Vés al contingut

Singladura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Navegació per estima: el pilot marca la seva posició a les 9 am, indicada pel triangle, i, utilitzant el seu rumb i velocitat, estima la seva posició a les 9:30 am i les 10 am.

Singladura o singlada és el camí que fa un vaixell en una jornada de navegació de vint-i-quatre hores, comptada de migdia a migdia.[1][2][3]

Hores d'una singladura

[modifica]

Si una nau navegués sempre per un meridià les singladures serien de vint-i-quatre hores. Però si la navegació del vaixell va cap a llevant o cap a ponent el temps entre dos migdies astronòmics ja no és de 24 hores. En un estudi de Josep Ricart i Giralt (Cálculo de la diferencia de longitud correspondiente al aumento o disminución del día o singladura, por navegar hacia poniente o levante) es presentava aquesta singularitat:[4]

« Un buque que recorra el paralelo de 60 grados con velocidad de 22 millas por hora, tiene según dijo el Sr. Ricart, una singladura de 25 horas 10 minutos y 24 segundos, si va hacia poniente; y una singladura de solas 22 horas 49 minutos y ... »
— Butlletí de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: (1892-1900)[5]

Documents

[modifica]
  • 1494. En el Tractat de Tordesillas es parla de "singladuras".[6]
  • 1605. Pedro Fernández de Quirós esmenta "singladura" de forma repetida en el diari de navegació d'una de les seves exploracions.[7]
  • 1788. El viatge de tornada d'Agustí Canelles i Carreres des del Carib fou difícil per les tempestes que va suportar el vaixell. El diari de navegació mostra un exemple pràctic del terme singladura.[8]
  • 1811. Tratado de pilotaje. Gabriel de Ciscar.[9]
  • 1858. Derrotero de las Islas Antillas, de las costas de tierra firme, del Seno Mejicano y de las de los Estados Unidos del norte de América.[10]

Referències

[modifica]
  1. DCVB:Singladura.
  2. Esteban Pujal (Barcelona). Diccionari de la llengua Catalána ab las correspondencias Castellna, Latina, Francesa e Italiana. Llibreria de Esteve Pujal, 18??, p. 795–. 
  3. «Singladura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Gabriel Ciscar. Curso de estudios elementales de marina: escrito de órden de S.M... Que contiene el tratado de pilotage. en la Imprenta Real, 1803, p. 107–. 
  5. Butlletí de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: (1892-1900). L'Acadèmia, 1900. 
  6. Martín Fernández de Navarrete. Colección de las viajes y descubrimentos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV..., 1, 1859, p. 156–. 
  7. José Félix Blanco. Documentos para la historia de la vida pública del libertador de Colombia, Perú y Bolivia ...: "Publicados por disposición del general Guzmán Blanco..." Vols. XI-XIV. "Por disposición del ejecutivo nacional de los Estados Unidos de Venezuela, presidido por el gran demócrata, general Francisco L. "La Opinion nacional, 1875, p. 282–. 
  8. Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica : Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 / coordinació: Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 267–. ISBN 978-84-7283-710-2. 
  9. Ciscar, G.; Imprenta Real (Palma de Mallorca) Tratado de pilotage (XX, 184, [2 p., II h. pleg., V h. de grab. pleg.)] (en esperanto). en la Imprenta Real, 1811, p. 110. 
  10. Espanya. Derrotero de las Islas Antillas, de las costas de tierra firme, del Seno Mejicano y de las de los Estados Unidos del norte de América. Dirección de Hidrografía, 1858, p. 193–.