Vés al contingut

Teresa Abelló i Güell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teresa Abelló Güell)
Plantilla:Infotaula personaIl·lustríssima Senyora Modifica el valor a Wikidata
Teresa Abelló i Güell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Vinaixa (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Termes i Ardèvol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora titular (1988–), historiadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enMoviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata

Teresa Abelló i Güell (Vinaixa, 8 de febrer de 1955) és una historiadora catalana de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en moviments obrers.[1]

Natural de Vinaixa.[2] Doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral, Les relacions internacionals de l'anarquisme espanyol (1881-1914), dirigida per Josep Termes i Ardèvol[3] i defensada el 1984, va ser republicada el 1987 per «Edicions 62», on tracta de demostrar les connexions de l'anarquisme ibèric amb l'europeu.[4][5] És professora titular de la UB[6] (des de 1988).[7]

El 2019 va ser nomenada com a membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per a la Secció Històrico-Arqueològica.[2]

Llibres

[modifica]
  • Les relacions internacionals de l'anarquisme català (1881-1914), Barcelona, Edicions 62, 1987.[4]
  • El movimiento obrero en España, siglos XIX y XX, Barcelona, Hipòtesi, 1997.
  • L'Ateneu i Barcelona, 1 segle i 1/2 d'acció cultural, Barcelona, RBA-La Magrana, 2006 (coautora).
  • El debat estatutari del 1932, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2007.[8]
  • La CNT. Papers d'exili i clandestinitat, Barcelona, Afers, 2013 (editora).
  • Josep Termes: catalanisme, obrerisme, civisme: miscel·lània d'homenatge, Barcelona, Afers-Catarroja, 2014 (coeditora).

Referències

[modifica]
  1. Milian, Àlex «La revolta de les dones (Barcelona-1918)». El Temps, 19-02-2018 [Consulta: 18 març 2019].
  2. 2,0 2,1 SomGarrigues. «La vinaixenca Teresa Abelló, nova membre de l'Institut d'Estudis Catalans | Notícies». [Consulta: 3 desembre 2019].
  3. Roig Sanz, Daniel «Bibliografia de Josep Termes i Ardèvol». Índice Histórico Español. Publicacions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], 125, 2012. ISSN: 0537-3522 [Consulta: 18 març 2019].
  4. 4,0 4,1 Pomares Esclapez, Asunción «92-1264 Abelló i Güell, Teresa: Les relacions intemacionals de l'anarquisme català (1881-1914).». Índice Histórico Español. Publicacions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], 30, 97, 1992, pàg. 231. ISSN: 0537-3522 [Consulta: 18 març 2019].
  5. «Cultural Information from Catalan Speaking Lands». Catalan Review, II, 2, 1987, pàg. 282 [Consulta: 20 març 2019].
  6. Gironés, Cristina; Franco de Paz, Lucía «El delicte de ser anarquista». VilaWeb, 28-10-2016 [Consulta: 19 març 2019].
  7. «Resolución de 29 de abril de 1988, de la Universidad de Barcelona, por la que se nombran Profesores titulares de Universidad a doña Teresa Abelló Güell, área de conocimiento «Historia Contemporánea», Departamento de Historia Contemporánea, y otros aspirantes en las diferentes áreas de conocimiento que se mencionan». Boletín Oficial del Estado, 142, 14-06-1988 [Consulta: 19 març 2019].
  8. «El Parlament conmemora las elecciones de 1932». El País, 11-12-2007 [Consulta: 18 març 2019].