The Cross of Lorraine
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Tay Garnett |
Protagonistes | |
Director artístic | Cedric Gibons i Daniel B. Cathcart |
Producció | Edwin H. Knopf |
Guió | Michael Kanin, Ring Lardner Jr., Alexander Esway i Robert D. Andrews, a partir d'una història de Lilo Damert i Robert Aisner |
Música | Bronislaw Kaper i (no surt als crèdits) Eric Zeisl |
Fotografia | Sidney Wagner |
Muntatge | Dan Milner |
Distribuïdor | Loews Inc. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1943 |
Durada | 90 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Cinema bèl·lic |
Tema | Segona Guerra Mundial |
The Cross of Lorraine és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tay Garnett el 1943, produïda per la Metro-Goldwyn-Mayer.
Argument
[modifica]Dos soldats francesos, Paul i Victor, són fets presoners i enviats a Alemanya a un camp de treball, dirigit pel sergent Berger. S'evadeixen i es refugien en un poble veí, on aconsegueixen aixecar els seus habitants contra l'exèrcit alemany...[1]
Repartiment
[modifica]- Jean-Pierre Aumont: Paul
- Gene Kelly: Victor
- Cedric Hardwicke: El pare Sébastien
- Peter Lorre: El sergent Berger
- Hume Cronyn: Duval
- Richard Whorf: François
- Joseph Calleia: Rodriguez
- Billy Roy: Louis
- Wallace Ford: Pierre
- Richard Ryen: El tinent Schmidt
- Jack Lambert: Jacques
Crítica
[modifica]Es tracta d'una pel·lícula de propaganda antinazi, de les que Hollywood en produïa moltes en aquella època, no preocupant-se gaire del realisme: actors americans interpretant soldats francesos, vilatans alemanys que es fan de sobte resistents... ! Però aquesta pel·lícula, la interpretació de la qual és perfecta (el duo Jean-Pierre Aumont - Gene Kelly així com la interpretació de Peter Lorre en un paper sàdic), continua sent una curiositat a (re)descobrir.
Referències
[modifica]- ↑ «the cross of lorraine». The New York Times.