

[modifica]
Fähnrich zur See Seekadett- 1 d'abril de 1912
Fähnrich zur See Fähnrich zur See – 12 d'abril de 1913
Leutnant zur See Leutnant zur See – 22 de març de 1915
Oberleutnant zur See Oberleutnant zur See – 25 de desembre de 1917
Käpitanleutnant zur See.svg Kapitänleutnant – 1 de setembre de 1922
Capità de corbeta Korvettenkapitän – 1 d'octubre de 1930
Fregattenkapitän – 1 de novembre de 1935
Kapitän zur See - 1 d'abril de 1937
Konteradmiral – 1 d'abril de 1941
Vizeadmiral – 1 d'abril de 1942
Admiral – 1 de març de 1943[4]

Condecoracions

[modifica]
Creu de Ferro de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Creu de Ferro de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe [5]
Creu de Frederic-August de 2a classe (Oldenburg) [5]
Medalla de l'1 d'octubre de 1938[5]
Creu d'Honor 1914-1918
Creu d'Or dels 25 anys de servei
Creu de Ferro de 1ª classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Creu de Ferro de 1ª classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 reu de Ferro 1914 de 2a Classe [5]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure [5]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 21 de febrer de 1941
Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Fulles de Roure – 18 d'octubre de 1944 (614è)
Insígnia de la Flota de Guerra d'Alta Mar [5]


Precedit per:
KzS Otto Ciliax
Comandant del cuirassat de butxaca Admiral Scheer
novembre de 1939 – juny de 1941
Succeït per:
KzS Wilhelm Meendsen-Bohlken
Precedit per:
Generaladmiral Wilhelm Marschall
Comandant en cap del Comandament del Grup Oest de la Kriegsmarine
20 d'abril de 1943 – 20 d'octubre de 1944
Succeït per:
Alt Comandament Oest de la Kriegsmarine
Precedit per:
Comandament del Grup Oest de la Kriegsmarine
Comandant en cap de l'Alt Comandament Oest de la Kriegsmarine
20 d'octubre de 1944 – 18 d'abril de 1945
Succeït per:
Ningú
Precedit per:
Admiral Otto Ciliax
Comandant en cap de l'Alt Comandament Noruega de la Kriegsmarine
26 d'abril de 1945 – 26 d'agost de 1945
Succeït per:
Ningú

Referències

[modifica]
  1. «Theodor Krancke». lakriegsmarineencastellano, 04-02-2012. [Consulta: 23 octubre 2013].
  2. «Biografía de Krancke».
  3. Theodor Krancke.htm[Enllaç no actiu]
  4. Manfred Dörr: Die Ritterkreuzträger der Überwasserstreitkräfte der Kriegsmarine. Band 1: A-K. Biblio Verlag, Osnabrück 1995, ISBN 3-7648-2453-0, S. 358.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Manfred Dörr: Die Ritterkreuzträger der Überwasserstreitkräfte der Kriegsmarine, Band 1: A-K, Biblio Verlag, Osnabrück 1995, ISBN 3-7648-2453-0, S. 355–358