Vés al contingut

Sayragul Sauytbay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSayragul Sauytbay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1977 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
prefectura autònoma d'Ili Kazakh (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicKazakhs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa, directora d'escola, alertadora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sayragul Sauytbay (ca. 1977) és una metgessa xinesa, directora d'escola i alertadora dels xinesos kazakhs. Va deixar la Xina il·legalment i després va denunciar als mitjans els campaments de reeducació de Xinjiang. Suècia li va oferir asil polític després que el Kazakhstan s’hi negués. Va ser escollida Dona Internacional Coratge el març de 2020.[1]

Biografia

[modifica]

Sauytbay va néixer vora el 1977 a la prefectura autònoma d'Ili Kazakh. Té la nacionalitat xinesa i d'ètnia kazakh i es va convertir en una empleada de l'estat xinès.

Es va casar amb Uali Islam i van tenir un fill i una filla.

Mike Pompeo atorga el Premi Internacional Dona Coratge a Sayragul Sauytbay (amb Melania Trump a l'esquerra)

El 13 de juliol de 2018, Sauytbay va comparèixer en un jutjat de la ciutat kazakh de Zharkent acusada de travessar la frontera il·legalment des de la Xina. Durant el judici, va denunciar el seu treball forçat en un camp de reeducació per a 2.500 kazakhs.[2][3] El seu advocat creia que si l'extraditaven a la Xina, s'enfrontaria a la pena de mort per exposar l'existència de camps de reeducació al tribunal kazakh.[4] El seu testimoni sobre els campaments es va convertir en el focus del cas judicial al Kazakhstan,[5] que també està posant a prova els vincles del país amb Pequín.[6][7]

L'1 d'agost de 2018 Sauytbay va ser posada en llibertat amb una sentència que suspenia la pena durant sis mesos i l'obligava a presentar-se regularment a la policia. Ella i els observadors del judici es van mostrar satisfets pel fet de no haver estat deportada immediatament.[8] Va sol·licitar asil a Kazakhstan per evitar ser deportada a la Xina.[9][10]

Sauytbay va decidir callar, ja que estava preocupada pel fet que el Kazakhstan cedís a la pressió diplomàtica i hagués de tornar a la Xina, tot i que el seu marit i els seus fills gaudissin de la nacionalitat kazakh.[11] El Kazakhstan es va negar a concedir-li asil. El 2 de juny de 2019 va volar a Suècia, on se li va donar asil polític després de la intercessió de les Nacions Unides.[12][13]

El 4 de març de 2020 va ser rebre el Premi Internacional Dona Coratge, atorgat pel secretari d'Estat dels Estats Units.[1] Al cap de pocs dies, les autoritats xineses van declarar que la buscaven per frau de préstecs i creuar il·legalment la frontera.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «2020 International Women of Courage Award» (en anglès). United States Department of State. [Consulta: 13 març 2020].
  2. ↑ «Kazakh Trial Sheds Light on Interned Chinese Muslims». Transitions Online. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2020. [Consulta: 19 juliol 2018].
  3. ↑ «China's 'prison-like re-education camps' strain relations with Kazakhstan as woman asks Kazakh court not to send her back». AFP, 17-07-2018.
  4. ↑ «Kazakhstan-China deportation case sparks trial of public opinion». nikkei.com. [Consulta: 26 juliol 2018].
  5. ↑ «Ethnic Kazakh's life in balance as deportation to China looms». , 17-07-2019.
  6. ↑ «Kazakh trial throws spotlight on China's internment centres». Financial Times, 31-07-2018. [Consulta: 31 juliol 2018].
  7. ↑ «Chinese 'reeducation camps' in spotlight at Kazakh trial». Yahoo! News. [Consulta: 17 juliol 2018].
  8. ↑ «Kazakh court frees woman who fled Chinese ‘re-education camp’» (en anglès). South China Morning Post, 02-08-2018. [Consulta: 16 març 2020].
  9. ↑ , 8-2018.
  10. ↑ «Sauytbay Trial Ends in Kazakhstan With Surprising Release». thediplomat.com. [Consulta: 1r agost 2018].
  11. ↑ Standish, Reid. «She Fled China’s Camps—but She’s Still Not Free» (en anglès). Foreign Policy. [Consulta: 16 març 2020].
  12. ↑ «Woman who told of Chinese internment camps headed to Sweden». The Associated Press, 03-06-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
  13. ↑ Қызырбекұлы, Есдәулет. «Sweden granted political asylum to Sairagul Sauytbay» (en anglès). qazaqtimes.com. [Consulta: 15 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sayragul_Sauytbay&oldid=29671270»