TT-33
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. referències |
 Una pistola de l'exèrcit vermell TT-33 de 1937 | |
| Tipus | pistola semiautomàtica  |
|---|---|
| País d'origen |  Unió Soviètica |
| Epònim | Fiódor Tókarev |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1930–1952[1] |
| Guerres | Guerra Civil Espanyola Segona Guerra Mundial Guerra de Corea Guerra Civil Xinesa Guerra de Vietnam Guerra Civil laosiana Guerra Civil de Cambodja Guerra cambodjana-vietnamita Guerra sino-vietnamita Guerra afganosoviètica Guerres de Iugoslàvia Guerres cambo-tailandeses Guerra Civil siriana i altres guerres |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1930–1952[1] |
| Dissenyador | Fiódor Tókarev |
| Fabricant | Tula Arms Plant (en)  , Izhmash i China North Industries Group Corporation Limited (en) |
| Quantitat | 1.700.000 |
| Variants | TT-30, TT-33, TTC, M48, M48 Tokagypt, M57, M70, M70, R-3, Type 51, Type 54, Type 68, K-14 |
| Especificacions | |
| Pes | 854 grams |
| Longitud | 195 mm |
| Amplada | 28 mm |
| Alçada | 130 mm |
| Munició | 7,62×25mm Tókarev |
| Calibre | 7,62 mm |
| Sistema de tret | Blowback, segellat del forrellat, acció simple |
| Velocitat de la bala | 450 m/s |
| Abast màxim | 50 metres |
| Carregador | Carregador de 8 bales |
| Mires | De ferro |
La TT-30 és una pistola semiautomàtica soviètica. Va ser desenvolupada des dels anys 1930 per Fiódor Tókarev com una pistola de servei per a l'Exèrcit de la Unió Soviètica per reemplaçar el revòlver Nagant M1895 que va estar en servei a l'exèrcit rus des de l'època de la Rússia Imperial, malgrat que va acabar sent utilitzada junt amb el Nagant M1895 en comptes de reemplaçar-lo. Va estar en servei fins a 1952, quan va ser reemplaçada per la Pistola Makarov. El nom prové del rus «7,62-мм самозарядный пистолет Токарева образца 1930 года», (en transcripció: 7,62 mm, Samozaryadny Pistolet Tokareva obraztsa 1930 goda, «Pistola de càrrega automàtica de 7,62 mm Tokarev model 1930»), TT és l'abréviació de Tula Tókarev.
Desenvolupament
[modifica]
.jpg)
El 1930, el Soviet Militar Revolucionari va aprovar una resolució per a provar noves armes curtes per a reemplaçar l'antic revòlver Nagant M1895.[2] Durant les proves, el 7 de gener de 1931, per això, la possibilitat que la Tókarev fos escollida va augmentar. Passades unes setmanes, se'n van produir unes 1.000 unitats per fer proves al camp, abans de ser adoptades per l'exèrcit roig.[3] Es van produir 93.000 TT-30 entre 1930 i 1936, amb algunes modificacions.
Es van rebre algunes petites modificacions en el canó, el desconector,[4] gallet i cos van ser implementats, i un dels seus canvis més van ser l'omissió del martell i canvis en la circumferència del sistema de tancament. El model redissenyat es va anomenar TT-33.[3]La majoria de les TT-33 van ser entregades a oficials. La TT-33 va ser utilitzada per les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mundial, però no va reemplaçar completament el Nagant.
Detalls del disseny
[modifica]Externament, la TT-33 és molt similar a la pistola operada per Blowback de John Browning, la FN Model 1903, que utilitza un sistema un sistema de retrocés curt dissenyat per Browning, el mateix utilitzat en la M1911. En altres zones, la TT-33 és completament diferent al disseny de Browning, ja que utilitza un disseny de martell extern, molt similar al de la M1911, més que a la FN Model 1903. La TT-33 disposava d'un sistema especial de càrrega mecanitzada, el que feia que fos molt més difícil que una bala o carregador en mal estat provoqués un error en el tret d'aquesta.[5] Els enginyers soviètics van fer diverses variacions a aquest sistema per a fer-lo més fàcil i barat de produir, a la vegada que era més fàcil de mantindre l'arma. La TT-33 utilitza la munició de 7,62×25mm Tókarev, que està basada en la munició similar de 7,63×25mm Mauser, el calibre que utilitzaven algunes pistoles Mauser C96. El 7,62×25mm és una poderosa munició, disposa d'una gran precisió, i és capaç de penetrar grans capes de roba, i algunes capde de blindatge tou o poc groxut. Aquesta és una arma molt robusta i duradera, que va ser utilitzada i produïda a la Unió Soviètica des de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1950. Avui en dia, la TT-33 ha rebut variants capaces d'utilitzar les municions més potents, com el.38 Super i la 9×23mm Winchester. La TT-33 va ometre el sistema de seguretat, però l'arma no es podia utilitzar llevat que el martell fos aixecat, i no operava si aquest era tornat a baixar. S'han fet diverses variants son venudes amb un manual de seguretat, i algunes, fins i tot, han implementat alguns sistemes de seguretat un pel rudimentaris, per a poder ser exportades als Estats Units, entre altres, on algunes lleis prohibeixen l'ús d'armes sense segurs.
Variants
[modifica]La Wehrmacht va capturar un gran nombre de TT-33 i van ser entregades a algunes unitats sota la designació de Pistole 615(r). Això va ser possible perquè la munició de 7,62mm Model 1930 Tipus P eren gairebé idèntiques a les bales alemanyes de 7,63 x 25 mm Mauser. Per això, la munició alemanya va ser utilitzada en les armes soviètiques, però no viceversa. Per culpa de l'alta pressió en les bales russes, no havien de ser utilitzades amb les pistoles Mauser alemanyes. Fer això podia ser molt perillós per als seus operadors.[5]
Interarms va vendre algunes pistoles soviètiques produïdes a Europa i Amèrica similars a les de la Segona Guerra Mundial anomenades Fènix. Aquestes disposaven d'unes noves empunyadures de fusta amb un estampat d'INTERARMA en el canó. Les pistoles posteriors van ser prohibides per a la venta per culpa de la falta de seguretat.
Producció estrangera
[modifica]La TT-33 finalment va ser reemplaçada per la pistola Makarov de 9x18 Makarov de 8 bales el 1952. La producció de la TT-33 va acabar a Rússia al 1954, però se'n van fer diverses copies (sí o no autoritzades) a altres països. Abans que s'enfonsés el Pacte de Varsòvia van adoptar i produir algunes variants de la TT-33.
Xina
[modifica]
La pistola TT va ser copiada a la Xina com a Tipus 51, Tipus 54, M20 i TU-90.[6] Norinco, la fabrica encarregada de la producció d'armament per a l'Exèrcit Popular d'Alliberament, produïda com a la variant comercial de la Tókarev calibrada en el calibre més comú de 9x19mm Parabellum, conegut com a Tókarev Model 213, i també per a la munició original de 7,65x25mm Tókarev.
La variant de 9 mm compta amb un sistema de seguretat, del qual la TT-33 russa no disposava. A més, el Model 213 disposava d'una empunyadura més fina, al contrari que les empunyadures soviètica més groses. El model de 9mm disposava d'un carregador de tipus de bloc, a pesar de que podia acceptar carregadors de 9mm normals, però amb algunes modificacions al cos.
El model de Norinco no es pot importar als Estats Units per culpa, a pesar de que algunes de les antigues versions del Model 213 importades el 1980 i 1990 són comuns. La munició de 7,62×25mm es bastant barata i produïda o importada de la Xina, també produïda per Norinco.
Hongria
[modifica]
Hongria va canviar el canó de la TT per a disparar munició de 9 x 19 mm Parabellum, i va rebre la nomenclatura de M48. Es va crear una variant comercial per a exportar-la a Egipte, anomenada Tokagypt 58, que va ser molt utilitzada per les forces de policia egípcies.[5] La Tokagypts era diferent de la Tókarev original per un sistema de seguretat exterior i la posició del martell. Amb el canó i els carregadors de les TT originals, es podia fer un canvi de calibre fàcilment (després de fer algunes proves de tir i operació amb països afiliats al la CIP).
Egipte, malgrat tot, va cancel·lar la comanda de la majoria de les Tokagypt i altres pistoles de tipus PP fabricades a Hongria; i aquestes van ser enviades a l'Oest, com per exemple la República Federal Alemanya, on van ser importades per Hege.
Corea del Nord
[modifica]Corea del Nord va produir algunes copies de les TT-33 anomenades Tipus 68[7] or M68.[5]
Pakistan
[modifica]
Tant legal com il·legalment, la TT-33 es produeix en diverses fàbriques pakistaneses del Pas de Khyber.[8]
Polònia
[modifica]Polònia va produir les seves propies còpies anomenades PW wz.33, produïdes entre 1947 i 1959.[5]
Romania
[modifica]Romania va produir la seva pròpia còpia de la TT-33, anomenada TTC o Cugir Tókarev fins a ben entrada la dècada de 1950. Aquestes van ser produïdes en grans quantitats i avui en dia es venen en grans nombres. A pesar de tot això, és bastant dificil i gairebé impossible als EUA, per culpa del sistema precari de seguretat.
Vietnam
[modifica]La K54 en va desenvolupar una còpia des de 2001.[9][10] Una versió millorada coneguda com a K14-VN es produïda a una fabrica anomenada Factory Z111, i disposava d'una capacitat incrementada del carregador de tretze bales, ja que disposava alhora d'una empunyadura més gran, ja que podia utilitzar un carregador de doble fila.[9][11]
Iugoslàvia (Sèrbia)
[modifica]
Zastava produeix una versió millorada de la TT-33 anomenada M57 que tenia una empunyadura més llarga amb capacitat per un carregador de nou bales (comparades amb les vuit bales habituals de la TT). Una versió de 9 x 19 mm Parabellum també és produïda per Zastava i anomenada M70A, igual que una versió compacta de la M88.
Zastava produeix una versió sub compacta anomenada M70 (a.k.a.Pčelica ("Petita Abella")) basada en la TT-33 dissenyada per al calibre 7,65mm Browning (.32 ACP) o 9mm Kratak (.380 ACP).
Ús
[modifica]La TT-33 encara està en servei a l'exèrcit de Bangladesh i Corea del Nord i a la policia del Pakistan com a arma no oficial, ja que teòricament la TT va ser reemplaçada per les pistoles de 9 mm Beretta i la SIG Sauer. A la Xina, la TT-33 és subministrada ocasionalment a la Policia del poble armada i la Exèrcit Popular d'Alliberament, sota el nom de Tipus 54. La Tókarev és una pistola bastant popular amb els col·leccionistes i tiradors de l'Oest, per la seva duresa i fiabilitat.
Nogensmenys algunes de les seves pitjors característiques són les empunyadures (que son usualment canviades per les empunyadures Tokagypt 58) i algunes altres empunyadures que són totalment verticals, el que les fa molt incomodes per els tiradors occidentals. Una altra queixa són els sistemes pèssims de seguretat, fets per complir amb les lleis americanes d'importació, i per això, moltes pistoles han sigut desmuntades i deixat amb la configuració estàndard de la Tókarev original.
A pesar de tot això, la Tókarev, igualment com les variants de 9 mm, són molt conegudes per la seva simplicitat, potència i precisió.[12]
Usuaris
[modifica]
- Afganistan[13]
- Albània:[13] Policia albanesa i RENEA.
- Algèria[13]
- Angola[13]
- Armènia[13]
- Azerbaidjan[13]
- Bangladesh: utilitzava la Pistola Tipus 54 xinesa.[14]
- Belarús[13]
- Benín[13]
- Bòsnia i Hercegovina[13]
- Bulgària[13]
- Cambodja[13]
- Txad[13]
- República Popular de la Xina: utilitzat per la Guàrdia Roja (Xina) durant la Revolució Cultural per els oficials de Exèrcit Popular d'Alliberament. Es va produir en grans quantitats sota el nom de la pistola Tipus 54.[15]
- República del Congo[13]
- Croàcia[13]
- República Democràtica Alemanya:[13] Utilitzada en petits números per la Volkspolizei (Policia del Poble) a principis de la dècada de 1950, però va ser reemplaçada per la PM Makarov a final de la dècada de 1950.
- Egipte: Produida des de la dècada de 1950.[16]
- Guinea Equatorial[13]
- Finlàndia: Les pistoles capturades TT-33 van ser utilitzades per els soldats de l'exèrcit finlandés i partisans durant la Guerra d'hivern (1939-1940) i la Guerra de continuació (1940.1944). Va ser anomenada com a Pistola Estrella (tähti-pistooli)[17] per la gran estrella de l'Exèrcit Roig situada en la empunyadura de la pistola. A pesar de que es van comprar en grans quantitats d'aquestes pistoles, no es van arribar a produir municions o carregadors, ja que utilitzaven una munició no oficial.[17]
- Geòrgia[13]
- Guinea[13]
- Guinea-Bissau[13]
- Hongria: Produides localment.[18]
- Iraq[13]
- Kirguizstan[13]
- Laos[13]
- Líbia[13]
- Lituània: Forces Armades Lituanes.[13][19]
- Madagascar[13]
- Malta[13]
- Mauritània[13]
- Moldàvia[13]
- Mongòlia[13]
- Montenegro[13]
- Marroc[20]
- Moçambic[13]
- Alemanya Nazi[5] Utilitzaven les pistoles capturades.
- Corea del Nord: Produïda localment com a Tipus 68.[18][21]
- Polònia: Produida localment en la fabrica d'armes FB „Radom”.[18] Utilitzat per les forces militars i la policia. Va ser reemplaçada per la pistola P-64 en la dècada de 1960.
- Romania: Produida localment en la fàbrica d'armes de Cugir sota la designació TTC.[13][18]
- Rússia[13]
- Sèrbia[13]
- Sierra Leone[13]
- Somàlia[13]
- Unió Soviètica[15]
- Sri Lanka[22]
- Síria[13]
- Uganda[13]
- Vietnam: utilitzat per els oficials del Vietcong i l'Exèrcit de Vietnam del Nord durant la Guerra de Vietnam.[13]
- Iugoslàvia: Produida localment com a Zastava M57.[15][18]
- Zàmbia[13]
- Zimbàbue[13][23]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Monetchikov, S. TT: Small Russian miracle. "Bratishka" magazine website. December 2007
- ↑ World.guns.ru. «Tokarev TT pistol (USSR/Russia)». Arxivat de l'original el 2008-04-05. [Consulta: 29 gener 2008].
- ↑ 3,0 3,1 Cruffler.com. «Polish M48 (Tokarev TT-33) Pistols», 01-03-2001. [Consulta: 29 gener 2008].
- ↑ Tokarev, Vladimir. «Fedor V. Tokarev», 2000. Arxivat de l'original el 2008-01-31. [Consulta: 29 gener 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Bishop, Chris. The Encyclopedia of Small Arms and Artillery. Grange Books, 2006, p. 13–14. ISBN 978-1-84013-910-5.
- ↑ Kokalis, Peter. Weapons Tests And Evaluations: The Best Of Soldier Of Fortune. Boulder, Colorado, USA: Paladin Press, p. 96. ISBN 978-1-58160-122-0.
- ↑ «Modern Firearms». Arxivat de l'original el 8 d’agost 2010. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «The Way of the Gun: The legendary gunsmiths of Darra Adam Khel». Riaz Ahmed. Express Tribune.
- ↑ 9,0 9,1 http://world.guns.ru/handguns/hg/vietnam/k14vn-e.html
- ↑ http://baodatviet.vn/anh-nong/suc-manh-dan-sung-viet-nam-tu-san-xuat-3237315/?p=2 Arxivat 2017-12-07 a Wayback Machine.
- ↑ http://baodatviet.vn/anh-nong/suc-manh-dan-sung-viet-nam-tu-san-xuat-3237315/?p=3 Arxivat 2017-12-07 a Wayback Machine.
- ↑ [1][Enllaç no actiu], Information concerning the Norinco Type 213, its disassembly, and handling
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 13,39 13,40 Jones, Richard D. Jane's Infantry Weapons 2009/2010. Jane's Information Group; 35 edition (January 27, 2009). ISBN 978-0-7106-2869-5
- ↑ «Bangladesh Military Forces - BDMilitary.com». Bangladesh Military Forces - BDMilitary.com. [Consulta: 14 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Marchington, James (2004). The Encyclopedia of Handheld Weapons. Lewis International, Inc. ISBN 1-930983-14-X
- ↑ Hogg, Ian (2002). Jane's Guns Recognition Guide. Jane's Information Group. ISBN 0-00-712760-X
- ↑ 17,0 17,1 JAEGER PLATOON: FINNISH ARMY (1918 - 1945) > PISTOLS (Page 2): Mauser M/96, Nagant and TT-33
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «ModernFirearms». [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «Lietuvos kariuomenė :: Ginkluotė ir karinė technika » Pistoletai». [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «Weapon». [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ https://fas.org/nuke/guide/dprk/nkor.pdf
- ↑ Smith, Chris. In the Shadow of a Cease-fire: The Impacts of Small Arms Availability and Misuse in Sri Lanka (PDF). Small Arms Survey, octubre 2003 [Consulta: 22 febrer 2018]. Arxivat 2017-07-05 a Wayback Machine.
- ↑ Peter Abbott. Modern African Wars (1) 1965-80, 1986, p. 10. ISBN 0850457289.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- The Official Fedor Tokarev Guns And Rifles Website Arxivat 2007-01-14 a Wayback Machine.
- Modern Firearms Arxivat 2008-04-05 a Wayback Machine.
- 13 photos of TT33 and its parts
- TT-33 Pictorial Arxivat 2009-11-13 a Wayback Machine.
| Armes secundàries | |
|---|---|
| Rifles i carabines | |
| Subfusells | |
| Granades | |
| Metralladores | |
| Fusells antitanc i llançaflames | |
| Cartutxos | |
