Siderita
 Siderita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | FeCO₃ |
| Epònim | ferro  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | romboèdric |
| Color | groguenc, marró groguenc, marró, gris, marró fosc, reflexes metàl·lics |
| Exfoliació | {1011} perfecta |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria, |
| Color de la ratlla | blanca, si el seu contingut en Ferro és alt la ratlla pot arribar a ser marró |
| Densitat | 3,7 a 3,9 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Sd |
La siderita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcita. Té un aspecte terrós i fràgil. La siderita en la seva composició conté un 48% de ferro per això des de l'antiguitat fins avui en dia ha sigut una important mena de ferro i és molt utilitzada a les indústries. El 1845 va sorgir el seu nom científic "siderita" derivat de la paraula sideros, «ferro».
Característiques
[modifica]És un material soluble en HCl concertat i calent, i produeix efervescència. Quan s'escalfa es torna magnètica mentre està calenta. És fàcilment alterable a limonita. Es forma sense presència d'oxigen. Segons el seu contingut en ferro pot haver diferències de color ratlla i lluentor.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la siderita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2 )» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en cavitats de bombolles de roques volcàniques, Ganga en jaciments hidrotermals, Concrecions o jaciments a roques sedimentàries, En torbes. Hi ha jaciments de siderita en masses compactes a Eisenerz i Hüttenberg (Àustria), una amb longitud de fins a 50 mm. S'han descrit bons exemplars de vidres a Tavistock, Devon i Redruth, Cornualla (Gran Bretanya). La seva època d'explotació a cel obert ja ha passat, ja que és actualment subterrània, basada en mines. A Catalunya s'hi pot trobar a Aós de Civís, Betera, Escarró, Ferrera, Fillols, Planoles, a la Pobla Tornesa o a Setcases,[1] per exemple.
-
Siderita tall -
Referències
[modifica]- ↑ Xavier Rodríguez Poblador «La mina "San Ignacio", La Crestella, Setcases, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 5-2016, pàg. 55-67 [Consulta: 27 novembre 2023].
