Vés al contingut

Teatro Fernán Gómez

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatro Fernán Gómez
Imatge
L'entrada del Teatre Fernán Gónmez de Madrid el 1999, amb la seva coneguda trencada d'aigua de 72 m de llarg que va ser suprimida i substituïda per una cortina de plàstic
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteManuel Herrero Palacios Modifica el valor a Wikidata
Ústeatre i centre cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaza de Colón Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 30″ N, 3° 41′ 22″ O / 40.425023°N,3.68948°O / 40.425023; -3.68948
Activitat
OcupantCentro Cultural de la Villa Modifica el valor a Wikidata
Vestíbul d'entrada del teatre, sota la plaça de Colón.
Entrada al Teatro Fernán Gómez a la Plaça de Colón en 2014

El Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa (anteriorment denominat Centro Cultural de la Villa de Madrid, i després Teatro Fernán Gómez - Centro de Arte) és un teatre i centre cultural situat a la ciutat de Madrid en Espanya.

Història

[modifica]

Situat a la Plaça de Colón en un subterrani sota els Jardins del Descubrimiento, va ser inaugurat el 15 de maig de 1977.[1] El primer espectacle representat sobre els escenaris del centre va ser el denominat Primer festival Folklòric Hispanoamericà. Des d'aquest primer any inaugural, es van combinar en el programa tant obres de teatre d'autors clàssics i contemporanis (El caballero de Olmedo, La malquerida, La venganza de Don Mendo) com a ballet, sarsuela, espectacles infantils, concerts i exposicions.[2]

Des de 2007 el Teatre va adoptar el nom de l'actor i autor Fernando Fernán Gómez, mort aquest any,[3] i passà a denominar-se «Teatro Fernán Gómez - Centro de Arte».[4] Al setembre de 2013, l'Ajuntament de Madrid va acomiadar al director del teatre i va anunciar la seva intenció de privatitzar la seva gestió, la qual cosa va provocar protestes del món cultural.[5] Després de considerar la possibilitat d'anomenar-lo «Centro Cultural de la Villa - Centro de Arte» i deixar el nom de Fernán Gómez per a una de les seves sales,[6] es va decidir recuperar la seva antiga denominació per a canviar-lo de nom Centro Cultural de la Villa – Teatro Fernán Gómez.[7] En 2014, el teatre s'anomena «Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa».[8]

Muntatges

[modifica]

Alguns dels muntatges en el Teatre inclouen

Estructura

[modifica]

El Teatre compta amb tres sales. La principal, denominada, Sala Guirau, amb aforament per a 682 persones. La denominada Sala Jardiel Poncela, amb capacitat per a fins a 175 persones i finalment la sala d'exposicions.

Altres usos

[modifica]

A més de sala d'exposicions i sala de concerts, en el Teatre Fernán Gómez, s'han situat les capelles ardents d'alguns dels més cèlebres artistes espanyols dels segles XX i XXI, com Lola Flores (1995),[9] Rocío Jurado (2006),[10] o Tony Leblanc (2012).[11]

Referències

[modifica]
  1. «Hoy estrena Madrid la nueva Plaza de Colón». Mari Chari González Vegas, ABC, 15-05-1977.
  2. «La escena madrileña en la Transición Política». Manuel Pérez Jiménez, Universidad de Alcalá, 01-06-1993. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 23 setembre 2019].
  3. «El centro cultural de la Villa se llamará Teatro Fernando Fernán Gómez». 20minutos, 22-11-2007.
  4. Teatro Fernán Gómez - Centro de Arte. hoyesarte.com, 2013. Consultat el 3 de maig de 2014.
  5. Bruno García Gallo. «El Ayuntamiento de Madrid quiere privatizar el teatro Fernán Gómez». El País, 27-09-2013.
  6. El responsable del Fernán Gómez quiere renombrarlo Centro Cultural de la Villa. Bruno García Gallo, Vicente G. Olaya. El País, 30 de septiembre de 2014. Consultado el 3 de mayo de 2014.
  7. Bruno García Gallo. «Letras de quita y pon en el Fernán Gómez». El País, 21-11-2013. [Consulta: 25 gener 2014].
  8. Historia del FERNÁN GÓMEZ CENTRO CULTURAL DE LA VILLA Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine.. Web oficial. Consultat el 3 de mayo de 2014.
  9. «España pierde a su artista más popular». El País, 17-05-1995.
  10. «Despedida de los ciudadanos a Rocío Jurado». El Mundo, 01-06-2006.
  11. «La capilla ardiente de Tony Leblanc, fallecido a los 90 años, abierta al público». Qué!, 25-11-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-28. [Consulta: 23 setembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]