Vés al contingut

Saz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalSaz
Tipusnecked bowl lutes sounded by plectrum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-6 i 321.321 Modifica el valor a Wikidata
Originari deTurquia i Azerbaidjan Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata
Parts del saz

El saz o bağlama és un instrument de corda, del tipus del llaüt amb mànec llarg, que es toca en diverses regions com Armènia, Turquia, l'Iran, l'Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb plectre o amb els dits. El més comú és el bağlama turc, que té 7 cordes.[1][2][3]

El bağlama és un dels instruments musicals més populars de Turquia,[1] i el seu nom "saz" significa literalment "instrument musical" en la seva accepció més general. El terme "bağlama", que significa "lligar" es refereix a la presència de trasts nuats mòbils, que adapten la configuració del diapasó als diferents modes de la música turca.[4]

El saz és un llaüt comú a Turquia, on és l'instrument central per a la majoria de les formes de música popular. Els solistes (asiklar) empren el saz per acompanyar la interpretació de posia i contes folklòrics èpics en una tradició popular anomenada azan. Asik Veysel, que va morir el 1974, va ser un dels principals exponents de l'azan, i els seu enregistraments han continuat venent-se al mercat. Així i tot, amb major freqüència, els cantants es fan acompanyar de conjunts que inclouen diversos saz, a més a més d'altres instruments melòdics i rítmics. Amanedhés, música de cafè popular a la primera meitat del segle XX a Esmirna, Estambul i més tard a centres de Grècia, utilitzava el violí, kanonaki, sandoúri, oúti i saz. Rosa Eskenazi fou una de les cantants més famoses.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Picken, Laurence Ernest Rowland. Folk musical instruments of Turkey (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1975. 
  2. 2,0 2,1 Continuum encyclopedia of popular music of the world. ISBN 0-8264-6321-5. 
  3. Miller, Lloyd. Musical instruments of the East (en anglès). Michigan: Society for Preservation and Propagation of Eastern Arts, 1978. 
  4. The new Grove dictionary of music and musicians (en anglès). XXV. 2a edició. Nova York: Grove, 2001, p. 61-62. ISBN 1-56159-239-0. 

Vídeos

[modifica]