Semites
| Tipus | grup humà, grup de població i panetnicitat  |
|---|---|
| Part de | pobles afroasiàtics |
| Epònim | Sem |
Semites, pobles semites o cultures semites va ser un terme per referir-se a un grup ètnic, cultural o racial.[2] [3][4][5] La terminologia és ara en gran part obsoleta fora de l'agrupació de les anomenades "llengües semítiques"[6] en lingüística.[7][8][9][10]
Utilitzada per primera vegada a la dècada de 1770 pels membres de l'Escola d'Història de Göttingen,[11] aquesta terminologia bíblica per a la raça va partir de Sem (hebreu: שֵׁם), un dels tres fills de Noè al Llibre del Gènesi,[12] juntament amb els termes paral·lels hamites i jafetites.
En arqueologia, el terme de vegades s'utilitza informalment per assenyalar els antics pobles de parla semítica.[9]
Ètnia i raça
[modifica]
El terme semític en un sentit racial va ser encunyat pels membres de l'Escola d'Història de Göttingen a principis de la dècada de 1770. Altres membres de l'Escola d'Història de Göttingen van encunyar el terme separat caucàsic a la dècada de 1780. Aquests termes van ser utilitzats i desenvolupats per molts altres estudiosos durant el segle següent. A principis del segle xx, les classificacions racialistes de Carleton S. Coon incloïen els pobles semites de la raça caucàsica, indicant que eren semblants en aparença als pobles de parla indoeuropea, caucàsica del nord-oest i kartvelians.[13] A causa de l'entrellaçament dels estudis lingüístics i els estudis culturals, el terme també va passar a aplicar-se a les religions (antigues semítiques i abrahàmiques) i ètnies de diverses cultures associades per distribució geogràfica i lingüística.[14][15]
Antisemitisme
[modifica]
Els termes "antisemita" o "antisemitisme" es referien a qualsevol que fos hostil o que discriminés els jueus en particular.[16][17]
Antropòlegs del segle xix com Ernest Renan van alinear fàcilment les agrupacions lingüístiques amb l'ètnia i la cultura, apel·lant a l'anècdota, la ciència i el folklore en els seus esforços per definir el caràcter racial. Moritz Steinschneider, en el seu periòdic de cartes jueves Hamaskir (3 (Berlín 1860), 16), analitza un article de Heymann Steinthal[18] que critica l'article de Renan "Noves consideracions sobre el caràcter general dels pobles semítics, en particular la seva tendència al monoteisme".[19] Renan havia reconegut la importància de les antigues civilitzacions de Mesopotàmia, Israel, etc., però va anomenar les races semites inferiors a les àries pel seu monoteisme, que considerava que sorgia dels seus suposats instints racials luxuriosos, violents, sense escrúpols i egoistes. Steinthal va resumir aquestes predisposicions com "semitisme", i així Steinschneider va caracteritzar les idees de Renan com "prejudicis antisemites".[20]
El 1879 el periodista alemany Wilhelm Marr va iniciar la politització del terme parlant d'una lluita entre jueus i alemanys en un pamflet anomenat Der Weg zum Siege des Germanenthums über das Judenthum ("El camí cap a la victòria del germanisme sobre el judaisme").[21] Va acusar els jueus de liberals, un poble sense arrels que havia judaïtzat els alemanys. L'any 1879 els partidaris de Marr van fundar la "Lliga per a l'Antisemitisme",[22] que es va ocupar exclusivament de l'acció política antijueva.
Almenys des de la dècada del 1930 s'han plantejat objeccions a l'ús del terme, com ara la naturalesa obsoleta del terme "semític" com a terme racial i l'exclusió de la discriminació contra els pobles semites no jueus.[23][24]
Referències
[modifica]- ↑ Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Descriu el primer ús ètnic del terme semític a partir de: (1) A note on the history of 'Semitic', 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in de achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch).
- ↑ Liverani1995, p. 392: "Una mirada més crítica a aquest conjunt de problemes hauria d'aconsellar emprar avui el terme i el concepte "semites" exclusivament en el seu sentit lingüístic, i, d'altra banda, remuntar cada fet cultural al seu entorn històric concret. El terme "semític" en cultura, subjecte com a simplificacions arbitràries, mostra riscos metodològics que superen amb molt la possibilitat d'anàlisi històrica positiva. En tot cas, el caràcter semític de tot fet cultural és un problema que en cada situació ha de ser escenari en els seus límits i en el seu entorn històric (tant en el temps com en l'entorn social), i no es pot assumir com a òbvia ni remuntar-se a una presumpta cultura "protosemita", concebuda estàticament".
- ↑ On the use of the terms “(anti-)Semitic” and “(anti-) Zionist” in modern Middle Eastern discourse, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) de Lutz Eberhard Edzard: "En el context lingüístic, el terme "semític" en general no és controvertit... Com a terme ètnic, "semític" és millor evitar-lo actualment, malgrat la investigació genètica en curs (que també té el suport de la pròpia comunitat acadèmica israeliana) que intenta apuntalar científicament aquest concepte".
- ↑ Review of "The Canaanites" (1964) by Marvin Pope: "El terme "semític", encunyat per Schlozer el 1781, s'hauria de limitar estrictament a les qüestions lingüístiques, ja que aquesta és l'única àrea en la qual es pot aconseguir un cert grau d'objectivitat. Les llengües semítiques formen una família lingüística força diferenciada, fet apreciat molt abans que es reconegués la relació de les llengües indoeuropees. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que parlaven o parlen encara llengües o dialectes semítics és una qüestió molt més complexa i confusa, i sobre la qual tenim poc control científic."
- ↑ Glöckner, Olaf; Fireberg, Haim. Being Jewish in 21st-Century Germany. De Gruyter, 25 setembre 2015, p. 200. ISBN 978-3-11-035015-9. «...no hi ha una etnicitat semítica, només hi ha llengües semítiques»
- ↑ Weninger, Stefan. The Semitic Languages: An International Handbook (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-12-23, p. 259. ISBN 978-3-11-025158-6.
- ↑ Anidjar, 2008, p. (Foreword): "Aquesta col·lecció d'assajos explora la noció dels semites, avui en gran part extingida. Inventada al segle xix i essencial per a la creació de concepcions modernes de religió i raça, l'estranya unitat de jueus i àrabs sota un mateix terme, semita (el terme oposat era ari), i les circumstàncies que van provocar la seva desaparició constitueixen el tema d'aquest volum"
- ↑ Anidjar, 2008, p. 6: "En gran manera, o millor dit, en una mesura bastant completa, els semites eren, com els seus parents tan llunyans -els aris-, una imatge concreta de la imaginació occidental, la peculiar imaginació que mocuparà els capítols següents. I de la mateixa manera que les bruixes (l'eficàcia simultània i la profunda falta de fiabilitat de les "evidències espectrals"), els semites eren, escric en temps passat perquè els semites són cosa del passat, els éssers efímers van desaparèixer com a tals, els semites eren, doncs, alguna cosa que partia d'una hipòtesi (Capítol 1), contemporània i constitutiva d'aquella altra ficció poderosament encarnada anomenada "laïcisme" (Capítol 2). De nou, i com subratlla Edward Said, que va plantejar de nou la "qüestió semítica", el paper de la imaginació difícilment es pot minimitzar."
- ↑ 9,0 9,1 Lewis, Bernard. Semites and Anti-Semites: An Inquiry into Conflict and Prejudice. W W Norton & Co Inc, 1987. ISBN 978-0393304206. «La confusió entre la raça i la llengua es remunta molt enrere, i es va agreujar pel ràpid canvi de contingut de la paraula "raça" en l'ús europeu i posteriorment americà. Estudiosos seriosos han assenyalat, repetidament i de manera ineficaç, que la "semítica" és una classificació lingüística i cultural, que engloba certes llengües i, en alguns contextos, les literatures i civilitzacions expressades en aquestes llengües. De vegades es conservava per designar els parlants d'aquestes llengües. Així, en un moment, podria haver tingut una connotació de raça, quan aquesta paraula s'utilitzava per designar entitats nacionals i culturals. No té res a veure amb la raça en el sentit antropològic que ara és d'ús comú. Una ullada als parlants d'àrab actuals, de Khartum a Alep i de Mauritània a Mossul o als hebreus de l'estat actual d'Israel, és suficient per veure l'enorme diversitat de tipologies racials.»
- ↑ Bolleti del diccionari de la llengua catalana, 1905, p. 153.
- ↑ «semita | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Baasten, Martin. «A Note on the History of 'Semitic'». A: Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday. Peeters Publishers, 2003, p. 57–73. ISBN 9789042912151.
- ↑ The Races of Europe by Carleton Stevens Coon. From Chapter XI: The Mediterranean World – Introduction: "Aquesta tercera zona racial s'estén des d'Espanya a través de l'estret de Gibraltar fins al Marroc, i des d'allí per les costes del sud de la Mediterrània fins a Aràbia, Àfrica oriental, Mesopotàmia i les terres altes perses; i a través de l'Afganistan fins a l'Índia."
- ↑ "Semite". Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, 11a Edició.
- ↑ Smith, William Robertson. Lectures on the Religion of the Semites (Second and Third Series) (en anglès). A&C Black, 1995-09-01. ISBN 978-0-567-61824-5.
- ↑ «Anti-Semitism». Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, Eleventh Edition.
- ↑ Cargas, Harry James. Problems Unique to the Holocaust (en anglès). University Press of Kentucky, p. 113. ISBN 978-0-8131-2832-0.
- ↑ Reprinted G. Karpeles (ed.), Steinthal H., Ueber Juden und Judentum, Berlin 1918, pp. 91 ff.
- ↑ Publicat al Journal Asiatique, 1859
- ↑ Alex Bein, The Jewish Question: Biography of a World Problem, Fairleigh Dickinson University Press, 1990, p. 863, ISBN 0-8386-3252-1– citant el terme de l'Enciclopèdia Hebrea Ozar Ysrael, (editat per Jehuda Eisenstadt, Londres 1924, 2: 130ff)
- ↑ Zimmermann, Moshe. Wilhelm Marr: The Patriarch of Anti-Semitism (en anglès). Oxford University Press, 1987-03-05, p. 11. ISBN 978-0-19-536495-8.
- ↑ Moshe Zimmermann, Wilhelm Marr: The Patriarch of Anti-Semitism, Oxford University Press, USA, 1987
- ↑ Sevenster, Jan Nicolaas. The Roots of Pagan Anti-Semitism in the Ancient World. Brill Archive, 1975, p. 1–2. ISBN 978-90-04-04193-6. «Fa temps que s'ha evidenciat que hi ha objeccions al terme antisemitisme i, per tant, s'ha fet un esforç per trobar una paraula que interpreti millor el significat previst. Ja l'any 1936 Bolkestein, per exemple, va escriure un article sobre l'Antisemitisme al món antic en què la paraula es posava entre cometes i s'expressava una preferència pel terme odi als jueus... Avui en dia sovint es prefereix el terme antijudaisme. Sens dubte, expressa millor que l'antisemitisme el fet que es refereix a l'actitud envers els jueus i evita qualsevol suggeriment de distinció racial, que no era o gairebé no era un factor rellevant en l'antiguitat. Per aquest motiu Leipoldt va preferir parlar d'antijudaisme en escriure el seu text de 1933. Bonsirven prefereix aquest terme davant l'antisemitisme, "un mot modern que implica una teoria de les races".»
- ↑ Zimmermann, Moshe. Wilhelm Marr: The Patriarch of Anti-Semitism. Oxford University Press, USA, 5 març 1987, p. 112. ISBN 978-0-19-536495-8.
Bibliografia
[modifica]- Anidjar, Gil. Semites: Race, Religion, Literature. Stanford University Press, 2008. ISBN 978-0-8047-5694-5.
- Liverani, Mario. «Semites». A: Geoffrey W. Bromiley. The International Standard Bible Encyclopedia. Wm. B. Eerdmans Publishing, gener 1995, p. 387–392. ISBN 978-0-8028-3784-4.
- Chrétien, Jean-Pierre; Kabanda, Marcel. Rwanda, racisme et génocide: l'idéologie hamitique (en francès). París: Belin, 2013. ISBN 978-2-7011-4860-1.
- de Pury, Albert «Les “Sémites” n'existent pas» (en francès). Le Temps stratégique, núm. 89, 9-1999, pàg. 6-16.