Vés al contingut

The Fan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Fan
Fitxa
DireccióOtto Preminger
Protagonistes
Director artísticLeland Fuller
Lyle Wheeler
ProduccióOtto Preminger
Dissenyador de produccióLeland Fuller Modifica el valor a Wikidata
GuióWalter Reisch
Dorothy Parker
Ross Evans,
adaptació de l'obra homònima d'Oscar Wilde
MúsicaDaniele Amfitheatrof
FotografiaJoseph LaShelle
MuntatgeLouis Loeffler
VestuariRené Hubert
Charles Le Maire
ProductoraTwentieth Century Fox
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1949
Durada78 minuts (França)
89 minuts (Estats Units)
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0041346 FilmAffinity: 755644 Allocine: 173883 Rottentomatoes: m/the_fan_1950 Letterboxd: the-fan-1949 Allmovie: v90988 TCM: 74529 AFI: 25914 TMDB.org: 118905 Modifica el valor a Wikidata

The Fan és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger, inspirada en la comèdia homònima d'Oscar Wilde, creada el 1892. Estrenada el 1949, el film de Preminger és, d'altra banda, un remake del film L'Éventail de Lady Windermere (mut d'Ernst Lubitsch, de 1925.

Argument[1]

[modifica]

En un Londres devastat pels bombardejos de la postguerra, una vella senyora, Mrs. Erlynne, ajuda a la subhasta d'un ventall que li havia pertangut. Desitjaria recuperar-lo: el subhastador li atorga un termini de vint-i-quatre hores per establir la prova de les seves al·legacions. Mrs. Erlynne va doncs al domicili d'una de les seves antigues relacions, Lord Darlington. Amb l'ajuda de quatre flash-back, la pel·lícula reconstitueix el passat dels esposos Windermere, de Lord Darlington, de Lord Lorton i de Mrs. Erlynne i de les seves complexes relacions. En el transcurs de la seva entrevista amb Lord Darlington, Mrs. Erlynne li revela que és la mare de Lady Margaret Windermere. Havia salvat la seva filla d'una situació molesta en el transcurs de la qual aquesta arriscava ser compromesa. En senyal de gratitud, Lady Windermere li va llegar el seu ventall. Extremadament trastornat per allò de què s'assabenta, Darlington convida Mrs. Erlynne a sopar.

Repartiment

[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Referències

[modifica]
  1. «The Fan». The New York Times.