Teresa Ann Savoy
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1955 Londres |
| Mort | 9 gener 2017 (61 anys) Milà (Itàlia) |
| Residència | Milà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema |
| Activitat | 1974 - |
| Premis | |
    
| |
Teresa Ann Savoy (Londres, 18 de juliol de 1955 - Milà, 9 de gener de 2017) va ser una actriu britànica que va exercir la major part de la seva carrera en Itàlia.[1]
Carrera
[modifica]Després de donar-se a conèixer en la revista Playmen el 1973, Savoy, que portava des dels 16 anys vivint en una comuna hippie a Sicília, va ser descoberta pel director Alberto Lattuada, descobridor de Federico Fellini i Silvana Mangano. Aquest li va oferir el seu primer paper en el film Le farò da padre amb el qual aconseguiria gran popularitat. Després va rodar a les ordres de Miklós Jancsó el polèmic film Vizi privati, pubbliche virtù i va col·laborar amb el prestigiós director Tinto Brass a les pel·lícules Saló Kitty (1976) i Calígula (1979). En aquesta última va prendre el paper de Drusil·la, que originalment anava a ser interpretat per Maria Schneider, actriu que en última instància va rebutjar l'oferta ja que no volia rodar escenes de nu en aquest moment.[1][2]
En la dècada de 1980 va realitzar alguns papers per a televisió i va aparèixer en pel·lícules com La disubbidienza (1981), Il ragazzo di Ebalus (1984), Innocenza (1986) i D'Annunzio (1987). La seva última aparició al cinema es va registrar l'any 2000 a la cinta La fabbrica del vapore, la primera pel·lícula digital realitzada a Itàlia. Savoy va morir de càncer el 9 de gener del 2017 a Milà, on vivia amb el seu espòs i els seus dos fills.[3]
En 2021 l'escriptor espanyol Martín Llade va publicar la novel·la Lo que nunca sabré de Teresa en la que reconstrueix la vida d'aquesta actriu.[4]
Filmografia
[modifica]- Cinema
- Le farò da padre, d'Alberto Lattuada (1974)
- Saló Kitty, de Tinto Brass (1976)
- Vizi privati, pubbliche virtù, de Miklós Jancsó (1976)
- Caligola, de Tinto Brass (1979)
- La disubbidienza, d'Aldo Lado (1981)
- Il cuore del tiranno, de Miklós Jancsó (1981)
- Il ragazzo di Ebalus, de Giuseppe Schito (1984)
- La donna del traghetto, d'Amedeo Fago (1986)
- D'Annunzio, de Sergio Nasca (1987)
- La fabbrica del vapore, d'Ettore Pasculli (2000)
- Televisió
- La tigre è ancora viva: Sandokan alla riscossa!, telefilm de Sergio Sollima (1977)
- Poco a poco, minisèrie de 3 episodis, d'Alberto Sironi (1980)
- Tercer episodi de la minièrie La certosa di Parma, de Mauro Bolognini (1982)
- Capitaine X, minisèrie de Bruno Gantillon (1983)
- Addio maschio crudele, episodi de la minisèrie Quando arriva il giudice, de Giulio Questi (1986)
- Rose de Tomaso Sherman, episodi de la minisèrie Quattro storie di donne (1989)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Teresa Ann Savoy, morta la musa di Tinto Brass». ilfattoquotidiano.it, 13-01-2017. [Consulta: 14 gener 2017].
- ↑ Maria Schneider: at the edge of the world Medium. Consultado el 30 de agosto de 2018.
- ↑ Teresa Ann Savoy, la niña a la que se tragó el cine erótico, La Razón, 18 de setembre de 2021
- ↑ Adiós a Teresa Ann Savoy Repubblica. Consultat el 30 d'agost de 2018.