Vés al contingut

Steve Silberman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSteve Silberman

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata
Ithaca (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSan Francisco Modifica el valor a Wikidata
FormacióOberlin College
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdició i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWired Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webstevesilberman.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: steve.silberman X: stevesilberman Bluesky: stevesilberman.bsky.social Mastodon: stevesilberman@newsie.social Instagram: steve.silberman TED: steve_silberman Goodreads author: 3892405 Modifica el valor a Wikidata

Steve Silberman (Ithaca, 23 de desembre de 1957 - San Francisco, 28 d'agost de 2024) va ser un escriptor estatunidenc de la revista Wired i editor i col·laborador durant 14 anys.[1] El 2010, Silberman va ser guardonat amb l'AAAS «Premi Kavli Science Journalism per a la redacció de revistes». El seu article presentat «The Placebo Problem»[2] va tractar l'impacte dels placebos en la indústria farmacèutica.[3]

El libre de Silberman, NeuroTribes (2015),[4] sobre l'autisme i la neurodiversitat, va ser guardonat amb el Premi Samuel Johnson.[5][6] L'article de Silberman «The Geek Syndrome»,[7] dedicat a l'autisme a Silicon Valley, ha estat referenciat per moltes fonts i ha estat descrit com un article culturalment significatiu per a la comunitat autista.[8] Per contra, els punts de vista de Silberman sobre l'autisme han estat criticats per Autism Speaks per minimitzar les dificultats a les quals s'enfronten els t was named one of the best books of 2015 by The New York Times, The Economist, Financial Times, The Guardian, and many other outlets. Some other reviews were less positive, for example Dr. James C. Harris of Johns Hopkins University criticized Neurotribes as a book that pushes an agenda, saying that Silberman misrepresented Leo Kanner as somebody that had a negative view towards autistics and their parents, rather than, as Harris argued, an advocate for individualized treatment for every child.autistes de «baix funcionament».[9]

La revista Time va incloure el compte de Twitter de Silberman a la llista dels millors canals de Twitter de l'any 2011.[10]

Vida personal

[modifica]

Silberman va estudiar psicologia a Oberlin College, Oberlin (Ohio), després va obtenir un màster en literatura anglesa de Berkeley, on el seu assessor de tesi va ser Thom Gunn.[11]

Silberman es va traslladar a San Francisco el 1979, mogut per tres factors: per poder viure «una vida gai sense por»;[11] a causa de la música de Crosby, Stills & Nash, Grateful Dead, i altres;[12] i per poder estar a prop del San Francisco Zen Center.[13]

Silberman va estudiar amb Allen Ginsberg a la Universitat de Naropa el 1977. Després que Silberman entrevistés a Ginsberg per Whole Earth Review en 1987, els dos es van convertir en amics i Ginsberg va convidar a Silberman a ser el seu assistent docent el pròxim termini a la Universitat de Naropa.[14] La Generació Beat és un tema habitual en els escrits de Silberman. Silberman viu amb Keith, el seu marit, un professor de ciències de la secundària, casats des de 2003.[15]

NeuroTribes

[modifica]

El llibre 2015 de Silberman, NeuroTribes, va tracta la història i els orígens de l'autisme des del punt de vista de la neurodiversitat. El llibre va ser rebut positivament tant a la premsa científica com a la premsa popular.

En The New York Times Book Review, Jennifer Senior va escriure que el llibre estava «ben informat, humanitzant, important»;[16] el Boston Globe el va anomenar «tan emocionalment ressonant com qualsevol [llibre] d'aquest any»; i en Science, la neurocientífica cognitiva Francesca Happé va escriure: «És un llibre bellament escrit i pensatiu, un recorregut històric per l'autisme, ricament poblat de personatges fascinants i atractius, i una crida a manifestar-se per respectar la diferència».[17]

Va ser nomenat un dels millors llibres de 2015 per The New York Times,[18] The Economist,[19] Financial Times,[20] The Guardian,[21] i moltes altres publicacions. Alguns altres comentaris van ser menys positius, per exemple, el Dr. James C. Harris, de la Universitat Johns Hopkins, va criticar a NeuroTribes com un llibre que empenyia una agenda, dient que Silberman erròniament representava a Leo Kanner com algú que tenia una visió negativa cap als autistes i els seus pares, en comptes de, com va argumentar Harris, defensar el tractament individualitzat per a cada nen.[22]

Premis

[modifica]
  • 2015 Samuel Johnson Prize[23]
  • 2015 Books for a Better Life Psychology Award, Southern New York National Multiple Sclerosis Society[24]
  • 2016 Health Book of the Year, Medical Journalists' Association[25]
  • 2016 Silver Medal, Nonfiction, California Book Awards[26]
  • 2016 Erikson Institute Prize for Excellence in Mental Health Media[27]
  • 2016 ARC Catalyst Awards Author of the Year[28]

Obres seleccionades

[modifica]

Llibres

[modifica]

Assaigs

[modifica]

Revistes

[modifica]

Entrevistes

[modifica]

Aparició en pel·lícules

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Browne, David. «Steve Silberman Has Died. His Work on the Grateful Dead and David Crosby Is Eternal» (en anglès americà), 30-08-2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
  2. ↑ Silberman, Steve «Placebos Are Getting More Effective. Drugmakers Are Desperate to Know Why». Wired, 17, 9, 8-2009 [Consulta: 18 octubre 2013].
  3. ↑ «Communicating Science: A Conversation with Science Writer Steve Silberman», 2010. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2013. [Consulta: 18 octubre 2013].
  4. ↑ Silberman, Steve. Neurotribes, The Legacy of Autism and How to Think Smarter About People who Think Differently. Crows Nest Australia: Allen & Unwin, 2015. ISBN 978 1 76011 362 9. 
  5. ↑ Anders, Charlie Jane. Why do we want autistic kids to have superpowers? Arxivat 2012-10-20 a Wayback Machine. io9, January 25, 2012. Accessed 10-18-2013
  6. ↑ Pan, Deanna. The Media's Post-Newtown Autism Fail, Mother Jones, December 22, 2012. Accessed 10-18-2013
  7. ↑ Silberman, Steve «The Geek Syndrome». Wired, 9, 12, 12-2001 [Consulta: 18 octubre 2013].
  8. ↑ Shepard, Neil Patrick. Rewiring Difference and Disability: Narratives of Asperger's Syndrome in the Twenty-First Century, 2010, Doctor of Philosophy (PhD), Bowling Green State University, American Culture Studies/Ethnic Studies. Accessed 10-18-2013
  9. ↑ «A call for unity», 25-08-2015. [Consulta: 10 desembre 2016].
  10. ↑ Melnick, Meredith. The 140 Best Twitter Feeds of 2011 Arxivat 2013-08-23 a Wayback Machine., Time, March 28, 2011. Accessed 10-18-2013
  11. ↑ 11,0 11,1 Moss, Stephen «Steve Silberman on Winning the Samuel Johnson Prize: 'I Was Broke, Broke, Broke'». The Guardian [Londres], 03-11-2015 [Consulta: 13 novembre 2015].
  12. ↑ Silberman, Steve. «The Song that Changed My Life: Steve Silberman». Arxivat de l'original el 21 de juliol 2012. [Consulta: 17 agost 2015]. «Vaig acabar comprant tota la música que vaig poder de Crosby i la resta de la banda, particularment el primer àlbum solitari lluminós de Crosby, «If I could Only Remember My Name», que va comptar amb músics de Grateful Dead i Jefferson Airplane. Eventualment, em traslladaria a San Francisco a la recerca de l'evasiva « vibració» que vaig obtenir d'aquest cos de música; Encara hi viu, 40 anys més tard.»
  13. ↑ Silberman, Steve «Lessons from an Old Copy of 'Zen Mind, Beginner’s Mind'». Lion's Roar. Shambhala Sun Foundation, 05-01-2011.
  14. ↑ Ginsberg, Allen (Sep 1987). «No More Bagels: An Interview with Allen Ginsberg». Whole Earth Review. 
  15. ↑ «Happily Ever After». Lion's Roar. Shambhala Sun Foundation, 5-2009, pàg. 23–24. Arxivat de l'original el 30 de març 2015 [Consulta: 11 d’agost 2018].
  16. ↑ Senior, Jennifer «‘NeuroTribes,’ by Steve Silberman». The New York Times, 17-08-2015 [Consulta: 18 març 2017].
  17. ↑ «'A rallying call to respect difference' | The Psychologist» (en anglès). [Consulta: 18 març 2017].
  18. ↑ «100 Notable Books of 2015». The New York Times, 27-11-2015 [Consulta: 18 març 2017].
  19. ↑ «Shelf life». [Consulta: 18 març 2017].
  20. ↑ «The FT’s best books of 2015». [Consulta: 18 març 2017].
  21. ↑ Fenn, Chris. «Best books of 2015 – part one». [Consulta: 18 març 2017].
  22. ↑ Harris, James C. «Book forum». Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 55, 8, 8-2016, pàg. 729–735. DOI: 10.1016/j.jaac.2016.06.004.
  23. ↑ «The 2015 Shortlist». The Samuel Johnson Prize, 11-10-2015. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2016. [Consulta: 3 novembre 2015].
  24. ↑ «Books for a Better Life Awards 2015 | Bookreporter.com» (en anglès). [Consulta: 18 març 2017].
  25. ↑ Editor, Content. «Mr Brown's joys — the 2016 MJA Awards winners». [Consulta: 18 març 2017].
  26. ↑ «California Book Awards | Commonwealth Club» (en anglès). [Consulta: 18 març 2017].
  27. ↑ «Erikson Prize for Excellence in Mental Health Media | Austen Riggs Center» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-07-20. [Consulta: 18 març 2017].
  28. ↑ «Author of the Year 2016 « The Catalyst Awards» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-03-19. [Consulta: 18 març 2017].
  29. ↑ «Long Strange Trip». [Consulta: 6 agost 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Steve_Silberman&oldid=34249111»