Vés al contingut

Tepui

Plantilla:Infotaula indretTepui
Imatge
Tipusecoregió
ecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 4° 59′ 38″ N, 60° 36′ 27″ O / 4.993889°N,60.6075°O / 4.993889; -60.6075
Característiques
TravessaVeneçuela, Brasil, Guyana i Surinam Modifica el valor a Wikidata

Un tepui[1] (de vegades també tepuy) és una formació geomorfològica de les muntanyes en forma de tossal (o mesa) que es troba en els altiplans de Guiana a Amèrica del Sud, especialment a Veneçuela i a l'oest de Guyana. El terme tepui significa "casa dels déus" en l'idioma dels indígenes Pemon, que habiten la zona de Gran Sabana.

Els tepuis tendeixen a estar allats i per això hi viuen endemismes d'espècies d'animals i de plantes. Alguns tepuis estan dins la zona del Cerro de la Neblina com per exemple, Autana, Auyantepui i Mont Roraima. La composició geològica típica és de blocs del precambrià, guars i pedra sorrenca i emergeixen de forma abrupta des de la jungla. A Auyantepui hi ha el sanl d'aigua més alta del món: el Salto Angel.

Morfologia

[modifica]
Altiplà de Mont Roraima.
Mont Roraima
Vista de Kukenan tepui des de Mont Roraima.
Paret del Mont Roraima.

Aquestes muntanyes tabulars són les restes d'un altiplà sorrrenc que havia cobert elsòcol granític entre la conca nord de l'Amazones i l'Orinoco. Aquest altiplà es va erosionar i es van formar els tepuis.

El Foso

Hi ha unes 115 muntanyes tabulars en Gran Sabana al sud-est de veneçuela a la frontera amb Guiana i Brasil. Al cim d'aquestes muntanyes hi creixen espècies de plantes orquídies, bromeliàcies, i plantes carnívores.

Hi ha un gènere endèmic de granotes,Tepuihyla.[2]

L'altitud dels tepuis oscil·len entre 1.000 i 3.000 m.[3]

Alguns tepuis presenten coves càrstiques com la de 671m de fondària anomenada Abismo Guy Collet.

Molts dels tepuis es troben al Parc Nacional Canaima de Veneçuela, el qual és Patrimoni de la Humanitat.

Tepui en la literatura

[modifica]

La hipòtesi que la fauna i la flora dels tepus representava les restes d'espècies antigues va inspirar la novel·la d'Arthur Conan Doyle The Lost World (1912),[2] la qual transcorre en un tepui.[4]

Referències

[modifica]
  1. «tepui». enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 juliol 2018].
  2. 2,0 2,1 doi:10.1111/j.1558-5646.2012.01666.x
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  3. «Tepuis». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund. [Consulta: 13 març 2012].
  4. Rollins, James «Author's Note to Readers: Truth or Fiction - Locations». The 6th Extinction, 2014, p. 11 of 11.

Enllaços externs

[modifica]