Emirat de Làrida
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Capital | Làrida  | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1039 | |||
| Dissolució | 1110 | |||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | taifa | |||
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (àrab: طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Història
[modifica]En 1039 al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Ath-Thaghr al-Ala (‘la Frontera Superior’). El seu fill, Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar, heretà el reialme lleidatà, cedint el 1050, Camarasa i Cubells al comtat de Barcelona,[1] i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta, qui en morir deixà l'emirat de Làrida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a al-Múndhir Imad-ad-Dawla, i a la seva mort en 1090 el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla,[2] el darrer dels Banu Hud que governà a la ciutat,[2] que s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid.
Posteriorment caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb Ramon Berenguer III el 14 de novembre de 1120 a canvi d'evitar la caiguda de Làrida en mans aragoneses i bloquejar el seu avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[3] el maig de 1122.[4]
Més endavant al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149, que van nomenar Guillem Ramon I de Montcada com a castlà.
Llista de governants de l'Emirat de Làrida
[modifica]- Als almoràvits (1102)
Referències
[modifica]- ↑ Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54. ISBN 8484097005.
- ↑ 2,0 2,1 Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
Bibliografia
[modifica]- Martín Duque, Angel J. «Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, pàg. 247-258. ISSN: 518-4088.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962.[Enllaç no actiu]