Vés al contingut

Terzan 7

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicTerzan 7
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perAgop Terzan Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1968 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNana El·líptica de Sagitari Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)12,469 (banda g)[1]
11,567 (banda z)[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−8,4 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,48 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial166 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 17m 43.92s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 20' 32.2008''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,32[5] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
C 1914-347 (Catàleg Caldwell)
GCl 109.1 (Catalogue of star clusters and associations supplements)
[KPS2012] MWSC 3083 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) Modifica el valor a Wikidata

Terzan 7[6] és un jove i poc freqüent cúmul globular que hom creu que es va originar a la galàxia nana el·liptica de Sagitari (Sag DEG) i està físicament associat a aquesta. És relativament ric en metalls amb [Fe/H] = -0,6 i una edat estimada de 7,5 Ga.[7] Terzan 7 té nivells baixos de níquel ([Ni/Fe] = -0.2), cosa que dona suport al sistema Sag DEG, ja que té una signatura química similar.[8] Té una rica població d'endarretits blaus molt concentrats cap al centre de Terzan 7.[9] Té una distribució mitjana de lluminositat de Mv = -5,05.[9] Té un radi llum mitjà (Rh) de 6,5 pc.[10]

Història

[modifica]

Terzan 7 va ser el més brillant dels sis cúmuls globulars descoberts per astrònom franco-armeni Agop Terzan el 1968.[11][12]

Cúmul globular jove

[modifica]

Gairebé tots els cúmuls globals de l'halo galàctic de la Via Làctia es van formar al mateix temps (12-15 Ga). Fins i tot l'extrem situat a NGC 2419 (~ 100 kpc del centre galàctic) té una edat similar. Aquesta tendència també s'aplica a l'edat dels cúmuls globulars trobats al gran núvol magallànic i la nana del Forn (~ 140 kpc del centre galàctic). Tot i això, alguns cúmuls globulars semblen ser molt més joves que la resta; inclouen Palomar 1, Palomar 3, Palomar 4, Palomar 12, Palomar 14, Ruprecht 106, IC 4499, Arp 2, Eridà, Forn 4 i Terzan 7. En particular, els associats amb el Sag DEG semblen haver-se format més recentment. Les dades suggereixen que tot l'halo exterior presenta cúmuls globulars actuals poden haver-se format originàriament en esferoïdals nanes.[10]

Formació jeràrquica de galàxies

[modifica]

Alternativament, es planteja un model jeràrquic de formació de galàxies segons el qual una part, possiblement gran, dels cúmuls globulars de la Via Làctia s'hauria originat en l'acreció d'altres nanes esferoïdals com Sag DEG. El millor candidat a aquesta idea és Palomar 12.[7][13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Laura Ferrarese «G2C2 – I. Homogeneous photometry for Galactic globular clusters in SDSS passbands» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 16-11-2013, pàg. 1725–1733. DOI: 10.1093/MNRAS/STT2002.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  3. ↑ William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
  5. ↑ «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
  6. ↑ «Cl Terzan 7». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sbordone, L.; Bonifacio, P.; Marconi, G.; Buonanno, R. «Family ties: Abundances in Terzan 7, a Sgr dSph globular cluster». Astronomy and Astrophysics, 437, 3, 03-07-2005, p. 905–910. DOI: 10.1051/0004-6361:20042315.
  8. ↑ Sbordone, L.; Bonifacio, P.; Marconi, G.; Buonanno, R. «Chemical abundances in Terzan 7». Memorie della Societa Astronomica Italiana, 75, 2004.
  9. ↑ 9,0 9,1 van den Bergh, Sidney «The Luminosity Distribution of Globular Clusters in Dwarf Galaxies». The Astronomical Journal, 134, 1, 7-2007, p. 344–345. DOI: 10.1086/518868.
  10. ↑ 10,0 10,1 van den Bergh, Sidney «Young Globular Clusters and Dwarf Spheroidals». The Astrophysical Journal, 530, 2, 2-2000, p. 777–782. DOI: 10.1086/308413.
  11. ↑ Gottlieb, Steve Sky and Telescope, 100, 2, 01-08-2000, p. 112. ISSN: 0037-6604.
  12. ↑ Terzan, Agop «Six nouveaux amas stellaires (Terzan 3-8) dans la region DU centre de la Voie lactee et les constellations DU Scorpion et DU Sagittaire». C. R. Acad. Sci., 267, Ser. B, 1968.
  13. ↑ «The Homogeneity of Light Elements in the Sagittarius Elliptical Dwarf Galaxy Globular Clusters Terzan 7 and Arp 2». American Astronomical Society, AAS Meeting #211, #58.31, 12-2007.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terzan_7&oldid=32128296»